L'Audiència Nacional jutja dos excàrrecs de la Generalitat i empresaris per la "connexió" amb el cas 3%

L'Audiència Nacional ha començat aquest dimecres el judici contra 17 acusats d'una peça del cas 3% per suposades irregularitats en adjudicacions d'organismes públics de Catalunya a través d'un càrtel d'empreses que pactava els preus per a assegurar-se contractes d'infraestructures entre 2008 i 2015. Els principals acusats són Josep Lluís Quer i Josep Antoni Rosell, president i director general, respectivament, de l'empresa pública Gestió d'Infraestructures S.A.O. (GISA), després denominada Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, que va concedir aquests contractes. La Fiscalia Anticorrupció demana penes d'entre els sis anys i tres mesos i els vuit anys i nou mesos de presó per als acusats pels delictes d'organització criminal, frau a les administracions i prevaricació.

En la sessió, el tribunal ha resolt que és competent per jutjar aquest procediment en assegurar que té "connexitat" amb la causa del 3%, del suposat finançament il·legal de Convergència, que l'Audiència Nacional ha de jutjar a partir del febrer vinent. Les defenses reclamaven que l'Audiència Nacional no n'era el competent, però el tribunal ha fet cas a la fiscal Anticorrupció, de què sí. El president del tribunal de la secció 2a ha afegit que hi ha dos acusats, Quer i Rosell, que són en ambdues peces, i que té la competència, malgrat que en aquesta no hi ha la denúncia per finançament il·legal de partit. Els acusats declararan al final del judici. El tribunal també ha rebutjat que s'hagin vulnerat drets als processats i ha afegit que ho detallarà en la sentència.

Escorcolls a la seu de Convergència

El primer a declarar ha estat un responsable de la Guàrdia Civil, que va ser el coordinador de la investigació, i que ha recordat les dates i fets gairebé de memòria. Ha explicat que aquesta investigació va sorgir el 2015 en "escorcollar la seu de Convergència i trobar al despatx d'Andreu Viloca tres anuncis de licitacions d'obra, no coherents amb la seva feina al partit". L'agent ha assegurat que Viloca, tresorer de CDC, era qui "decidia les adjudicacions", que després executaven Quer i Rosell. Viloca és acusat en el cas del 3%, però no en aquest procediment.

En les qüestions prèvies, Josep Riba, advocat de Joan Lluís Quer, ha assegurat que la Fiscalia i els investigadors han comès "errors" en les dates de la seva actuació. Abans del càrrec públic, Quer va ser director general d'Auding, una de les empreses acusades de fer un "pacte col·lusori" per obtenir adjudicacions públiques. Paral·lelament, Quer ja va ser condemnat a dos anys de presó per la seva gestió com a gerent de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), càrrec assumit abans d'Infraestructures. La penalista Olga Arderiu, defensora de Rosell, ha demanat la seva dispensa del judici fins que hagi de declarar, com també han demanat altres acusats, i el tribunal ho ha acceptat. Riba i Arderiu demanen l'absolució per a Quer i Rosell.

Audiència Nacional. Judici Peça 3%. Advocat Josep Riba, defensa de Joan Lluís Quer
Els penalistes Josep Riba i Olga Arderiu en el judici a l'Audiència Nacional, aquest dimecres.

El grup Núria Bofill

En el seu escrit d'acusació provisional, la fiscal relata que unes companyies van configurar entorn de l'Associació d'Empreses d'Enginyeria i Consultoria Independents de Catalunya (Asinca) "un càrtel que van denominar 'Nuria Bofill' per a pactar els preus en els concursos licitats per unes certes administracions i societats públiques i així "excloure a altres competidors". De connivència amb Josep Lluís Quer i Josep Antonio Rosell obtenien així "contractes més beneficiosos que els que haurien aconseguit en condicions d'igualtat si cada mercantil hagués preparat les seves ofertes de forma totalment independent", sosté la fiscal. Els líders i dinamitzadors del pacte eren els acusats Josep Narcís Arderiu i Tomás Blai, segons la Fiscalia. La majoria dels restants acusats eren directius d'empreses d'enginyeria.

L'escrit del fiscal relaciona nou expedients de contractacions públiques que es van adjudicar a través d'aquesta activitat il·lícita per un total de 5.585.325 euros. Eren contractes per a projectes de construcció i millores de carreteres a Sant Julià de Ramis, en l'eix de Llobregat, la variant de Gandesa, desdoblaments entre Sant Llorenç d'Hortons i Martorell i a Manresa. A més, contractes per a la realització d'un estudi de prolongació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat Llobregat-Anoia per al tram Plaza d'Espanya-Gracia, projecte de construcció i direcció d'obres del projecte de prolongació de la línia ferroviària a Sabadell i l'extensió de línies del metro de Barcelona.

 La investigació també es va impulsar amb la denúncia d'Iñaki Fraile i del contingut de quatre maletes de Rosell. En la primera sessió, el responsable de la Guàrdia Civil ha interpretat diferents correus de Núria Bofill i els pactes i directrius dels percentatges a presentar en els concursos. El judici continua aquest dijous amb l'interrogatori del coordinador de la Guàrdia Civil i altres testimonis.