La cap de llista de Junts per Barcelona al Congrés, Míriam Nogueras, ha reivindicat aquest dimecres la línia ferroviària de Lleida a la Pobla de Segur com un exemple del model de gestió que vol estendre a la resta de Catalunya per acabar amb el caos de Rodalies. Des de l'estació de la Pobla de Segur, la candidata ha defensat la gestió de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i ha contraposat el funcionament d'aquesta línia amb el servei de Renfe, que ha tornat a estar al centre de les crítiques de Junts arran dels problemes ferroviaris i de les incidències de les darreres jornades.
"Veiem la diferència entre gestionar bé les infraestructures de Catalunya i les altres que són de Renfe", ha afirmat Nogueras, que ha assegurat que els trens operats per FGC registren un 98% de puntualitat. "Per això diem, molt alt i clar, que volem fer fora Renfe de Catalunya i volem Ferrocarrils de la Generalitat. Volem que les persones puguin anar tranquil·les al tren i no hagin de patir", ha reivindicat. La candidata ha escollit l'estació de la Pobla de Segur per exemplificar el discurs que Junts fa des de Madrid sobre la necessitat que Catalunya assumeixi la gestió dels seus serveis ferroviaris. Nogueras ha recordat que aquesta línia va estar durant anys sota la gestió de l'Estat, tant amb governs del PP com del PSOE, i que el deteriorament del servei va acabar comportant-ne el tancament. "No van saber gestionar aquesta línia, la van anar abandonant i finalment la van tancar", ha denunciat. La dirigent de Junts ha reivindicat que la Generalitat va assumir-ne les competències, va completar el traspàs i va recuperar el servei, que ara considera un exemple de funcionament.
Una línia amenaçada de tancament i recuperada per la Generalitat
La línia ferroviària entre Lleida i la Pobla de Segur té una història marcada per les reivindicacions territorials, la manca d'inversions i les amenaces de desaparició. El projecte ferroviari, concebut inicialment com un corredor que havia de connectar Lleida amb França a través dels Pirineus, va quedar incomplet i va acabar consolidant el trajecte fins al Pallars. El tram entre Lleida i Balaguer es va inaugurar el 1924, mentre que l'arribada del tren a la Pobla de Segur es va completar el 1951. Durant les dècades posteriors, la línia va patir una manca de manteniment i inversions que en va deteriorar les infraestructures i el servei. A mitjan anys vuitanta, el govern espanyol va plantejar-ne el tancament, una possibilitat que va generar una mobilització ciutadana al Pallars i a les comarques de Ponent per evitar que el territori perdés la connexió ferroviària. La Generalitat va començar a reclamar-ne el traspàs, però la negociació amb l'Estat es va allargar durant anys.
Finalment, el 31 de desembre del 2004 es va formalitzar el traspàs de la línia a la Generalitat, que es va fer efectiu l'1 de gener del 2005. El canvi de titularitat permetia al govern català assumir les funcions d'explotació, ordenació i inspecció, però Renfe va continuar operant el servei ferroviari de manera provisional mentre es preparava la renovació de la infraestructura i el canvi de model de gestió.
El pas de Renfe a Ferrocarrils
La Generalitat va impulsar una renovació de la via, especialment del tram entre Balaguer i la Pobla, que es trobava en un estat precari. Les obres van permetre millorar les condicions del recorregut i reduir els temps de viatge. Durant aquesta etapa, però, l'explotació encara depenia de Renfe, una situació que es va mantenir fins que Ferrocarrils de la Generalitat va assumir progressivament el servei. El 2014 va començar una nova etapa amb el desplegament del model d'explotació propi d'FGC, la incorporació de personal i la preparació per renovar el material ferroviari. El 2016, amb l'entrada en servei dels nous trens Stadler, es va materialitzar l'assumpció completa de l'explotació de la línia per part de Ferrocarrils. Junts reivindica aquest procés com una mostra que el traspàs de la gestió i l'aposta per un operador públic català poden permetre recuperar un servei ferroviari que havia estat al límit de desaparèixer.
Nogueras rebutja el govern de concentració de Rufián
Nogueras també ha rebutjat la proposta del candidat d'ERC, Gabriel Rufián, de formar un govern de concentració a Catalunya liderat pels republicans en cas que PP i Vox arribin a la Moncloa. La candidata de Junts ha emmarcat la iniciativa en una fórmula política que, segons ella, ja està en vigor tant a Catalunya com a l'Estat i que no ha servit per frenar l'extrema dreta ni per millorar la situació del país.
"És el tripartit reciclat de tota la vida, que ja està governant a Catalunya i Espanya. No està funcionant i no estan frenant res", ha etzibat Nogueras, en referència als pactes que sostenen els executius socialistes amb ERC i els Comuns. La dirigent de Junts ha criticat les crides a unir forces per frenar PP i Vox mentre, a parer seu, les polítiques dels actuals governs no aconsegueixen revertir l'empobriment del país. "El nostre país cada dia està més empobrit", ha lamentat. Nogueras ha reivindicat Catalunya com l'única oposició real a l'extrema dreta espanyola i ha defensat que aquesta resistència ha de passar per un govern català amb capacitat de plantar cara, en comptes de reeditar fórmules de concentració que, segons ella, ja han demostrat la seva ineficàcia.