Marjane Satrapi, l'autora iraniana que va il·lustrar la Revolució Islàmica a l'Iran al còmic Persèpolis (2000), ha mort aquest dijous. La multipremiada historietista, que vivia a França, tenia 56 anys. L'anunci de traspàs l'ha fet la seva família en una nota enviada a l'agència de notícies francesa France-Presse. Feia poc més d'un any que va morir el seu marit, Mattias Ripa. No ha transcendit la causa de la mort, si bé els familiars apunten que "ha mort de tristesa" després de perdre "l'amor de la seva vida".
La historietista franco-iraniana va dibuixar a Persèpolis el relat dels seus records des de petita a l'Iran i la transformació del país durant la Revolució Islàmica que va enderrocar el xa de Pèrsia i va portar al poder l'aiatol·là Khomeini. La història relata els canvis culturals i socials que va experimentar el país sota la cotilla del fonamentalisme religiós i com això va canviar la seva vida i la va fer marxar-se a França de jove. Posteriorment, va ser adaptada al cinema en una pel·lícula que va guanyar el Premi del Jurat al festival de Cannes de 2007. Per la seva obra i trajectòria, Satrapi va ser guardonada el 2024 amb el Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats.
Una amiga de Satrapi, la sociòloga Azadeh Kian, ha afirmat en declaracions a France Info que la mort del seu marit va ser un cop molt dur del qual no va arribar a recuperar-se i que des de llavors "ja no era la mateixa". Segons Kian, l'autora iraniana li havia dit en alguna ocasió que havia "deixat de lluitar" i volia "anar-se'n".
Nascuda el 1969 a la ciutat de Rasht, al nord de l'Iran, en una família progressista, acomodada i occidentalitzada, Marjane Satrapi era una de les autores de còmic més reconegudes a escala internacional. De petita va estudiar en un liceu francès i era una admiradora de la música, el cinema i la cultura occidental, amb interès pel punk o el pop. Com relata al seu còmic més conegut, la seva família va veure en un primer moment amb bons ulls la revolució de 1979 per derrocar el règim del xa, si bé tot va girar-se quan els aiatol·làs van prendre la iniciativa i el moviment va adquirir un caràcter teocràtic. Satrapi narra com va viure amb dolor les restriccions a la llibertat, la repressió als carrers, la por i les delacions entre veïns o la imposició del vel quan va triomfar la revolució islàmica.
D'adolescent, els seus pares la van enviar a estudiar a Viena, a Àustria, perquè pogués acabar de formar-se en un ambient laic i créixer sense l'opressió teocràtica. Després de tornar breument a l'Iran per a estudiar Belles Arts i veure com havia canviat el país durant els anys 80 per la revolució i la guerra amb l'Iraq, Satrapi va decidir marxar-se a França. Des de llavors, ha viscut a París. Anys després, a la capital francesa, va decidir immortalitzar la seva història de vida en la novel·la gràfica Persèpolis, que es va publicar entre el 2000 i el 2003 en diversos volums i posteriorment s'ha reeditat com a conjunt arreu del món.
Del còmic al cinema: una història potent amb un reconeixible dibuix en blanc i negre
Persèpolis, amb un molt reconeixible dibuix en blanc i negre i una història potent escrita amb mirada reflexiva, va aconseguir un enorme èxit de crítica i públic. Va recollir diversos premis del món del còmic i és considerada una de les grans obres d'aquesta forma d'expressió artística. El 2007, la mateixa Satrapi i el director francès Vincent Paronnaud van donar vida al còmic a la pantalla gran, amb una adaptació premiada a Cannes. El film va recaptar més de 22 milions d'euros arreu del món i va estar nominada a Millor pel·lícula d'animació als Oscars. En diversos països del món islàmic la pel·lícula va aixecar polseguera i va haver-hi incidents per tractar de prohibir-la o boicotejar-la. A l'Iran, el règim va criticar la imatge "irreal" que dona de la revolució islàmica.