El farro de la Garrotxa: la recepta tradicional que té el blat de moro com a protagonista

Amb una mica de farina de blat de moro i una olla de brou es pot fer un dels plats de cullera més senzills de la cuina garrotxina. El farro queda a mig camí entre una sopa espessa i unes farinetes lleugeres. A les cases de pagès se’n feia sovint amb brou bufat, el suc que quedava després de coure les botifarres. La farina donava cos al brou i en feia un plat prou consistent per servir-lo fins i tot com a primer àpat del dia. Si el vols fer a casa, pots aprofitar el brou que t’hagi sobrat de l’escudella.

Un plat tradicional que es feia a les masies de la Garrotxa

La farina que dona nom al plat

A la Garrotxa, el mot farro designa tant la sopa com la farina amb què es prepara. S’obté de moldre el gra de blat de moro i passar la farina per un sedàs fi. La varietat del cereal en determina el color. Amb el blat de moro blanc queda d’un to clar, mentre que altres varietats tradicionals, com la de la Creu, donen una farina més rogenca. Aquesta diferència també es pot apreciar al plat.

Blat de moro Unsplash
Blat de moro Unsplash

El brou és l’altre ingredient que marca el resultat. Amb el de coure les botifarres, el farro agafava el gust del porc. També se’n feien versions amb sagí, que aportava greix al brou. A casa, el brou de l’escudella hi dona un gust més intens i el de verdures permet fer-ne una versió més suau. Val la pena tastar el brou abans de posar-lo al foc i deixar la sal per al final, sobretot si tens pensat servir el farro amb unes rostes de cansalada.

Com fer un farro cremós i sense grumolls

Per a quatre plats, calcula un litre de brou i uns 100 grams de farro de blat de moro. Si prefereixes una sopa més lleugera, pots començar amb uns 75 grams per litre. Reserva una mica de brou fred i barreja’l amb la farina en un bol fins que quedi ben desfeta. Escalfa la resta a l’olla i, quan arrenqui el bull, aboca-hi la barreja a poc a poc mentre remenes amb unes varetes. Desfer la farina en fred ajuda a repartir-la pel brou calent i a evitar que s’hi formin grumolls.

Abaixa el foc i continua remenant, sobretot pel fons de l’olla, perquè el farro s’hi pot enganxar a mesura que s’espesseix. Amb una mòlta fina, comença a comprovar-ne el punt al cap d’uns deu minuts. Si la farina és més gruixuda, pot necessitar més estona. Busca una textura que es pugui servir amb un cullerot i que deixi una capa fina al dors de la cullera. Si t’ha quedat massa espès, afegeix-hi un raig de brou calent, remena i torna’l a tastar.

El pots servir tal com surt de l’olla o acabar-lo amb unes rostes de cansalada. Talla la cansalada a tires fines, daura-la a la paella i posa-la sobre el farro just abans de servir-lo. També hi pots afegir uns daus de pa daurats a la mateixa paella. Reparteix-los quan el plat ja sigui a taula perquè conservin el cruixent. Si has fet servir un brou de verdures, hi pots posar uns bolets saltats. Daura’ls a part i serveix-los al centre del plat, amb una mica del suc que hagin deixat anar a la paella.