Entre els relats dels testimonis del judici al procés en el Tribunal Suprem hi va haver una constant: els motius pels quals els testimonis de la Guàrdia Civil i el CNP van justificar la violència amb què havien actuat l'1-O i per avalar el delicte de rebel·lió amb l'alçament necessari que emmarcaven també en la concentració del 20-S. 

De moment, però, tot i el relat abrandat d'alguns dels testimonis que han comparegut fins ara, no hi apareixen ni les "cares d'odi i ràbia" que van descriure al Suprem, ni la descripció del "tumult", ni el pretext que la multitud "anava armada amb paraigües" l'1-O.

Què ha canviat en aquest judici? ¿Per què no treuen tota l'artilleria en aquest judici al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'ex-director general de la Policia Pere Soler i l'ex-secretari general d'Interior César Puig?

Ni tan sols la secretària judicial del jutjat d'instrucció 13 va voler estirar més la corda, tot i que va tornar a dir que "com a ésser humà que era, era normal que tingués por", però ja no ho va fer mig plorant, com sí que va teatralitzar en el judici del Tribunal Suprem. Ni tan sols va apuntar directament a Carme Forcadell, de qui va assegurar en el primer judici que havia estat davant el Departament d'Economia el 20-S encoratjant la multitud. De fet, en la seva declaració d'aquesta setmana a l'Audiència Nacional, va matisar el relat dient que li va dir un agent de la Guàrdia Civil que hi havia Forcadell, ja sense assegurar que fins i tot havia sentit la seva veu, com va fer davant el Suprem.

Què passa?

Per contextualitzar l'actual relat dels fets, on els testimonis es basen en la inacció dels Mossos d'Esquadra per avalar que Trapero estava connectat amb el Govern per tirar endavant el referèndum fent ús de la policia catalana, que era considerada com una de les estructures d'estat que figuraven en el document Enfocats, els testimonis fan valdre que el dispositiu amb binomis estava pensat per no poder impedir el referèndum, que les actes que es van aixecar es van manipular i que es van dissenyar amb l'objectiu de "fer veure que feien alguna cosa" i que no es van activar les unitats d'ordre públic quan les forces i cossos de seguretat ho van requerir i que, per això, Guàrdia Civil i CNP van intentar aturar el referèndum a cops de porra.

El principal matís, o canvi substancial, que hi ha en totes les declaracions, és que ja no s'ataca els votants, ni els que es van concentrar davant la Conselleria d'Economia el 20-S ni en els punts de votació l'1-O, per mostrar un ambient "prerevolucionari" els dies previs al referèndum, com va descriure el cap del dispositiu en aquell moment de Barcelona del CNP, Juan Manuel Quintela.

La seva declaració d'aquesta setmana, comparada amb la del 2 d'abril del 2019 davant el Suprem, és clarament diferent. També ha desaparegut de la declaració de Daniel Baena Tácito el clima insurreccional que va descriure en el judici al Tribunal Suprem. El 26 de març del 2019 va explicar que la conflictivitat màxima va tenir lloc els dies 20-S, 1-O i 3-O. "La situació a Catalunya era un polvorí. Aquells dies tots els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable, i afortunadament no va ser així", va declarar.

En la seva declaració a l'Audiència Nacional remarca que abans del 20-S no hi va haver violència, que després el clima va canviar, i que sobretot amb l'aplicació del 155 es van acabar les mobilitzacions. Però no posa adjectius exagerats i centra la seva acusació en una suposada reunió secreta entre Carles Puigdemont i Josep Lluís Trapero que després les defenses es van encarregar de desmuntar.

El canvi de versió dels testimonis, o la rebaixa de les descripcions, té a veure amb la sentència del 14 d'octubre del 2019, en la qual el tribunal no veu el delicte de rebel·lió i a més no té en compte els testimonis abrandats dels guàrdies civils i els agents del CNP. El relat de la por, o del terror en alguns dels casos, que van explicar els policies amb les descripcions de com els atacaven els ciutadans que hi havia en els punts de votació "amb cara d'odi i ràbia" i amb "escopinades", no es va tenir en compte pel tribunal presidit per Manuel Marchena a l'hora de valorar els delictes que haurien comès els acusats ni a l'hora de fixar les condemnes.

De fet, la sentència clarament diu que no els va tenir en consideració: "Els diversos centenars de testimonis que van declarar en el plenari van oferir una versió filtrada per una profunda càrrega emocional". Com la declaració d'un guàrdia civil qualificant de "delinqüents" els votants de l'1-O.

I davant aquest fet, els testimonis que van comparèixer en el judici del Tribunal Suprem i que ara han de tornar a declarar a l'Audiència Nacional ho han obviat i estan rebaixant el relat. No es poden arriscar que el seu testimoni no sigui vàlid i centren els seus esforços a intentar demostrar com Trapero va actuar en connivència amb el Govern per fer possible el referèndum i desobeir les ordres de la Fiscalia i el TSJC. De moment, però, no ha quedat demostrat que els Mossos d'Esquadra es mantinguessin passius davant els fets del 20-S i l'1-O i que no posessin tots els mitjans per complir les ordres respectant, això sí, els principis de proporcionalitat que, al mateix temps, també exigia la magistrada Mercedes Armas en la seva interlocutòria.