El cap de la unitat d'investigació de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, de qui se sospita que està darrere el compte de Twitter Tácito, i qui va fer els atestats sobre els quals reposa tot el cas contra el procés en tots els jutjats, ha situat avui l'independentisme en la insurrecció. 

"El 20-S quan es van fer els escorcolls en diferents àmbits de la Generalitat allà hi va haver un canvi. Es van incrementar les concentracions" i ha pujat el nivell dels adjectius que fins ara han fet servir la resta de Guàrdia Civil dient que a partir del 20-S hi ha un "clima clarament insurreccional".

De fet, el tinent coronel situa el "període insurreccional" entre l'1-O i el 27-S. I durant aquest temps hi ha 43 assetjaments a casernes de la Guàrdia Civil "on hi ha nens".

La conflictivitat màxima té lloc els 20-S, 1-O i 3-O, segons el tinent coronel. "La situació a Catalunya era un polvorí. Aquells dies tots els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable, i afortunadament no va ser així". "Hi va haver 193 talls de carreteres i vies de tren des de l'aplicació del 155", ha detallat.

La situació a Catalunya era un polvorí

Daniel Baena ha anat relatant els darrers mesos abans de l'1-O i ha posat el punt àlgid al 20-S. Els escorcolls a les dependències de la Generalitat marquen un abans i un després, una valoració amb la qual també coincideix l'independentisme  però en el sentit contrari. 

Fins aleshores la Guàrdia Civil "estàvem fent una tasca de poca entitat per impedir el referèndum. Es concentraven a les portes de la nostra caserna", ha dit per explicar les diligències policials i les reaccions de la ciutadania. 

"Fèiem inspeccions en magatzems per buscar cartelleria i propaganda i quan el 19 de setembre fem una intervenció a Unipost i detectem totes les cartes per l'electorat i les designacions de les meses, allà hi va haver un cop dur", ha relatat. "El 20-S quan es van fer els escorcolls en diferents àmbits de la Generalitat allà hi va haver un canvi. Es van incrementar les concentracions", i ha apujat el nivell dels adjectius que fins ara ha fet servir la resta de la Guàrdia Civil dient que a partir del 20-S hi ha un "clima clarament insurreccional".

Daniel Baena ha explicat els orígens de la investigació i els ha situat al gener del 2016 i a l'Agència Tributària Catalana. Investigaven les estructures d'estat per al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. Baena obeïa les instruccions també de la fiscalia, que havia obert una investigació per malversació. I a partir del 20-S, un cop fet l'informe que avala la denúncia per sedició de la fiscalia, es posa a les mans de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.

"Aquelles infraestructures que s'utilitzaven pel desenvolupament del referèndum havien d'estar neutralitzades", ha explicat el tinent coronel. A partir del juliol del 2017 el jutge del 13 autoritza les escoltes telefòniques, segons el testimoni, i és quan van configurant la xarxa de pescar: "Quan s'activa la línia d'investigació vam veure que les relacions que mantenien i els fets que relataven estaven relacionats amb la preparació del referèndum".

La insurrecció de Baena es constata, segons el testimoni, en les mobilitzacions contra la Guàrdia Civil. Fins a 88 en total: 2 abans del 19 de setembre, 82 entre el 20-S i el 27-O, i 2 durant el 155.

Sota les ordres de Lamela

Segons Baena la denúncia després del 20-S va amb els indicis del delicte de sedició i s'envia a l'Audiència Nacional des d'on la jutgessa Carmen Lamela els "comissiona perquè fem més investigacions". I així comencen les declaracions que fa la policia.

L'encàrrec de Lamela era que la investigació se centrés a saber "per què, qui i com" s'havia convocat la concentració del 20-S i per satisfer les ordres de la jutgessa es fan les anàlisis dels correus electrònics de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart des de les seus de l'ANC i Òmnium Cultural més els que hi havia al CTTI. Tot això autoritzat pel jutjat d'instrucció 13, segons Baena.

Ens vam quedar cecs de corroboració 

On grinyola el relat del tinent coronel és quan ha d'explicar l'aplicació real de l'Enfocats sobre el qual reposa tota la investigació: "Les dates de l'Enfocats no coincidien amb la realitat", ha admès. Però "el que si que coincidia amb l'Enfocats eren les mobilitzacions ciutadanes", s'ha afanyat a deixar clar quan la fiscal Consuelo Madrigal li ha preguntat.

Per Daniel Baena, tant en l'agenda Moleskine com l'Enfocats els investigadors es van "quedar cecs de corroboració". Segons el tinent coronel el Govern "es finançava amb acords marc amb la Generalitat i empreses. Això facilitava que tota la contractació que feia amb aquelles empreses no hagués d'estar especificada. Aquesta cobertura es mostra a l'agenda de Jové. Va ser una ratificació". "Ens vam quedar cecs de corroboració", ha dit contundent.

La xarxa

Entre tot el que ha dit Daniel Baena hi ha les afirmacions que fan pensar que efectivament la Guàrdia Civil anava fent amb el vistiplau del jutges, però sense ordres concretes. La policia anava estenent una xarxa per pescar el delicte i les persones que el cometien, però no es van centrar en uns fets concrets. Van tirar la xarxa a veure què pescaven. I una de les declaracions de Baena ratifica aquesta tesi, que sempre han defensat alguns dels advocats: "Vam investigar una sèrie de persones que podrien cometre una sèrie de delictes".

Però quan l'advocada de l'Estat li ha preguntat, ha concretat que "es plantejaven els objectius i es proposaven les línies d'investigació al jutge i ell acceptava", "es proposaven línies d'investigació sobre fets i persones concretes" i "es proposaven els escorcolls al jutge i ell en decidia les dates".

També ha assegurat que el 20-S es va avisar els Mossos d'Esquadra del dispositiu a les 7.50 h tal com estableix el protocol de coordinació entre policies a Catalunya.