Després d’un estiu marcat pels múltiples incendis en comunitats autònomes del PP, Pedro Sánchez arrencava el curs agitant dues banderes. La primera fou la de proposar crear una agència estatal d’emergències —amb tuf de recentralització de competències— davant la mala gestió de les flames per part dels populars. I després, reivindicar una causa que els socialistes perceben que els impulsa demoscòpicament: la condemna del genocidi de palestins per part d’Israel. L’inici del curs, malgrat tot, no ha deixat d’estar turmentat per dos temes que, a mesura que avança la legislatura, s’agreugen: el xàfec judicial en l’entorn del president del govern espanyol i la feblesa parlamentària amb uns socis cada vegada més revoltats.
El dia que el màxim líder socialista inaugurava el curs polític va concedir una entrevista a TVE en la qual, sense embuts, va disparar contra els jutges que instrueixen les causes del seu germà, David Sánchez, i la seva esposa, Begoña Gómez. Els acusava d’incomplir la llei i de fer “política” per intentar-lo enderrocar. Res no ha canviat i els dos magistrats responsables d’aquestes dues causes han premut l’accelerador. Juan Carlos Peinado ja ha advertit Gómez que, en cas de previsiblement ser jutjada, quedarà en mans d’un tribunal popular. Serà jutjada “pel poble”, aplaudeix el PP. Pel que al germà, la jutgessa ja ha confirmat que l’envia a judici per haver comès presumptament els delictes de prevaricació i tràfic d’influències. “El temps posarà les coses al seu lloc; defensarem la veritat, que és que tots dos són innocents”, remarcava aquest dimecres Sánchez en una roda de premsa des de Nova York.
El setge judicial, és clar, no acaba aquí. Hi ha el cas de Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García. No hi ha hagut grans notícies en l’arrencada del curs sobre aquesta trama, més enllà que la justícia manté en presó preventiva el secretari d’Organització més recent que ha tingut el PSOE. Però sí que s’agreuja cada cop més el cas del Fiscal General de l’Estat, que serà jutjat pel Tribunal Suprem i ja ha hagut de pagar desenes de milers d’euros com a fiança pel cas de revelació de secrets de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. És a dir, la publicació als mitjans dels correus en què Alberto González Amador admetia haver comès un frau fiscal i demanava arribar a un pacte amb la Fiscalia.
Sánchez només es mostra contundent en el cas de corrupció que afecta els exdirigents del PSOE. Per a ells no reivindica cap presumpció d’innocència i dona per bons els informes de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que els incrimina en un cas de cobrament de comissions per adjudicacions d’obra pública. En el cas del fiscal Álvaro García Ortiz, fa com amb la seva esposa i el seu germà: tanca files, assegura que és innocent i insisteix que no hi ha prou proves que l’incriminin; a més d’asseverar que no cal que dimiteixi com a cap de la Fiscalia. Després d’agitar la bandera palestina i de fer tan evident la seva intenció de convertir-se en paladí occidental de Gaza, la resposta de l’administració de Benjamin Netanyahu ha estat, per exemple, acusar-lo de voler tapar amb la seva croada contra el genocidi els casos de corrupció que l’assetgen.
Un setembre negre al Congrés dels Diputats
Sánchez tampoc no ha trobat la pau al Congrés dels Diputats. La suma de PP, Vox i Junts per Catalunya li va tombar una de les mesures estrella d’aquesta legislativa; una mesura de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que el cap de l’executiu també va voler fer-se seva: la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores. Tampoc no ha pogut complir un dels compromisos més importants que ha adquirit en aquest mandat amb el partit de Carles Puigdemont: la delegació a la Generalitat de les competències en immigració. Aquesta vegada van ser Podemos i dos diputats díscols de Sumar qui van sumar els seus vots als partits espanyols de dreta i extrema dreta.
També aquest dimecres, amb les abstencions de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, BNG i Coalició Canària, la cambra baixa va reprovar la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, per la crisi de les polseres per controlar maltractadors. I Sánchez, a més, encara no té garantits els suports dels seus socis a un decret d’embargament d’armes a Israel amb possibilitat d’excepcions que haurà de ser convalidat al Congrés d’aquí a menys d’un mes.
La Moncloa ja no confia en negociacions a l’últim minut
Ja fa temps que el govern espanyol, quan es troba a les portes d’una derrota anunciada al Congrés dels Diputats, ja no apel·la a l'esperança d’aconseguir un acord d’última hora. En la legislatura passada, també governant sense majoria però amb una aritmètica parlamentària una mica més còmoda que l’actual, l’executiu de Pedro Sánchez havia aconseguit salvar iniciatives a l'últim minut. En l’actual mandat, amb uns equilibris a vegades impossibles d’aconseguir, els socialistes opten ja pel discurs de posar la bena abans que aparegui la ferida.
Va ser una demostració d’aquest canvi discursiu, per exemple, la roda de premsa d’aquest dimarts posterior a la reunió del Consell de Ministres. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, mirava de tranquil·litzar Junts per Catalunya vuit hores abans que es perdés al Congrés la votació sobre la presa en consideració de la delegació a la Generalitat de les competències en immigració. Assegurava que l’executiu de PSOE i Sumar continuarà “consolidant l’autogovern” català amb un Pla B per recuperar mesures que encara no té ideat.
Sánchez promet presentar els pressupostos malgrat la revolta dels socis
Sigui com sigui, Sánchez ja ha tornat a assegurar que presentarà els pressupostos generals del 2026, malgrat que no ho va fer ni el 2024 ni el 2025. L’advertència d’Esquerra Republicana és clara: no hi haurà nous comptes ni espanyols ni catalans fins que no hi hagi avenços importants en el finançament singular per a Catalunya. Per descomptat, la guerra oberta ara amb la ministra-candidata a Andalusia, María Jesús Montero, no ajuda. Junts es troba en la mateixa negativa i avisa la vicepresidenta segona i màxima responsable d’Hisenda que no hi haurà nous comptes fins que no es publiqui i es compleixi l’execució prèviament pressupostada per a Catalunya. I no només això, sinó que el partit ja fa dies que comunica que en les pròximes setmanes decidirà si continua donant al PSOE el seu suport imprescindible a Madrid.