Nou embat a Europa. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit les demandes dels exdiputats de Junts Jordi Turull i Jordi Sànchez, que van presentar el juny de 2020  contra el Regne d’Espanya per haver vulnerat els seus drets polítics, en concret per part de les autoritats judicials espanyoles, segons ha informat aquest dimarts el seu advocat Jordi Pina, del despatx Molins Defensa Penal. L’advocacia de l’Estat té fins a l’1 de setembre vinent per respondre les preguntes del tribunal europeu que se centren a aclarir si els tribunals espanyols van vulnerar els drets dels dos polítics, simplement per ser independentistes catalans, com ells denuncien.

Jordi Turull va denunciar la vulneració del dret a la llibertat i a la representació política, reconeguts en el Conveni Europeo de Drets Humans, a més a més "d’un evident abús de dret per part de les autoritats espanyoles". La seva defensa recorda que Turull sent diputat en el Parlament i estant en llibertat sota fiança, "sense que hagués succeït cap fet rellevant", se’l va posar a presó provisional pel Tribunal Suprem el 23 de març de 2018,"quan es trobava en meitat del debat d’investidura com a candidat a la presidència del Govern". 

La presó del candidat Turull

S'insisteix que la presó es va acordar malgrat que "Turull havia complert totes les mesures cautelars" que, uns mesos abans, li havia imposat el mateix Suprem en el procediment penal en el qual se l’estava investigant. Des de la seva defensa es manifesta que la presó de Turull "va formar part d’una actuació coordinada dels poders públics espanyols amb la finalitat de què un diputat independentista processat no pogués accedir a la presidència de Catalunya",  ja que empresonat Turull va haver de renunciar a la seva candidatura i es va veure privat de l’exercici dels seus drets com a parlamentari. 

Per la seva part, Jordi Sànchez va denunciar que se li van vulnerar els seus drets polítics en cinc ocasions per decisions de les autoritats judicials espanyoles, des de la prohibició a participar en la campanya de les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017, fins a la prohibició a participar en el debat parlamentari, tot i haver estat elegit diputat, ni participar en la investidura fallida de Jordi Turull, el març de 2018. ) I finalment, se'l va suspendre com a diputat en ser processat pel delicte de rebel·lió i se li va aplicar el polèmic article 384 bis Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim). Amb aquestes accions, Sànchez considera que se li han vulnerat el dret a la llibertat i el dret a participar en assumptes públics. Precisament, l'ONU acaba de condemnar l'Estat espanyol per retirar l'acta de diputat al president Carles Puigdemont en aplicar-li aquest article.

Les preguntes al govern espanyol

Turull ha reaccionat ben de pressa a Twitter i ha exhibit les preguntes compromeses que es reclamen a l'Estat espanyol, sobre de l'actuació dels tribunals, i en especial del jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que va prohibir-los tota acció, refrendat per la sala penal del Suprem, i també pel Tribunal Constitucional (TC).

El biaix dels tribunals

Jordi Pina, l’advocat dels dos polítics, s’ha mostrat “molt content” de l’admissió a tràmit de la demanda i ha destacat dues preguntes que el TEDH dirigeix al govern espanyol: “Perquè es posa Jordi Turull a la presó provisional si res havia canviat?” i perquè el Tribunal Constitucional va trigar  21 mesos a dictar una sentència sobre els recursos d’empara?” Pina recorda que els presos polítics es van posar en vaga de fam per obtenir una resposta del tribunal de garanties espanyol. El cas de Josep Rull s'ha presentat al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, i per això no es pot dur alhora al TEDH.

 El penalista català també recorda que el jutge Llarena i el Suprem va actuar diferent en dues campanyes polítiques, fet que evidencia el seu biaix: se'ls va evitar l’exercici com a diputats de Junts en el Parlament i per la candidatura a la presidència de la Generalitat, ja que aquí eren importants, mentre que a les eleccions del Congrés del 2019, van poder fer campanya des de la presó i fins i tot es va parar el judici al Suprem perquè anessin al Congrés dels Diputats perquè en aquesta cambra el seu vot i participació no era decisiu, clou Pina. 

 

 En la foto principal, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull, van poder sortir de la presó per assistir com a diputats al Congrés, el 2019. / Foto: Europa Press