Ja fa setmanes que ha arrencat el curs polític i el govern espanyol no té en l’horitzó cap gran llei estrella pendent d’aprovar-se. Amb una fragilitat parlamentària cada vegada més sagnant, l’executiu de PSOE i Sumar és incapaç de marcar una agenda pròpia. El Congrés dels Diputats ha tombat a Pedro Sánchez i Yolanda Díaz la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores, així com la delegació de les competències en immigració a la Generalitat pactada amb Junts. La Moncloa no té bones expectatives de cara a l’aprovació dels pròxims pressupostos generals de l’Estat, així com la reforma de les carreres judicial i fiscal que impulsa el ministre Félix Bolaños; ni tampoc el pacte d’estat climàtic proposat pel màxim líder socialista. De la mateixa manera, no podrà blindar el dret a l’avortament a la Constitució si el PP continua estant-hi en contra. Mentre continua creixent l’asfíxia pels casos de corrupció al voltant de Sánchez, l'única carpeta que es manté constant en el temps —el seu únic cavall de batalla guanyador— no és de política interna. Sánchez ha volgut erigir-se en paladí de Palestina i està disposat a agafar-se al solc de la Flotilla tenint ara mateix una legislatura embarrancada.
Però fins i tot quan Sánchez vol aterrar aquesta qüestió a la política estatal, els nervis irrompen a la Moncloa. Aquesta pròxima setmana es votarà al Congrés la convalidació del decret llei aprovat fa dues setmanes per consolidar l’embargament d’armes a Israel. Una vegada més, els suports no estan garantits. Aquesta vegada, Junts per Catalunya sí que ha avançat el sentit del seu vot. Avalarà la mesura i es mostrarà a favor de la seva tramitació com a projecte de llei, cosa que permetria als grups parlamentaris de la cambra baixa afegir-hi esmenes. El problema per a Sánchez, aquest cop, són les formacions d’esquerres.
Les formacions d’esquerres, l’escull de Sánchez per aprovar el decret d’embargament d’armes a Israel
Esquerra Republicana, per exemple, manté en l’aire el sentit del seu vot. Aquesta formació considera que l'embargament impulsat per Sánchez és incomplet i insuficient. Fonts d’aquest grup parlamentari denuncien a aquest diari que el text no garanteix un embargament real perquè deixa la porta oberta a mantenir relacions militars amb Israel. Això es deu al punt més polèmic del text aprovat pel Consell de Ministres fa gairebé dues setmanes: el govern espanyol es reserva la possibilitat d’acordar excepcions puntuals amb l’excusa de si la ‘seguretat nacional’ es troba en risc. La formació liderada a Madrid per Gabriel Rufián també considera que cal trencar relacions amb les empreses que venen armament o material militar a Israel i que operen a l'Estat espanyol. La setmana passada, en declaracions als passadissos del Congrés, Rufián no va avançar el sentit del vot dels republicans en la convalidació del decret llei. Sí que va dir que, en cas que el text passi per un període d'esmenes a la cambra baixa, els republicans intentaran millorar-lo.
Però el PSOE encara necessitaria igualment convèncer Podemos d’avalar el decret amb, com a mínim, una abstenció. Aquesta setmana, els morats han advertit el govern espanyol que haurà de rectificar i refer el decret si vol comptar amb el seu suport; encara no indiquen quin serà el sentit del seu vot. Ione Belarra, secretària general del partit, ha assenyalat que la redacció actual "no serveix per a res" i que el decret és un "colador". Ha arribat a advertir que la fórmula de tramitar-ho com a projecte de llei no els val perquè durant aquesta legislatura tots els decrets que han arribat sota aquesta fórmula han acabat "dormint el somni dels justos" a la cambra baixa.
L’abandonament a la Flotilla delata novament la guerra de focs d’artifici de Sánchez contra Netanyahu
Malgrat que Sánchez utilitzi Gaza i s’apropiï causes alienes com la manifestació a Madrid per La Vuelta ciclista a Espanya o la Flotilla, hi ha ocasions en què la seva guerra contra Israel és, senzillament, d’artifici. La majoria d’iniciatives impulsades pel president del govern espanyol contra Israel en el darrer any són merament simbòliques; com reconèixer l’Estat de Palestina o demanar que es veti aquest país de competicions esportives internacionals i de certàmens com Eurovisió. Fins i tot fa uns mesos, quan el Congrés dels Diputats va fer el primer pas per aprovar una llei d’embargament d’armes a Israel, l’entorn de la ministra de Defensa, Margarita Robles, advertia que seria inviable complir-ho i que els socialistes, senzillament, havien adoptat una posició “simbòlica”.
Ara Sánchez fa un pas més enllà. Ja es refereix a la massacre indiscriminada de civils palestins com a “genocidi” i ha accelerat la posada en marxa d’aquest embargament amb un decret llei. Però la queixa dels socis d’esquerra rau en aquest precepte que permet al govern espanyol fer excepcions en l’embargament d’armes. Aquesta setmana, a més, Sánchez ha acabat abandonant la Flotilla en alta mar. Una setmana després d’anunciar que enviava un vaixell militar per acompanyar i assistir el grup de naus humanitàries, el govern espanyol va ordenar al ‘Furor’ no endinsar-se dins les aigües controlades per Israel per evitar un xoc armat amb el país de Benjamin Netanyahu, cosa que ha permès que el país hebreu interceptés sense problema la Flotilla.