Pedro Sánchez ha trobat en la guerra a Gaza l’element per situar-se en el costat correcte de la història i, des d’allà, marcar l’agenda moral de la política espanyola. Li ha servit, aquesta setmana, per amortir l’ona expansiva dels casos de presumpta corrupció que esquitxen el seu entorn. La guerra que ha emprès el president del govern espanyol contra Israel és, però, de focs d’artifici. Les accions del líder socialista són merament gesticulars: dilluns advocava per vetar el país de Benjamin Netanyahu de festivals com Eurovisió o competicions esportives internacionals i dimarts instava el PSOE a permetre la presa en consideració d’una iniciativa per embargar armes a Israel. Aquesta última decisió, que semblava transcendental tenint en compte la situació geogràfica de l’Estat espanyol, quedava en paper mullat l’endemà quan des del Ministeri de Defensa advertien que seria inviable complir-ho i que els socialistes, senzillament, havien adoptat una posició “simbòlica”.
Aquest passat dimecres al Congrés dels Diputats, en la sessió de control al govern espanyol, quan Alberto Núñez Feijóo preguntava a Pedro Sánchez per la situació econòmica de les famílies de classe baixa i mitjana i per la tempesta judicial en l’entorn del president espanyol, el cap de l’executiu l’acusava “d’insultar” i “difamar” sobre persones honestes. I acabava el seu cara a cara amb el líder del PP recriminant-li la seva “falta d’humanitat” davant la “barbàrie” que perpetra l’exèrcit israelià a Palestina.
Aquest pròxim dimecres es complirà un any que Pedro Sánchez va decidir reconèixer oficialment l’Estat de Palestina. Un mes després, es compliran també 365 dies des que Espanya va presentar formalment davant la Cort Internacional de Justícia una declaració d’intervenció en el procediment per delicte de genocidi a Israel. Durant aquest temps, Espanya no ha aturat les seves relacions comercials amb el país hebreu. Però va ser especialment polèmica ara fa un mes la compra de bales per a la Guàrdia Civil per valor de set milions d’euros a una empresa israeliana. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha hagut de comparèixer ja al Congrés dels Diputats per donar explicacions. Pedro Sánchez va ordenar rescindir el contracte quan l’escàndol era majúscul i Esquerra Unida (integrat dins de Sumar a través de la ministra Sira Rego) ja havia amenaçat d’abandonar el govern espanyol.
Ara, aprofitant la polèmica del vot telemàtic en el festival d’Eurovisió, el president del govern espanyol ha demanat que es prohibeixi la participació d’Israel en aquest certamen. I també ha advocat perquè els comitès internacionals vetin la seva participació en les seves respectives competicions esportives. Són gestos innocus que el PP ha definit com a “cortina de fum” per tapar la tempesta judicial que assetja Sánchez. Feijóo, en aquell cara a cara de dimecres, preguntava precisament al president espanyol, si continua confiant en Santos Cerdán, l’actual secretari d’Organització del PSOE i successor de José Luis Ábalos en aquest càrrec.
Diu el velocíssim boca-orella madrileny que està al caure el suposat informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que incriminaria Santos Cerdán en un cas d’adjudicacions a dit a constructores. Es creia que coincidiria aquesta passada setmana amb el processament de David Sánchez, germà del president del govern espanyol, en el cas sobre presumpte tràfic d’influències i prevaricació administrativa en la contractació del familiar del màxim líder socialista com a coordinador de les Activitats dels Conservatoris de la Diputació de Badajoz; un càrrec del qual ja ha dimitit. Tot plegat, mentre la premsa de l’M-30 publica antics whatsapps entre Sánchez i Ábalos sobre la seva antiga afectiva relació i el rescat d’Air Europa, i el jutge del cas Begoña Gómez assegura que hi ha prou indicis delictius per continuar investigant-ho.
La Moncloa veu al PP incapaç de sostenir dos anys més “la matraca” de la corrupció
Fonts de la sala de màquines de la Moncloa traslladen que, segons els seus càlculs, el PP no podrà sostenir durant dos anys més “la matraca” de la corrupció del PSOE, que és el temps que falta perquè la legislatura acabi, si és que Sánchez compleix la seva promesa d’esgotar-la. El laboratori de Pedro Sánchez considera que és víctima d’una cacera política que, al cap i a la fi, no podrà tirar gaire més endavant. I, en tot cas, confien que els populars s’adonin que tot plegat acaba “avorrint” els ciutadans.
Mentrestant, Pedro Sánchez manté viva la seva campanya gestual contra Israel: el PSOE permetia dimarts que el Congrés fes el primer pas per aprovar una llei d’embargament d’armes a Israel. I l’endemà la capitania del Ministeri de Defensa esbombava sense mania pels passadissos del Congrés que això seria impossible de complir, per molt que acabi aprovant-se de forma definitiva. Argumentaven que l’important és allò “simbòlic” i “enviar un missatge polític” en contra de la massacre de palestins.