El Govern espanyol ha revelat les seves primeres cartes en el nou escenari polític obert a Catalunya després de la presentació en el Parlament d'una resolució que pretén ser l'inici del procés de la desconnexió amb Espanya. Una vegada el Tribunal Constitucional ha autoritzat el debat en el ple del Parlament de dilluns vinent, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha volgut deixar clar que la resolució del TC deixa prou marge per considerar que la presidència de la Cambra catalana ha vulnerat la legalitat en permetre que s'incorpori a l'ordre del dia la votació d'una resolució clarament inconstitucional i de desobediència del marc jurídic espanyol. Si fem cas a aquest advertiment/amenaça, el Govern central podria adoptar a començaments de la propera setmana dos tipus de decisions: que el TC suspengui l'aprovació de la resolució, amb l'objectiu de deixar-la en paper mullat. I en segon lloc, instar el TC o a la justícia ordinària a través de la Fiscalia General de l'Estat a actuar directament contra els responsables que la resolució hagi anat al ple del Parlament. En aquesta situació estarien els membres de la Mesa del Parlament que l'han aprovat (Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, els quatre de Junts pel Sí), no així els tres que s'han oposat de C's, PSC i Catalunya Si que es Pot.

En les últimes hores, els dos blocs en litigi han tret múscul polític per fer evident la seva determinació. Junts pel Sí que ha estat capaç d'acordar amb la CUP un annex de nou punts a la resolució que desenvolupa els acords en matèria de política social. És el segon document en la mateixa setmana pactat entre ambdues forces polítiques. El Govern espanyol ha tornat a deixar clar, per la seva part, que la seva resposta serà contundent i que compta amb l'aval polític del PSOE de Pedro Sánchez i també el de la força emergent d'Albert Rivera, Ciutadans. Estem, per tant, en vigílies de decisions molt importants, segurament transcendents i dràstiques, en el terreny polític i judicial i a les quals s'ha arribat sense que el Govern espanyol hagi demostrat des del 2012 cap voluntat de diàleg. Inicialment ni sobre un pacte fiscal ni més tard sobre l'acceptació d'un referèndum, ni sobre la reforma de la Constitució que recollís el dret a decidir dels catalans.

El soroll polític i mediàtic serà molt alt. I no deixa de ser curiós que l'edició internacional de The New York Times hagi tret a la seva portada, en l'edició de divendres i en ple conflicte, que la imparcialitat o professionalitat de la premsa espanyola està en risc o molt en dubte fruit de les pressions governamentals. Clar que, el que diu el The New York Times, en aquest cas, ha interessat poc en la premsa escrita de Madrid i als principals diaris de Barcelona.