Daniel Baena, el tinent coronel que va dirigir la investigació contra l'independentisme, ha protagonitzat avui pràcticament un monòleg en el judici al major Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos. El suposat Tácito no s'ha limitat a respondre a les preguntes i en alguns moments ha posat més pa que formatge.
Baena ha vingut amb la lliçó apresa i amb ganes d'aportar la seva tesi sobre per què els Mossos estaven al servei del Govern de la Generalitat i al servei del procés. El tinent coronel ha fet un extens relat sobre el que considera una estratègia per reforçar el cos policial a favor del procés per fer efectiu l'1-O.
En aquest sentit, i fent servir paraules dels mateixos líders del procés, ha parlat d'estructures d'estat. Que els Mossos ja eren una estructura d'estat, que calia reforçar amb un lideratge al seu servei i per això es va nomenar Trapero major de cos, un càrrec vacant des de feia 10 anys. El moment del seu testimoni sorgeix a partir d'una pregunta del fiscal que omet per fer un relat opinatiu de més de 5 minuts.
Baena, a qui el Tribunal ha deixat fer les seves elucubracions, ha acabat dient que el comunicat del 2015 ja estava relacionat amb la possibilitat de fer efectiu el referèndum de l'1-O.
Per acabar d'arrodonir la seva actuació en el judici, la fiscalia ha aportat el comunicat en què Josep Lluís Trapero ordena al cos trametre-li qualsevol ordre judicial que tingui a veure amb el procés. Les defenses s'hi han oposat. I el Tribunal presidit per la magistrada Concepción Espejel ha decidit no acceptar la prova.
El document, del novembre del 2015, detallava que a partir d'aquell moment el cap dels Mossos centralitzava les possibles actuacions per casos de sedició i n'assumiria la responsabilitat. El comunicat pretenia tranquil·litzar els agents davant la instrucció de la Fiscalia de l'Audiència Nacional arran de la resolució rupturista del Parlament el 9 de novembre del 2015, just després de les eleccions en què guanya Junts pel Sí i la CUP veta Artur Mas com a president.
"Atesa la complexitat i especialitat que poden comportar les tipologies penals plantejades, en tots els supòsits i sense excepció, qualsevol acció que correspongui fer als Mossos haurà de ser elevada per la cadena jeràrquica de comandament, que assumirà les decisions sobre les actuacions que s'hagin de dur a terme en cada cas; la cadena s'ha d'elevar necessàriament i sempre fins al comissari en cap", deia el comunicat intern. Així, tots els atestats i informes relatius a aquesta qüestió havien de passar primer pel comissari en cap, que decidia què, com i quan s'enviava a l'Audiència Nacional i a la fiscalia.
La reunió secreta entre Puigdemont i Trapero
Daniel Baena ha fet una declaració inspirada, més pròpia d'un pèrit que d'un testimoni. Poques preguntes i respostes molt llargues fora de context. Fins al punt d'explicar una reunió secreta entre Puigdemont i Trapero que el mateix fiscal Pedro Rubira ha hagut de preguntar rient com la coneixia, si era secreta.
El tinent coronel ha detallat que tenien els correus del president Carles Puigdemont intervinguts i per això en van tenir coneixement. Segons Baena, en aquesta reunió Puigdemont agraeix al major la feina feta pels Mossos en el referèndum de l'1-O.
La fiscalia ha demanat incloure com a prova el correu de Puigdemont, les defenses novament s'hi han negat i finalment el Tribunal ho ha desestimat.
L'abans i el després del 155
A diferència del que va explicar com a testimoni al Tribunal Suprem, avui Daniel Baena no ha parlat ni d'insurrecció ni d'actes no violents i pacífics. Avui ha volgut remarcar que abans del 20-S no hi va haver violència, que després el clima va canviar, i que sobretot amb l'aplicació del 155 es van acabar les mobilitzacions.
Del 20-S, Baena ha volgut deixar clar que va informar els Mossos del dispositiu de la Guàrdia Civil, però que només rebien resposta per escrit i res més.
La fiscalia ha estat interrogant dues hores Daniel Baena buscant demostrar que el major Josep Lluís Trapero estava en sintonia amb el Govern per fer efectiu el referèndum i després la independència.