Units al matí, barallats a la tarda. O si es vol independentistes al matí i dependentistes (del passat, dels missatges, fins i tot de les pors) a la tarda. Aquest pot ser el resum de la jornada d'ahir en el Parlament, que es va iniciar a les deu del matí amb la presentació i aprovació de la resolució que inicia el procés de desconnexió amb Espanya, acordada per Junts pel Sí i la CUP. Un total de 72 diputats van votar a favor i 63 en contra. Encara que s'ha dit moltes vegades, la resolució pretén marcar la ruptura amb l'ordenació jurídica vigent i iniciar el procés cap a la construcció de la república catalana. I fruit d'això va ser la tensió que es va viure en el Parlament i que no tenia res a veure amb el que ha succeït en altres ocasions. Hi va haver acritud i retrets en les intervencions, fetes totes per als seus respectius públics o electorats. Fora de l'hemicicle, més televisions que mai emetent el que s'entossudien a considerar com un cop d'Estat o, els més suaus, un cop a l'Estat.

La immediata reacció del president del Govern, Mariano Rajoy, i del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que es reuniran en les pròximes hores per segona vegada en set dies, no és cap altra cosa que el preludi de la batalla política i judicial que s'acosta i sobre el desenllaç final de la qual circulen totes les hipòtesis. Mentre això succeïa en el Parlament, la notícia anava adquirint envergadura: Le Monde titulava poc després, "A Catalunya el Parlament vota a favor de la ruptura amb Espanya" i el The New York Times anava en la mateixa direcció: "Els legisladors catalans eleven l'aposta per a la secessió d'Espanya". Són dos exemples, n'hi ha molts més, de la importància en els mitjans de comunicació internacional.

Però per art de màgia (en realitat d'interessos), unes hores després els socis per fer la independència van posar de manifest les seves diferències en la sessió d'investidura d'Artur Mas. La CUP va deixar molt clar que no votaria Mas (almenys, no ben aviat) i el president de la Generalitat en funcions els va llançar un míssil en la seva línia de flotació: sense investidura, el procés encallarà. Un dels dos "va de farol" o els dos. Mentrestant, l'independentisme espera una solució de compromís encara que sigui en l'últim minut i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) anuncia mobilitzacions si no es posen d'acord.