Els manifestants contra la independència de Catalunya també han de poder ser amnistiats, com els funcionaris públics. Aquest és un dels retrets que es recull en la ponència sobre la llei d’amnistia, que ara ha de debatre el ple Tribunal Constitucional (TC), que en general considera que la norma de l’oblit penal és constitucional, segons es va avançar aquest dilluns. Jutges i tribunals ja han amnistiat a agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil per haver vexat votants en el referèndum de l’1-O, i Mossos d’Esquadra en actuacions contra manifestants. L’afirmació del TC significa que ara podran ser amnistiats manifestants espanyolistes i ultres condemnats? En el primer any de la vigència de la llei s’han amnistiat uns 129 policies. En els anys de conflicte del procés, s’han condemnat a unes 27 persones a Catalunya, considerades "feixistes", segons el balanç d’Alerta Solidària, la majoria dels quals van acceptar penes inferiors als 2 anys per tal d’evitar la presó. Una excepció són els 4 ultres, condemnats a 3 anys i mig de presó per haver apallissat un independentista, després de manifestar-se a la plaça Artós de Barcelona. L’Audiència de Barcelona va ratificar la seva condemna, l’octubre passat, i ara els seus advocats han presentat un recurs de cassació al Suprem. Dos dels advocats han reclamat que se’ls apliqui la llei d’amnistia, que la pròxima sentència del TC podria afavorir-los i eximir-los de tota responsabilitat.
En la sentència de l’agressió ultra, coneguda pels 4 d’Artós, el magistrat del Penal 17 de Barcelona va condemnar els 4 joves per un delicte de lesions amb les agreujants d’actuar amb abús de superioritat i de discriminació per ideologia, i l’atenuant de reparació del dany en haver aportat al jutjat una part dels 10.800 euros de la indemnització imposada. El magistrat els va absoldre del delicte de desordres públic, en la sentència de juliol de 2023. Van participar en la concentració a la plaça Artós de Barcelona, el 17 d’octubre de 2019, per exigir la unitat d’Espanya, juntament amb altres 200 persones empipades per les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem als independentistes catalans. Un grup d’independentistes i antifeixistes també s’hi van concentrar a prop, sota la vigilància dels Mossos. Els ultres van començar a baixar els carrers del barri de Gràcia i una desena -amb els quatre acusats- van donar puntades peu i cops amb un pal per tot el cos del jove, que va caure a terra, i que li va provocar la perforació del timpà.
Accions no recollides a la norma
La secció 7a de l’Audiència de Barcelona va ratificar la condemna imposada als quatre ultres d’Artós, l’octubre de 2024. En la resolució, els sis magistrats van resoldre que no se’ls podia aplicar la llei d’amnistia perquè “la finalitat era contrària al procés d’independència i, en aquest cas, la llei impedeix la seva aplicació”.
Ara, si el ple del TC valida la ponència de la vicepresidenta de l’òrgan, Inmaculada Montalbán, aquesta negativa podria canviar. En concret, en un dels passatges de la ponència del TC s’afirma que “no es pot excloure” de la llei “un elenc de conductes clarament emmarcades en el conflicte polític que tracta de reconduir a l'àmbit del diàleg, com són les realitzades per particulars o empleats públics amb la finalitat d'oposar-se a la secessió o independència de Catalunya o a la celebració de consultes populars inconstitucionals".
La segona negativa de l’Audiència de Barcelona per desestimar aplicar-los la llei d’amnistia és que tots quatre van cometre un delicte de lesions greu, que queda exclòs de la llei. Aquesta excepcionalitat és la que s’ha aplicat als quatre agents de la policia espanyola, acusats de rebentar l’ull dret a Roger Espanyol, en ser ferit per una pilota de goma l’1-O. Són els únics policies que seran jutjats per l’1-O, i l’activista els demana 13 anys de presó.
En el judici, en el jutjat Penal 17 de Barcelona, Xavier Carrera, va admetre que “va donar-li puntades de peu als glutis” i va demanar "perdó" a la víctima. Els altres encausats, Javier Vidal Arroyo, Marc Redondo, i Juan David Molina van declarar que només van anar a la manifestació ultra, i que no van agredir ningú. L’Audiència de Barcelona sosté que "el jutge no ha comès cap error de valoració de prova" i que l’autoria dels joves queda demostrada per la declaració dels Mossos, així com l’examen dels seus mòbils i els vídeos que es van penjar a les xarxes socials.
Connexitat clara
En el recurs de cassació, els advocats insisteixen en el fet que el jutge i el tribunal han comès infracció de llei i error en la interpretació de la prova. El Tribunal Suprem ho analitzarà.
A més, José Rey, advocat d’ofici de Xavier Carrera, reclama que se li apliqui la llei d’amnistia, primer, perquè sosté que "no va ser un delicte menys greu de lesions, sinó un delicte lleu", sense pèrdua o inutilitat de cap òrgan vital, i perquè "no va tenir tractament mèdic". A més, indica que hi ha una clara connexitat de l’agressió amb la concentració prèvia contra el moviment independentista, i per tant se li hauria d’aplicar la norma. Hi precisa queun dels articls de la llei d'amnistia recull: 'Els actes comesos amb el propòsit d'afavorir, procurar o facilitar qualssevol de les accions determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable contemplades en els apartats anteriors(…) i 'qualsevol altres que fossin materialment connexos amb tals accions.'
Per tot això, el penalista conclou que els fets jutjats "encaixen" en la norma de l'oblit penal i que és evident la connexitat entre la manifestació prèvia del grup d'ultradreta i les agressions posteriors amb la protesta dels grups independentistes, que també es van concentrar aquell dia. "No pot demanar-se major connexitat", declara Rey, que a més recorda que l'atac va passar dins l'àmbit temporal fixat per la llei, entre els dies 1/11/2011 i 13/11/2023. Un requisit que el TC també indica que no pot ser ampliable.
Finalment, recorda la sentència de la sala d’apel·lacions del TSJC que va aplicar l’amnistia als 3 joves de Granollers, acusats de lesions a un agent dels Mossos, que va caure en anar-los a detenir. El TSJC va deixar oberta la reclamació per la via civil, com fixa la llei, tot i que l’advocat dels agents ha presentat recurs al Suprem.