La guerra de l’Iran no es compta només pel nombre de morts, ni per les bombes que cauen d’un o l’altre costat. El control iranià de l’estret d’Ormuz, per on passa el 20% del petroli i gas mundial, ha transformat la guerra en una crisi econòmica global, afectant els preus, la inflació i les cadenes de subministrament més enllà de les baixes militars o civils. Donald Trump va subestimar l’Iran, va pensar que podria repetir l’exitosa operació llampec de Veneçuela al país persa, que el règim dels aiatol·làs no resistiria la superioritat militar nord-americana i que el règim cauria en tres o quatre setmanes, com va vaticinar. Però ja hem entrat en la tercera setmana de guerra sense que estiguin clars quins van ser els motius reals dels atacs planificats amb Israel, ni els objectius, ni tampoc s’albira un final o una sortida airosa pels Estats Units. Trump es troba atrapat en una cruïlla que té un nom: l’estret d’Ormuz. El president republicà no va sospesar correctament les conseqüències si el conflicte militar s’allargava i s'estenia a l’Orient Mitjà, i de retruc, provocava una crisi energètica a causa de la reducció del flux d’hidrocarburs.
Una crisi que afecta els grans exportadors de petroli i gas, com membres del Consell de Cooperació del Golf (Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units, Kuwait, Qatar, Bahrain i Oman) i als països més d’aquests recursos energètics que passen per Ormuz (la Xina, Índia, Pakistan, Bangladesh, Japó o Corea del Sud), mentre Europa i els Estats Units pateixen més per l’increment dels preus del cru que per la falta física de barrils de petroli. En un mercat global, el retall de l’oferta i el temor a una interrupció prolongada eleven el preu per a tothom, i ja s’han pres mesures correctores, com l’alliberament de reserves estratègiques, o la controvertida decisió de Trump d’aixecar les sancions al petroli rus. Però els últims moviments de Trump són el que recullen les portades d’aquest diumenge: l’enviament de més marines a la zona de conflicte, l’atac a les instal·lacions militars de l'estratègica illa de Kharg i l’amenaça de bombardejar també les estructures petrolíferes d’aquesta aixeta del petroli iranià. I finalment, la proposta d’una missió naval internacional amb la Xina i altres països per protegir els petroliers que passen per Ormuz. Un signe de debilitat que no ha passat desapercebut.
La Vanguardia opta per aquest tercer moviment pel titular principal de la seva portada: “Trump demana ara ajuda a Europa i la Xina per desbloquejar Ormuz”. El diari completa el bloc del setge al règim dels aiatol·làs amb la notícia que els EUA ataquen l’illa de Kharg, centre neuràlgic de l’exportació de petroli iranià, que Pequín esquiva el tall del flux de petroli amb energies renovables i els oleoductes russos. També destaca una tribuna d’opinió de Shlomo Ben-Ami (polític diplomàtic i historiador israelià) que titula “Desafiament i guerra de desgast econòmic”. La portada del rotatiu dels Godó també porta una entrevista amb el president de la Generalitat Salvador Illa, que titula amb una declaració: “Feijóo no serà president, ni vicepresident d’Abascal”. I com no, també son protagonista les eleccions del FC Barcelona d’aquest diumenge, el dia en el qual els socis del Barça es troben “davant la gran decisió”, que il·lustra amb la imatge de Joan Laporta i Víctor Font donant-se la mà.
El Periódico ha tenyit la capçalera i el titular principal amb el color negre del petroli. El títol principal diu que “la guerra de l’Iran se li ennuega a Trump en any electoral”, i la fotografia -que es repeteix en altres diaris- és un tanc disparant un projectil. Afirma el diari que l’ofensiva dels EUA i Israel s’agreuja sense un desenllaç clar a la vista, que el tancament d’Ormuz i l’escalada amenacen el creixement global, i altres reportatges relacionats amb els conflictes bèl·lics: la meca del luxe dels països del Golf està en perill, o que les xarxes antídrons d’Ucraïna es fabriquen a Alacant. La portada del diari de Prensa Ibérica també destaca altres notícies, com les eleccions del Barça o la primera Nit de les Lletres catalanes, que corona amb el Sant Jordi per Carles Rebassa. Els altres dos diaris catalans, l’Ara i El Punt Avui, han preferit obrir amb temes propis més enllà de l’actualitat, tot i que també fan crides sobre les eleccions del Barça o la guerra de l’Iran. L’Ara aposta per un tema sobre la crisi de l'habitatge a la comarca d’Osona, que creix econòmicament gràcies a la indústria alimentària, però els treballadors, la majoria migrants, no troben on viure. I sobre el conflicte, destaca que Trump intenta esmenar l’error de càlcul de la guerra de l’Iran demanant crear una flota internacional per obrir l’estret d’Ormuz. El Punt Avui dedica el dossier a la nova partida del Gran Joc, on els EUA, per dominar el mercat del petroli, trenca l’equilibri geoeconòmic mundial i posa en risc la transició energètica.
Passem a Madrid, on també destaca la guerra de l’Iran. El País titula que “Trump es juga la guerra en la batalla pel control d’Ormuz”, i en els destacats recull que els EUA ataquen l’illa de Kharg i demanen una flota internacional per protegir l’estret; que la manca de planificació i les discrepàncies amb Israel compliquen una sortida i que la presó dels mercats se suma a les crítiques internes a la gestió del conflicte. La fotografia la dedica a l'últim gran filòsof europeu, Jürgen Habermas, que va morir aquest dissabte i també recorda que aquest diumenge hi ha eleccions a Castella i Lleó, un tema que no interessa gens a la premsa catalana i que només es recull a Madrid. El Mundo també obre amb la guerra, però posa el focus en què “Trump desplega més marines a Ormuz per salvar l’economia”, i també ha escollit la fotografia del tanc disparant. La Razón, en canvi, destaca en el seu titular principal que els EUA colpegen l’illa de Kharg, el cor petrolier de l’Iran, en una portada monogràfica sobre el conflicte a l’Orient Mitjà, mentre que l’ABC torna a repetir amb Cuba. Recull l’esclat de violència al carrer després de l’anunci de negociacions amb Trump, amb una gran imatge sobre l’assalt divendres a la nit de la seu del Partit Comunista, a Morón. “No volem llum, volem llibertat”, és el crit d’indignació que recorre els carrers de l'illa.