L’illa de Kharg només té 25 quilòmetres quadrats, una quarta part de Barcelona, i representa al voltant del 0,0015% del territori iranià: es necessitarien unes 65.000 illes com la de Kharg per cobrir tota la superfície del país. Però tot i representar una minúscula taca en el mapa en el nord del Golf Pèrsic, a uns vint quilòmetres de la costa iraniana, la seva importància estratègica i econòmica és majúscula. Es podria considerar Kharg com la gran aixeta del petroli iranià. Allà es troba la principal terminal d’exportació de cru del país, i entre el 90 i el 96% del petroli del règim dels aiatol·làs passa per allà. Les seves instal·lacions tenen una capacitat teòrica de set milions de barrils al dia, i estan connectades per oleoductes als jaciments petrolífers de Khuzestan i als dipòsits submarins del golf. A l’illa de Kharg atraquen principalment superpetroliers de gran capacitat, com els VLCC  (Very Large Crude Carriers), els més habituals, amb capacitat de 200.000 a 360.000 tones (2-3 milions de barrils) adaptats a la seva infraestructura especialitzada com a terminal d’exportació de cru iranià. L’anunci per part de Donald Trump que ha atacat les defenses militars de l’illa, que ell mateix defineix com “la joia de la corona iraniana”, obre un nou escenari incert en el conflicte bèl·lic que els Estats Units i Israel van obrir fa tres setmanes amb l’atac a la República Islàmica de l’Iran i també posen sobre la taula alguns interrogants. Per què és tan important Kharg pel transcurs de la guerra? Pot haver-hi darrere de l’ofensiva contra l’Iran l’objectiu de controlar el seu petroli, com va passar a Veneçuela? Quines conseqüències pel món tindria la destrucció de les infraestructures petrolíferes de l’Illa? Pot tenir també conseqüències mediambientals? Podria intentar els Estats Units una invasió per controlar l’aixeta petrolífera i utilitzar-la com a moneda de canvi amb el règim iranià?

Per què és tan important Kharg pel transcurs de la guerra?

Responent a la primera pregunta, Trump ha bombardejat l'illa i diu que l’ha aniquilat completament, però ha decidit no atacar les instal·lacions petrolíferes “per decència”. Una excusa que resulta ridícula en el context d’una guerra que, segons diverses fonts, ja ha causat més de dos mil morts, entre ells, 150 nenes d’una escola, i que s’ha cobrat la vida del president del país. Segons informen els mitjans iranians, la Guàrdia Revolucionària (CGRI) ha advertit que qualsevol atac contra la infraestructura petroliera i energètica provocarà atacs contra la infraestructura energètica propietat de companyies que cooperen amb els Estats Units al Golf. Les amenaces inclouen terminals, oleoductes, refineries i empreses del Golf amb capital o contractes nord-americans, i posaria directament en el punt de mira a l’Arabia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Bahréin, Qatar o Kuwait. I ja ho va advertir el president del Parlament iranià, Mohammad Baqer Qalibaf: “Qualsevol agressió contra el sol de les illes iranianes trencarà totes les restriccions. Farem que el Golf Pèrsic carregui amb la sang dels invasors”. Qualsevol atac per part dels Estats Units, o un intent d’invasió de l'illa, provocaria un augment en l’escalada que patirien tots els països del Golf, tant pel que fa al mercat petrolífer com a la seguretat i risc de represàlies. Segons Axios, la Casa Blanca estaria considerant fins i tot la presa de l’illa, inclús amb tropes terrestres, el que tindria conseqüències potencialment enormes pel règim iranià, disposat a morir matant, i l’estabilitat de la regió. 

Pot haver-hi darrere de l’ofensiva contra l’Iran l’objectiu de controlar el seu petroli, com va passar a Veneçuela? 

Tot i que el context amb Veneçuela és completament diferent, alguns analistes creuen que darrere de l’operació Fúria Èpica hi ha un intent de controlar els recursos naturals iranians. El país dels aiatol·làs són el quart productor mundial de gas i concentren al voltant del 16-17% de les reserves mundials de cru, i és un proveïdor clau per a la Xina.  Això contribueix a convertir Kharg en un objectiu estratègic en la pugna entre els EUA i el gegant asiàtic per la dominació energètica del planeta i per consolidar-se com a primera potència econòmica mundial. Però l’Iran és molt més gran, amb forces armades sòlides, un profund arrelament regional i un règim teocràtic molt menys penetrable que el veneçolà; això fa molt més difícil passar de la pressió militar al control efectiu dels jaciments. A més, qualsevol intent obert de repartir-se el petroli iranià xocaria directament amb els interessos de la Xina, Rússia i de diversos països del Golf, cosa que podria escalar el conflicte molt per sobre del que va passar a Veneçuela. Els guardians de la revolució necessiten recursos econòmics per pagar les forces armades, les milícies regionals, la seguretat del règim i les bombes l’Iran no només no ha deixat d’exportar petroli des que va començar el conflicte, sinó ben al contrari: l’Iran ha augmentat les seves exportacions des de Kharg d'1,5 milions a 4 milions de barrils diaris, pròxims als rècords històrics. Podria ser que els Estats Units hagin pecat de subestimar el règim i pensar que podrien eliminar-lo en quatre o cinc setmanes, com va afirmar Trump. Però tot apunta que el conflicte va per llarg.

Quines conseqüències pel món tindria la destrucció de les infraestructures petrolíferes de l’Illa? 

La destrucció de les infraestructures petrolíferes de l’illa de Kharg tindria un impacte econòmic i geopolític massiu a escala global. La destrucció de les infraestructures eliminaria de cop el volum de petroli al mercat que aporta l’Iran, que provocaria un salt immediat dels preus del barril que, segons els analistes, superaria els 150 dòlars (dels 120 actuals) i això dispararia la inflació global. Aquest augment afectaria el transport, els productes químics, els aliments, els reus de l’energia, especialment en països importadors com la Xina, Europa i l’Índia. I la Xina ja ha advertit que adoptarà “les mesures necessàries” per protegir els seus interessos i garantir el subministrament estable d’energia. L’Iran subministra el 12-17% del petroli importat per la Xina (més de 500 milions de barrils en el 2025).  Un atac a Kharg per part dels Estats Units també implicaria que l’Iran compliria les amenaces de destruir les infraestructures d’empreses amb interessos nord-americans i intensificaria el bloqueig de l’estret d'Ormuz (el 20% del petroli i gas mundials) amb mines, míssils i drons, afectant les exportacions dels països del Golf.

Pot tenir també conseqüències mediambientals i per la salut? 

La destrucció o danys greus a les infraestructures petrolíferes de l’illa de Kharg tindria conseqüències mediambientals molt importants, tant locals com globals. Els incendis alliberarien núvols massius de fum amb monòxid de carboni, diòxid de sofre, òxids de nitrogen i partícules fines (PM2,5), agreujant la contaminació a Teheran (ja 4,5 vegades per sobre dels límits de l’OMS) i provocant "pluja negra" tòxica que contaminaria sòls, conreus i aigua. Aquest fum podria arribar a Sibèria o glaceres, accelerant el desglaç amb carboni negre, com va passar amb els pouets de Kuwait el 1991. Els vessaments de cru contaminarien aqüífers, rius i zones agrícoles al voltant del Golf Pèrsic, amb efectes irreversibles en la cadena alimentària i la salut pública (càncer, problemes respiratoris). També devastaria l’ecosistema marí i provocaria conseqüències greus per a les dessalinitzadores del Golf Pèrsic que abasteixen d’aigua els països del Golf. Saturarien els tubs d’entrada d’aigua de mar de les dessalinitzadores (com les de Jebel Ali a Dubai o Jubail a l'Aràbia Saudita), fent impossible el procés de filtratge i obligant a parar les plantes per evitar danys irreversibles a les membranes d’osmosi inversa. El Golf compta amb 450 dessalinitzadores que proveeixen el 70-90% de l’aigua potable de la regió, que abasteix uns 100 milions d’habitants.

Podria intentar els Estats Units una invasió per controlar l’aixeta petrolífera i utilitzar-la com a moneda de canvi amb el règim iranià?

Els Estats Units estan preparant un nou desplegament militar a l’Orient Mitjà amb l'enviament d’uns 5.000 marines, diversos vaixells de guerra amfibis i unitats especialitzades de resposta ràpida davant l’escalada del conflicte amb l’Iran. Un informe d’Axios cita alts funcionaris de la Casa Blanca discutint obertament sobre la captura de Kharg com a objectiu estratègic per asfixiar les finances iranianes amb possibles tropes terrestres. El Financial Times i GZERO Media parlen d’una campanya naval actual que “neteja el camí” per a un desembarcament, tot i els alts riscos d’un “bany de sang” per míssils i drons iranians. La destrucció prèvia de l’armada iraniana i força aèria iraniana -de la que Trump es vanta sovint- facilita un perímetre naval al voltant de l’illa. Ocupar Kharg permetria als EUA obligar el règim iranià a desbloquejar l’estret d’Ormuz, o fins i tot oferir un "tracte" a canvi de control compartit o supervisat de les exportacions, forçant l'Iran a negociar des d’una posició d’extrema debilitat financera.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!