El líder del partit minoritari neonazi Democràcia Nacional i un dels condemnats per l'assalt a Blanquerna, Pedro Chaparro, ha assegurat que a Espanya "està perseguit defensar la unitat nacional", tot i que per a l'ultra, "no és cap delicte i ho tornaria a fer".

També ha dit que "els presos polítics som nosaltres (els assaltants de Blanquerna)", en referència als presos polítics independentistes. Ha llegit un discurs aquest dissabte en una roda de premsa celebrada des de l'Hospitalet de Llobregat on ha afirmat proclames franquistes com: "Catalanitat és espanyolitat" o "No ens enganyen, Catalunya és Espanya". El neonazi Chaparro també ha tingut temps per carregar contra la justícia espanyola que, segons ell, "té una doble vara de mesurar amb els presos del procés que han entrat per una porta i han sortit per l'altre".

Per contra, ha assegurat que l'ingrés a presó dels assaltants "s'acabarà executant" i ha argumentat que els desordres causats no justifiquen la condemna. "Els fets delictius són un faristol, un micro i una porta trencada, i això està tot pagat", ha dit. "El problema és el símbol que va suposar Blanquerna", ha afegit.

"Estic orgullós i ho tornaria a fer", ha proclamat per acabar. 

Així va acabar l'últim acte de Democràcia Nacional a Montjuïc: salutacions feixistes.

La sentència, després de vuit anys

Ha costat més de vuit anys, però finalment els ultres que van assaltar la llibreria Blanquerna de Madrid hauran d’ingressar a presó. Després d’un llarg periple judicial, la secció 30 de l’Audiència Provincial de Madrid ha dictat la interlocutòria per a deu dels catorze condemnats. Ho ha fet després que el Tribunal Constitucional no hagi admès el recurs d’empara que havia presentat Pedro Chaparro, dirigent del partit neofeixista Democracia Nacional, per manca de “transcendència constitucional”. 

Concretament, la secció 30 ha requerit a deu dels condemnats perquè recullin els pròxims dies 25 i 29 de novembre el manament d'ingrés voluntari a la presó. A partir de llavors, disposaran de deu dies per ingressar en el centre penitenciari que ells escullin. Dos dels condemnats estaven en cerca i captura després d’haver fugit. Un d'ells va ser capturat i ja compleix la seva pena al recinte de Victoria Kent. L'altre continua desaparegut, en parador desconegut. Finalment, en queden dos, que van sol·licitar l'indult al govern espanyol. En aquest sentit, la secció 30 de l'Audiència Provincial també ha remès un ofici al Tribunal Suprem per saber l'estat de l'informe de tramitació de l'indult per aquests dos, que continuen amb l'ingrés suspès cautelarment. L’ingrés a la presó estava aturat per la justícia des del passat abril, quan ja s'havien arribat a dictar les ordres d'ingrés.

El cas Blanquerna ha donat moltes voltes pels tribunals, però hi ha sentència ferma del Tribunal Suprem des del 23 de juliol de l’any passat, des de fa més d'un any. Va arribar després que el Tribunal Constitucional obligués el Tribunal Suprem a tornar a redactar la sentència, fent suprimir l’agreujant per discriminació ideològica. Aquesta supressió va suposar una rebaixa considerable de les penes per als catorze condemnats: ara van dels dos anys i set mesos als dos anys i nou mesos de presó per un simple delicte de desordres públics.

Ja han passat vuit anys des que els ultres van irrompre violentament a la delegació de la Generalitat a Madrid per sabotejar els actes la Diada del 2013. No obstant això, encara cap d’ells no ha passat ni un sol dia a la presó.

 

Imatge principal del neonazi Pedro Chaparro. - ACN