Vostès tenen un problema i es diu 3%. Des d'aquella sentència del llavors president Pasqual Maragall, pronunciada en seu parlamentària l'any 2005, Convergència Democràtica de Catalunya té un problema. Un enorme problema. Han passat més de deu anys i tot i que no pesa cap sentència condemnatòria, l'ombra de l'adjudicació d'obra pública a canvi de la corresponent mordida no s'ha dissipat. Tampoc, almenys fins ara, ha pogut ser provada si per això s'entén que hi hagi una sentència condemnatòria en ferm. Pel mig hi ha hagut casos terribles, com el cas Millet, el cas Pujol i diversos sumaris judicials més que han acorralat CDC. Això és indiscutible. També que, per a molts ciutadans, les explicacions dels seus dirigents s'han fet, amb els anys, cada vegada menys creïbles. I la sospita ha anat creixent, en un clima de repulsa ciutadana als partits polítics que inclou el PP pel cas Gürtel o el PSOE pels ERO de la Junta d'Andalusia.

Cal fer la introducció anterior per separar la necessària, imprescindible i urgent investigació judicial que afecta CDC i les seves finances, de l'espectacle televisiu en què es comença a convertir l'entrada a la seu del partit, les detencions o els escorcolls a ajuntaments o a empreses privades. Com ja va succeir a l'agost, l'agenda de les successives intervencions policials estava en mans d'alguns mitjans de comunicació amb molta antelació. Ja sé que això no és del tot una excepció, perquè així s'ha fet durant molts anys amb operacions de fins i tot més envergadura i en l'àmbit de la lluita contra el terrorisme. Però la diferència rau en què es converteixi en un xou mediàtic en el qual premsa, ràdios i televisions acabin anunciant, perquè així se'ls ha informat, un registre que encara no s'ha produït. A més, el bon desenvolupament de la investigació que seria l'objectiu a garantir no surt reforçat ni de bon tros. Que coincideixi, per segona vegada, amb un dia emblemàtic com és la firma, per part del president de la Generalitat, de la convocatòria del ple de constitució del Parlament de l'onzena legislatura sona, certament, a contraprogramació. Però potser només és una casualitat. Com potser també és només una qüestió d'atzar que l'operació reaparegui enmig d'una molt difícil negociació entre Junts pel Sí i la CUP per a la investidura d'un president de la Generalitat.

Però la lectura política que es pot fer del cas no ha de tapar la urgent necessitat per al president Mas d'abordar amb la màxima transparència i també la màxima energia les acusacions de què és objecte en la seva doble condició de màxim responsable de la Generalitat i de Convergència. S'ha ofert a comparèixer al Parlament –seria davant de la Diputació Permanent, l'òrgan entre legislatures– per la detenció d'un alt càrrec de la conselleria d'Economia i els grups l'haurien d'acceptar. I pel que fa al partit, on ahir va ser detingut el tresorer juntament amb set persones més –funcionaris de CDC i directius de diverses empreses–, hauria de depurar enèrgicament totes les responsabilitats. A la candidatura de Junts pel Sí li ho sembla suficient, no així a l'oposició. Cadascú està en el seu guió. I, el ciutadà, sorprès i perplex.