El Tribunal de Comptes ha rebutjat finalment els avals de l'Institut Català de Finances (ICF) per cobrir les fiances de 5,4 milions que reclama a 34 ex alts càrrecs de la Generalitat als quals responsabilitza d'utilitzar fons de política exterior del Govern per a la promoció del procés. La resolució s'ha fet pública el mateix dia que la Moncloa i el PP han aconseguit arribar a un acord per desbloquejar la renovació, entre d'altres, d'aquest Tribunal. Abans de ser apartats, els membres d'aquest òrgan han resolt sobre la carpeta independentista que tenien des d'abans de l'estiu damunt la taula.

L'ICF va assumir els avals de part dels 34 ex alts càrrecs després que cap entitat bancària va voler respondre davant del Fons Complementari de Riscos creat per la conselleria d'Economia per cobrir les fiances. La delegada instructora del cas, Esperanza García, argumenta que ni la legislació ni el mateix decret del Govern sobre el Fons Complementari no poden emparar "les conductes doloses o marcades per actes realitzats amb negligència o culpa greu”.

"Aquest precepte no contempla que es pugui procedir, en cap cas, a donar cobertura pública al patrimoni privat de les persones al servei de l'Administració que haguessin obrat amb dolo, o culpa o negligència greu en la generació del dany, sigui aquest ocasionat a aquella o a tercers", adverteix l'escrit de la delegada instructora al qual ha tingut accés ElNacional.cat.

Comença l'embargament

En el moment en què s'ha fet pública ni el Govern ni l'Institut Català de Finances ni els afectats no havien estat informats de la resolució, que ha estat avançada pel diari El País, i posteriorment ha confimat el Tribunal de Comptes a través d'una nota.

L'escrit de la delegada instructora també deixa clar que la decisió posar en marxa els embargaments. “En haver vençut amb excés el termini atorgat per dipositar o fiançar les presumptes responsabilitats comptables, procedeix l’embargament dels béns i drets de les persones que, havent estat declarades presumptes responsables comptables, van aportar els avals”, adverteix.

L'Advocacia de l'Estat esquiva el cas

L'òrgan fiscalitzador ha pres aquesta decisió després que l'advocat de l'Estat davant del tribunal va rebutjar pronunciar-s'hi tal com l'hi havia demanat el tribunal, i va elevar la qüestió a l'Advocacia de l'Estat, que també es va negar a posicionar-s'hi argumentant que no procedia.

Dels 34 exmembres del Govern encausats pel Tribunal de Comptes, 29 s'havien acollit als avals del Fons Complementari de Riscos i van presentar els avals de l'ICF per cobrir les seves fiances.

Recursos contra la instructora

També avui la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes ha fet públiques les resolucions amb les quals rebutja els diferents recursos presentats en contra de la instrucció del cas que ha dut a terme la delegada instructora, Esperanza García, contra la liquidació de 5,4 milions d'euros i contra la decisió de demanar un informe a l'Advocacia de l'Estat. 

 

La Sala de Justícia rebutja que s'hagi produït cap situació d'indefensió per la forma com s'ha dut a terme la instrucció i ha conclòs que la petició de l'informe a l'Advocacia de l'Estat s'emmarca dins de les diligències que pot dur a terme la instructora en la fase d'Actuacions Prèvies.

 

Entre els responsables polítics als quals es reclamen les fiances hi ha els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas, als quals es reclamen respectivament 1,9 i 2,8 milions, i el vicepresident Oriol Junqueras, també amb 1,9 milions.

Les fiances més elevades corresponen a l'ex secretari general del Diplocat, Albert Royo, al qual es reclamen 3,6 milions; l'exinterventora general de la Generalitat Mireia Vidal, amb 3,1 milions, i els exconsellers Francesc Homs i Andreu Mas Colell, amb 2,9 i 2,8 milions respectivament.

 

A la imatge principal, la façana del Tribunal de Comptes a Madrid / Europa Press