La campanya del 29N ha patit un trasbals inesperat. Fa vint-i-dos anys, les bombes que van explotar l'11M en els trens de rodalies de Madrid van capgirar les enquestes i en només tres dies el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero va guanyar les eleccions generals. Aquesta vegada no hi ha hagut cap atemptat ni cap grup armat a qui atribuir la barbàrie, però la sensació que la cursa electoral ha quedat trastocada és la mateixa. Pedro Sánchez, que va convocar les urnes aspirant a centrar la campanya en l'habitatge i que començava a tenir l'esperança d'acariciar una remuntada demoscòpica, no podia preveure que patiria una tragèdia ferroviària 32 dies abans de les eleccions. Han mort almenys 68 persones, que se sumen a les 46 d'Adamuz (Còrdova) que van perdre la vida gairebé de la mateixa manera, a la mateixa línia d'alta velocitat i fa menys d'un any. El president del govern espanyol i el seu ministre de Transports, Óscar Puente, tanquen una legislatura marcada per les crisis i les tragèdies ferroviàries.
L'accident d'Urda arriba després d'un any carregat d'incidències, retards i polèmiques sobre el servei ferroviari. I de fatalitats. El 18 de gener, un Iryo que cobria el trajecte entre Màlaga i Madrid va descarrilar a l'altura d'Adamuz i va envair la via contigua, per on circulava un Alvia de Renfe en direcció a Huelva. Només dos dies després, el 20 de gener, un tren de l'R4 de Rodalies va xocar a Gelida (Alt Penedès) contra un mur de contenció que havia caigut sobre la via. Hi va morir un maquinista en pràctiques i 37 persones van resultar ferides. Adif va suspendre tot el servei de Rodalies per inspeccionar la xarxa i, durant setmanes, els usuaris van patir trams sense trens, autobusos substitutoris, avaries i anuncis incomplets. El ministeri va cessar el director de Rodalies i el responsable d'operacions d'Adif, i Junts per Catalunya i Esquerra Republicana van exigir la dimissió de Puente.
La tragèdia de Toledo ensorra la campanya de "la força de l'amor" del PSOE
La crisi ferroviària, en qualsevol cas, ja no formava part d'aquesta campanya. Enrere havia quedat per a gran part de l'electorat. Ara, però, el PSOE encara la cursa electoral havent d'arrossegar una tragèdia a les espatlles incomparable amb la crisi de Ceuta que va ocupar totes les portades de l'estiu i del mes de setembre; o els aldarulls d'aquests darrers dies a Barcelona i Bilbao que havien donat munició a PP i Vox. "La força de l'amor" era el lema dels socialistes d'aquesta campanya. Pedro Sánchez pujava als escenaris petonejant-se amb la seva dona, Begoña Gómez, llegia versos de Federico García Lorca i ballava cançons de Rusowsky.
La tragèdia de Toledo ensorra tot això i obliga els socialistes a replantejar la campanya. Fonts de la sala de màquines de la Moncloa expliquen que els ànims estan per terra. De moment, el PSOE i la resta de partits espanyols han suspès tots els pròxims actes electorals. Excepte Vox. El líder de la formació d'extrema dreta, Santiago Abascal, ha culpat Sánchez de l'accident i de la "insuportable degradació" de la infraestructura ferroviària. Alberto Núñez Feijóo, per la seva banda, ha advertit que "el dolor no obliga a callar" —el líder del PP ha recordat que a l'AVE viatjava l'exministra Fátima Báñez i que no està localitzada— i ha exigit una investigació governamental "immediata", una altra de judicial i una "revisió completa i independent" de tota la xarxa ferroviària. La candidata de Junts, Míriam Nogueras, ha advertit a les xarxes que "no es poden continuar ignorant els problemes greus que pateixen les infraestructures", i el Front Ampli ha reclamat responsabilitats polítiques "a tots els nivells".
Sánchez admet la desconfiança de la ciutadania en el sistema ferroviari
De moment, Sánchez ja ha reconegut que la ciutadania espanyola desconfia del seu sistema ferroviari. I ha admès que "no és assumible per a un país com Espanya" patir dos accidents catastròfics d'alta velocitat en un mateix any i en una mateixa via. Ha pronunciat aquestes paraules aquest mateix dimecres després de desplaçar-se al lloc de la tragèdia. Malgrat tot, ha garantit que s'esclariran les causes de l'accident: "Si hi ha hagut negligències, se sabrà, i si hi ha hagut errors al sistema de seguretat, es respondrà amb total contundència". Ha dit també que "tot indica" que els accidents d'Urda i Adamuz tenen orígens diferents, però que no li correspon a ell determinar-ho. La investigació d'Adamuz continua oberta, amb la ruptura d'un carril o una fallada en una soldadura com a hipòtesis de la Guàrdia Civil.
El xoc de Toledo tomba Puente com a punta de llança del PSOE
Una de les funcions que ha tingut aquesta legislatura Óscar Puente més enllà de dedicar-se a liderar el Ministeri de Transports, ha sigut la d'operar com un portaveu a l'ombra del govern espanyol; com una punta de llança del PSOE per agullonar el PP i Vox amb les mateixes tècniques de personatges com Isabel Díaz Ayuso. Aquest dimecres, Sánchez ha perdut aquest actiu electoral: el ministre, que serà cap de llista del PSOE per Valladolid, ha quedat fora de joc. Abatut i fràgil, ha comparegut des del centre de control d'Adif a l'estació madrilenya d'Atocha. No dimitirà, de moment. S'ha limitat a detallar les causes de l'accident.
Segons la cronologia que ha exposat, a les 8.30 hores ha caigut el sistema automàtic de seguretat LZB en un tram de 63 quilòmetres per un problema informàtic, i almenys sis trens d'alta velocitat s'han aturat. Es tracta d'un sistema que funciona des del 1992 i està en procés de substitució, perquè ja no es fabrica; la línia Madrid-Sevilla és l'única on encara funciona. El protocol, en qualsevol cas, obliga a reprendre la circulació amb "marxa a la vista", a un màxim de 40 quilòmetres per hora.
Però a les 8.36 hores el centre de control ha autoritzat l'AVE a circular a velocitat normal, fins a 200 quilòmetres per hora. Disset minuts i uns 25 quilòmetres després, a les 8.53 hores, ha xocat per darrere amb l'Iryo, aturat davant un senyal vermell a l'entrada de l'estació d'Urda. El ministre ha qualificat la decisió dels operaris "d'inexplicable" i ha esgarrifat els presents a la sala explicant que s'hauria pogut produir una desgràcia doble: s'ha ordenat a un segon tren viatjar a velocitat normal però el maquinista s'hi ha negat recordant que el protocol l'obliga a anar lent. L'operari està identificat i ja ha sigut interrogat per la Guàrdia Civil.