La publicació de nombroses enquestes aquest cap de setmana —quan falten catorze dies per a les eleccions del 29 de novembre— mostra diverses coses, però la més significativa és que el binomi PP-Vox conserva una còmoda majoria d'uns 190 diputats, molt per sobre dels 176 escons en què està situada la xifra màgica perquè la dreta s'asseguri el seu retorn al Palau de la Moncloa. Es manté, això sí —però amb molts matisos— l'opció que Pedro Sánchez arribi a guanyar Alberto Núñez Feijóo, fonamentalment perquè el candidat socialista ha engolit pràcticament tota la seva esquerra espanyola, deixant el Front Ampli a la intempèrie, movent-se amb les seves coalicions territorials al voltant de tan sols una desena d'escons.
Per primera vegada, fins i tot, Pedro Sánchez ha fet gest de reconèixer aquesta situació quan ha demanat a Feijóo que el 29N reconegui els resultats electorals. Una cosa sobrera si considerés que la majoria que li va proporcionar la investidura el 2023 està en condicions de reeditar-se. Més aviat sembla referir-se al fet que, si el PSOE queda primer a les urnes, li reconegui aquest paper preeminent. Pot arribar a quedar primer el PSOE? Cal no descartar-ho. Les enquestes més fiables —no el CIS que Tezanos ha convertit en una caricatura del prestigi que tenia abans— no ho descarten, però tampoc li atorguen aquesta posició. Qui més opcions li dona és El País amb 1,5 punts d'avantatge per als populars i 9 escons de diferència.
Pedro Sánchez ha fet gest de reconèixer aquesta situació quan ha demanat a Feijóo que el 29N reconegui els resultats electorals. Una cosa sobrera si considerés que la majoria que li va proporcionar la investidura el 2023 està en condicions de reeditar-se
A diferència d'altres eleccions, les del 2023, per exemple, aquests comicis semblen presentar una característica molt especial: les transferències de vots i escons es produeixen entre partits, no entre blocs. Així, el que perd o guanya el Partit Popular en cada enquesta no passa al PSOE, sinó que l'únic vas comunicant és amb Vox. I el mateix a l'esquerra, tot i que amb un matís, ja que en aquest bloc hi ha un actor important que és Esquerra Republicana, que conté el creixement del PSC i fa que els 19 diputats de fa tres anys o els 25 del 2008 siguin xifres impossibles, i limita així les seves expectatives. En aquests moments, li n'atorguen entre 16 i 18, més a prop de la primera xifra. Tot i que l'historial del PSC i les enquestes tendeixen a pujar en unes eleccions espanyoles per la utilitat del vot en l'últim moment.
Sánchez, per intentar esquivar aquest obstacle, ha fet un mix de tres accions: per primera vegada, enarbora en un míting la bandera espanyola; dona més joc al vicepresident i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo; i intenta aproximar-se a l'electorat més centrista, al qual ha castigat durant tota la legislatura. Fins ara, tot això sense cap resultat. Li queda la carta del cara a cara del pròxim dijous a La 1 de Televisió Espanyola, més decisiu que mai per als socialistes, ja que Feijóo en té prou amb no perdre'l de manera estrepitosa. Propostes? Poques. I la carpeta catalana lluny dels interessos dels partits espanyols, tot i que, això sí, cada dia hi ha alguna cosa que destaca. Sobretot quan estan de visita per alguna de les quatre circumscripcions electorals.