Més temps. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat avui que ha revocat la resolució del 14 de març passat en la qual tancava la investigació contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, i tres persones més pel cas dels contractes fraccionats, quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En la resolució, el magistrat instructor, Jordi Seguí, dona parcialment la raó a la defensa de la presidenta, exercida  pel penalista Gonzalo Boye, que se li ha vulnerat el dret de defensa, ja que no ha tingut accés a tota la informació (de forma digital) abans de tancar-se la instrucció. La fiscalia també va demanar més temps al jutge per poder examinar la documentació que hi havia contra  dos acusats en el jutjat d’instrucció 9 de Barcelona, i que s’han acumulat a la causa central. El jutge, però nega que se li hagi fet “un judici paral·lel”, ja que en la resolució del març expressa “indicis” de la investigació, que s’hauran de provar al judici. El jutge també convida Borràs a demanar declarar en el tribunal, com es queixa que no ho ha pogut fer, tot i que li recorda que en el Suprem s’hi va negar. Ara, totes les parts tenen quinze dies per examinar els 9 toms i, si s’escau, demanar nova prova. El jutge després haurà de dictar una nova resolució de processament, i finalment una resolució d’obertura de judici oral.

 En la resolució del març passat, el jutge del TSJC afirmava que Borràs va “abusar del seu càrrec” i que hi ha indicis per jutjar als quatre acusats pel delicte continuat de prevaricació administrativa, frau administratiu, falsedat en document mercantil i delicte continuat de malversació de cabals públics. El total dels fons malversats se situen en uns 309.000 euros. Boye, l’advocat de la presidenta s’ha queixat per Twitter: “Els mitjans de comunicació informen que el TSJC ens ha estimat parcialment el recurs que vam presentar  contra la resolució de transformació a P.A de @Laura Borràs  on al·legàvem el filtrat constant de les actuacions als mitjans... també han filtrat aquest auto.”

 

Indicis

En la resolució del març passat, el magistrat instructor del TSJC detalla els divuit contractes menors (de 18.000 euros) que Laura Borràs com a directora de la Institució  Catalana de les Lletres (ICL) va aprovar per actualitzar la web de la ILC del 2014 al 2017. D’aquest total, en va concedir sis a Isaías Herrero, xifrats en 112.502 euros. També detalla que Borràs i Herrero es coneixien d’abans, en haver treballat tots dos a Hermeneia, un grup d’investigació literari. Borràs i Herrero es van ajudar d'Andreu P.M., en fer factures per a Isaías, i de Roger E.P., responsable de gestió administrativa de la ILC, per executar aquestes actuacions delictives, i els quals també seran jutjats. El magistrat exposa que hi ha correus electrònics on Borràs explica a Herrero com presentar propostes de pressupostos, el qual es presenta amb el seu nom i en d'altres encobert, com a través de la cooperativa Xarxa Integral, que va guanyar alguns dels concursos i va pagar a Herrero uns 22.000 euros. 

Declaració

En la resolució d’avui, el jutge Seguí exposa que certament la  directiva europea de 2016 fixa que cal protegir la presumpció d’innocència de tota persona investigada, però que en la seva resolució no qualifica a ningú de culpable “sinó que es limita a formular un judici d’inculpació formal”, com preveu la Llei d’Enjudiciament Criminal. Amb tot, admet que les parts només van tenir set dies per poder examinar  els 9 toms que tenia el jutjat d’instrucció 9 de Barcelona sobre els altres dos acusats d’ajudar en la confecció de factures, i és poc temps per garantir el dret de defensa, i per això ara amplia el termini.

Pel que fa  a la vulneració de defensa exposada per Borràs perquè el TSJC no l’ha citat a declarar, el jutge li precisa que el Tribunal Suprem va citar-la el 2020, perquè era aforada al Congrés dels Diputats, i que ella  es va acollir al seu dret a no declara perquè faltava un informe. I  el magistrat del TSJC afegeix que com que no hi ha cap novetat no la va citar a declarar, però que ella  pot sol·licitar ara aquesta prova, perquè “és el seu dret”. La causa, doncs, fa uns passos enrere, mentre  els grups de l'oposició insisteixen que la presidenta del Parlament ha de deixar el seu càrrec quan s'obri judici oral contra ella.