"Només la llei, però tota la llei". És l'arma que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy ha advertit que l'Estat faria servir per frenar i desactivar qualsevol acció relacionada amb la secessió de Catalunya. Això ha fet aquesta setmana. Però no tots els esculls del projecte de construir "un estat català en forma de república", com proposa la resolució aprovada dilluns al Parlament amb els vots de JxSí i la CUP, són externs al propi procés o als seus actors.
1. Sense president ni Govern
Catalunya arriba a aquest punt de ruptura amb un president i un govern en funcions, és a dir, amb un lideratge provisional que no pot prendre més mesures que les necessàries per garantir la continuïtat de l'administració i dels serveis públics. Resoldre aquest atzucac depèn de confegir una majoria al Parlament que investeixi un president i que aquest pugui nomenar el seus consellers. Això no es va produir en la primera sessió d'investidura, aquest dimarts. Tots pendents, doncs, del "torni dijous" que va etzibar Antonio Baños a Artur Mas, perquè sense Govern el procés no sembla que es pugui gestionar.
2. Suspensió legal
El Tribunal Constitucional (TC) admetrà el recurs contra la resolució de ruptura i el seu annex, acte amb què una i altre queden automàticament suspesos, com també en queden totes les iniciatives legislatives i polítiques que se'n puguin derivar.
El desacatament d'aquesta mesura cautelar del TC comportaria greus conseqüències personals per als incomplidors, singularment per al president i els consellers en funcions, la presidenta, la mesa i el secretari general del Parlament: la suspensió en les seves funcions i la imputació del delicte de desobediència dels mandats judicials. La cautelar es comunicarà personalment a tots aquests 21 representants i càrrecs, que son anomenats i advertits un a un en el text. El procés sobiranista està, doncs, legalment frenat.
És en aquest context que opera la controvertida reforma de la llei orgànica del TC impulsada de forma exprés pel Govern de Mariano Rajoy que atribueix a l'Alt Tribunal capacitats de policia, és a dir, de multar i/o suspendre de les seves funcions els càrrecs i funcionaris que no compleixin les seves resolucions. La reforma, que els populars van tirar endavant el solitari, està feta pensant en el president Mas.
La qüestió aquí és si els partits independentistes desobeiran (i com), adduint el "mandat democràtic" atorgat per la seva victòria electoral del 27S amb el 47,74% dels vots (1.957.348 sufragis) i la majoria absoluta (72) d'escons de la Cambra catalana.
3. Audiència i policia vigilen
Els sobiranistes se l'han de jugar. El fiscal en cap de l’Audiència Nacional (AN), Javier Zaragoza, ha ordenat als Mossos, la Policia i la Guàrdia Civil que actuïn si es produís un “delicte de sedició”. Segons la instrucció, les forces de seguretat hauran d’actuar des del moment en què el TC invalidi la resolució. S'entén aquí per sedició qualsevol acte que es proposi “canviar il·legalment l’organització territorial de l’Estat i declarar la independència d’una part del territori nacional, en el cas en qüestió de la Comunitat Autònoma de Catalunya”, segons la instrucció. El delicte de sedició es pena amb entre 10 i 15 anys de presó per a les autoritats (4 a 8 anys per la resta de persones), a més de la inhabilitació absoluta pel mateix temps. El fiscal avisa, a més, que es podria acusar els presumptes sediciosos dels delictes de prevaricació, desobediència, usurpació de funcions i d’ús indegut de fons públics, com a delictes connexes. És a dir, que l’Audiència Nacional és la instància judicial competent per actuar contra les persones no aforades (són aforats els advertits pel TC i els diputats, que serien investigats pel TSJC i, en el seu cas, pel Suprem). En resum: queden collats els principals representants polítics i també es vigila qualsevol actuació "sediciosa" de qualsevol altre ciutadà, “altres autoritats, funcionaris públics o particulars”, com es diu a l'instrucció. Si els independentistes volen anar endavant, caldrà molta creativitat legal i política.
4. La gestió del dia a dia, collada
El Departament d’Economia espera des de principis d'any que el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) extraordinari del 2015 s’activi per a poder finançar el dèficit del 2014. La quantitat pendent, ja autoritzada pel Ministeri d’Hisenda, suma 2.600 milions d'euros. Però no arriba. Aquest retard causa serioses dificultats de tresoreria al Govern, per pagar funcionaris i proveïdors i fer política fora del procés. El "dia a dia". Les conseqüències de tot plegat són més que serioses. Una entre d'altres: el passat 30 d'octubre, el Servei Català de la Salut va comunicar al Col·legi de Farmacèutics que ja no disposa de diners per pagar els medicaments que la Seguretat Social recepta. El deute de CatSalut amb les farmàcies suma més de 330 milions?. El pitjor retard, per això, és el del model de finançament, pendent de revisió des del 2014. Mentre no arriba, la política financera de l’Estat es basa en uns objectius de dèficit per Catalunya “draconians”, es queixa la Generalitat. Com no els pot complir, ha de demanar diners al Govern central via el FLA. El problema polític és que els diners que l'administració central presta a la Generalitat són els mateixos diners que els catalans han guanyat i pels quals han pagat impostos i l'Estat els hi retorna... amb interessos, fora d'enguany. L'any que ve aquest interès serà del 0,8% i els anteriors encara era més car. A més, és el FLA qui paga els proveïdors que la Generalitat li indica, prèvia aprovació de les factures que presenta l'administració catalana. En fi, el procés sobiranista està parat però, a més, la gestió del dia a dia també està collada i intervinguda.
5. Investigacions a CDC
Els casos judicials que afecten la família Pujol Ferrusola o el de les presumptes comissions per a CDC a canvi d'adjudicacions d'obra pública són un soroll de fons continu del procés sobiranista des que es va endegar. Sovint coincideixen en el temps els passos endavant del procés i l'activació d'aquests casos, s'hi vulgui veure relació o no. Els últims escorcolls als Pujol, amb un desplegament policial i mediàtic espectacular, es van dur a terme el mateix dia que el president Mas signava el decret de constitució de l'actual Parlament, el 21 d'octubre.
A sobre de tot hi figuren les querelles de la Fiscalia de l'Estat per la convocatòria del procés participatiu del 9N del 2014. Els querellats són el president Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. L'independentisme polític i civil va organitzar un gran acte de suport el dia que havien de declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Uns casos i altres pengen sobre el procés, desprestigien el sobiranisme i fins i tot enrareixen les relacions internes del sobiranisme, una confluència de diverses sensibilitats polítiques i models de societat que massa s'han fet palès molts cops, singularment en les dificultats de bastir una candidatura única i plebiscitària. Mentre que continua la instrucció i no es resolen els casos, la corrupció continua sonant com a soroll de fons.
6. La batalla del relat
El president del Govern central, Mariano Rajoy, s'ha trobat amb els màxims dirigents dels partits de l'oposició espanyola i dels agents socials per escenificar la unitat de tots plegats contra la secessió de Catalunya.
El relat que ha generat la Moncloa és que no hi ha un "cas català", sinó que es tracta d'un problema creat artificialment per les forces independentistes, que personalitzen en Artur Mas, per amagar el mal govern, la corrupció i la insolidaritat. És "un cop d'Estat" o "un cop a l'Estat" que vol liquidar "les normes de convivència que hem creat entre tots" i sostreure la "sobirania nacional del poble espanyol", que és "sagrada". Una escletxa en aquest relat és que no l'accepten ni el PNV, ni Podemos ni Izquierda Unida.
L'independentisme es troba, per primer cop en els últims cinc anys, en el punt en què el relat rival pot superar el seu, el del projecte positiu "transversal, pacífic i democràtic" ("la revolució dels somriures") que s'ha demostrat de fet cada Onze de Setembre.