Decepció. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha conclòs que el Tribunal Suprem no va vulnerar pas els drets a la llibertat, a la llibertat d’expressió i a unes eleccions lliures de Jordi Turull, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, per dictar el seu empresonament preventiu pel cas de l’1-O i privar-los de participar en les eleccions catalanes del desembre del 2017. Així ho afirma el tribunal amb seu a Estrasburg en una resolució comunicada aquest dijous, en la qual sosté que les denúncies dels polítics catalans "no són prou homogènies" per concloure que la seva presó preventiva "perseguia un objectiu inconfessat vers ells", a més d'insistir que no eren a la presó per la seva ideologia.
Aquesta és la primera resolució del TEDH relacionada amb el procés independentista català. Queda pendent la sentència sobre les demandes presentada pels presos polítics contra el seu empresonament preventiu i la condemna per sedició, que els va imposar el Tribunal Suprem.
Empresonats, no per ser independentistes
El Tribunal Europeu de Drets Humans és molt crític amb els independentistes catalans, i fa seus els arguments dels tribunals espanyols (el Suprem i el Tribunal Constitucional), que no van ser tancats a la presó per la seva ideologia, sinó per ser jutjats per delictes molts greus, com la rebel·lió i la sedició.
"El propi Tribunal va examinar les al·legacions dels sol·licitants des del punt de vista de les anomenades disposicions de la Convenció, i va concloure l'existència de mitjans legals i constitucionals que els permetessin expressar les seves opinions o promoure el projecte polític que defensaven, ja que la seva ideologia no era la causa de la detenció provisional", afirma el TEDH en la seva conclusió 318.
I hi afegeix: "El Tribunal també va concloure que no hi havia arbitrarietat de les limitacions controvertides i la seva proporcionalitat, entre altres coses, respecte a la gravetat dels delictes en qüestió i a la violació dels valors fonamentals de l'Estat de dret que implicaven."
Finalment, el TEDH exposa que els partits de Junts i ERC, als quals pertanyen els demandants, "no ha estat objecte de restriccions, sinó que aquests han pogut presentar les seves llistes a les eleccions del 21 de desembre de 2017 i, al final de la votació, la coalició entre les diferents forces independentistes ha proposat diversos candidats a la presidència de la Generalitat. A més, el 14 de maig de 2018, el candidat del partit Junts per Catalunya, Quim Torra, va ser investit president de la Generalitat".
Per tot això, el tribunal conclou, per unanimitat, que no s'han violat els drets polítics de Turull, Junqueras i Sànchez per parts de les autoritats judicials espanyoles.
Restricció política
Les demandes es van presentar el 2020 per separat per les defenses dels líders de Junts i ERC, i el TEDH les ha unificat. En el cas de Turull, actual secretari general de Junts, el seu advocat, Jordi Pina, va denunciar que Turull sent diputat en el Parlament i estant en llibertat sota fiança per la causa de l’1-O, "sense que hagués succeït cap fet rellevant", se’l va posar a presó provisional pel Tribunal Suprem el 23 de març de 2018,"quan es trobava al mig del debat d’investidura com a candidat a la presidència del Govern".
Jordi Sànchez, expresident de l’ANC i número dos de Junts en les eleccions del 2017, i també defensat per Pina, va denunciar a Estrasburg que es va violar el seu dret a participar en aquella campanya, assistir al Parlament i a la investidura. Per la seva part, el cap d’ERC, Oriol Junqueras -defensat pel penalista Andreu Van den Eynde- també va denunciar el Regne Espanya perquè el Suprem li va impedir assistir a la sessió constitutiva del Parlament el 21 de desembre del 2017, quan era en presó preventiva des del novembre per l'1-O.
Les eleccions del 2017 van ser convocades pel govern espanyol de Rajoy -en haver intervingut la Generalitat, en aplicar l'article 155 de la Constitució- després de la celebració del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, amb la posterior declaració d'independència, suspesa vuit segons després pel mateix Govern.