Per una resposta escrita de la consellera d'Interior, Núria Parlon, publicada al Butlletí Oficial del Parlament, hem sabut que s'han iniciat els tràmits per incloure en l'ordre del dia de la pròxima Junta de Seguretat de Catalunya els tràmits per assumir les competències que havien pactat, el març del 2024, el Govern del moment amb el govern espanyol als ports i als aeroports catalans. El temps que ha transcorregut i la vaguetat de Parlon acrediten, si més no, un interès relatiu —per emprar una terminologia prudent— en la transferència, que la Conselleria hauria d'explicar si és per manca de recursos, Mossos d'Esquadra, o per considerar que la gestió que al seu dia es va anunciar era un brindis al sol o, al contrari, innecessària en el marc de repartiment de competències entre el govern espanyol i el català. Només cal anar a les hemeroteques per trobar com es va anunciar el 21 de març del 2024 des de la Conselleria d'Interior —comandada per Joan Ignasi Elena— que el repartiment de funcions de seguretat a ports i aeroports estava finalment pactat amb el ministeri després d'un any de negociacions.
El ministre de l'Interior continua sent el mateix, Fernando Grande-Marlaska. El govern català, però, va canviar l'agost del 2024, després que Salvador Illa assolís la investidura amb els vots del seu grup parlamentari, el PSC, i els diputats d'Esquerra i els Comuns. En total, 68 escons, el nombre imprescindible per a la majoria absoluta. Una de les patates calentes que va heretar del Govern Aragonès era la transferència de les competències en ports i aeroports. El Govern de Salvador Illa va heretar un acord aparentment pendent només de signatura i va prometre convocar la Junta de Seguretat per certificar-ho a principis del 2025, poques setmanes després que se celebrés la darrera que ha tingut lloc, el 5 de desembre del 2024. Gairebé dos anys després d'aquesta reunió, Parlon encara està demanant que el traspàs entri en l'ordre del dia d'una Junta de Seguretat que, ara per ara, continua sense data. Fins i tot una cosa més delicada: aquesta cimera en matèria de seguretat és molt probable que mai no s'arribi a celebrar amb aquest ordre del dia perquè, ara com ara, totes les enquestes electorals, o si més no les més fiables, vaticinen un govern entre el PP i Vox, cosa que convertiria en paper mullat els tràmits per a la seva inclusió en l'ordre del dia.
Només cal anar a les hemeroteques per trobar com es va anunciar el 21 de març del 2024 des de la Conselleria d'Interior —comandada per Joan Ignasi Elena— que el repartiment de funcions de seguretat a ports i aeroports estava finalment pactat amb el ministeri
Hi ha hagut gairebé dos anys des de la reunió de desembre del 2024 i un ministre del mateix color polític que el que governa la Generalitat. Molt sui generis, certament, i amb una capacitat àmplia per decidir les coses al seu ministeri. Però d'una família política determinada. Però la qüestió s'ha bellugat quan ja sembla irreversible que no es podrà fer i té més l'aparença de dir que han estat el PP i Vox els qui ho han bloquejat, que, sens dubte, és el que acabaran fent. No és l'únic cas, ja que la condonació del FLA tampoc no s'ha fet. El Govern d'Illa ha arribat al final de la legislatura espanyola amb compromisos pendents i aquests dos no eren, aparentment, irresolubles, perquè estaven encarrilats, o això es deia. La condonació de 17.104 milions de deute —dels 83.252 milions previstos per al conjunt de les comunitats de règim comú— va decaure amb la dissolució de les Corts el 6 d'octubre passat, un cop no es van aprovar els decrets d'habitatge. I el traspàs de la seguretat a ports i aeroports, que el Govern d'Aragonès ja havia negociat, continuen en espera d'una Junta de Seguretat sense data.
Els temors que hi ha per mantenir el nivell competencial de la Generalitat amb un govern PP i Vox no són infundats. Les seves declaracions dels darrers temps, el seu programa electoral i les actituds demostrades en altres governs autonòmics són un mal presagi. Per això calia haver fet alguns deures, i sorprèn que aquesta feina hagi quedat tan a mitges i quedi tot tan exposat a conèixer quin és el retrocés real d'un canvi a la Moncloa. Perquè en política, pregonar que ve el llop no és mai la principal tasca dels governants. Hi ha una frase del pare fundador dels Estats Units d'Amèrica, Benjamin Franklin, que resumeix en pocs mots quin és el cost de desatendre els senyals previs de perill que de vegades s'albiren a l'horitzó i als quals no es fa cas. Diu així: "En fallar en preparar-te, t'estàs preparant per fallar". Perquè el fracàs rarament s'esdevé per mala sort sobtada. Més aviat és el resultat directe de la manca de previsió i de no prendre mesures a temps.