El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha fet una sèrie de canvis al seu executiu. Les principals sortides són les de la vicepresidenta primera i ministra de Presidència, Carmen Calvo; el de Transports, José Luis Ábalos; la d'Exteriors, Arancha González Laya, i el de Justícia, Juan Carlos Campo. Entre les incorporacions, destaquen Félix Bolaños, Pilar Llop, presidenta del Senat, i les alcaldesses de Gavà, Gandia i Puertollano, Raquel Sánchez, Diana Morant i Isabel Rodríguez, respectivament. Cap dels ministeris que depenen de Podem ha quedat afectat.

Un dels principals candidats que havia de caure del govern espanyol, segons explica El Confidencial, era el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, però al final s'ha salvat. Un dels motius de la seva continuïtat, indica el citat mitjà, és la dificultat d'última hora per trobar un candidat idoni que estigués disposat a fer-se càrrec del ministeri.

Ara s'han fet públics dos grans motius més pels quals Marlaska segueix al govern espanyol, i el primer és la seva bona relació amb el Marroc. La crisi de Ceuta del passat mes de maig, quan van arribar centenars d'immigrants il·legals a l'Estat, va sentenciar la ministra d'Exteriors, Arancha González Laya, però va beneficiar Marlaska.

Fonts d'Interior asseguren que el ministre de l'Interior va tenir un paper clau en la reconstrucció de ponts amb el Marroc gràcies a la seva bona relació amb els comandaments policials d'aquest país. 

El jutge Marlaska

L'altre factor de pes que va salvar Fernando Grande Marlaska va ser la seva faceta com a jutge (l'actual ministre de l'Interior va ser jutge de l'Audiència Nacional i exmagistrat de la Sala Penal del mateix òrgan) i el cas que el relaciona amb l'excoronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.

La Sala Contenciosa de l'Audiència Nacional té pendent el recurs que va posar Interior contra la sentència que va dictaminar que el cessament de Pérez de los Cobos va ser "il·legal". La resolució explicitava que Interior va cessar l'excoronel pel "simple fet de complir amb el que la llei i el mandat judicial ordenaven". Marlaska defensava que s'havia de destituir Pérez de los Cobos per una "remodelació organitzativa de la Guàrdia Civil", però El Confidencial va descobrir que el motiu era que Pérez de los Cobos "s'havia negat a proporcionar informació al govern espanyol sobre la investigació judicial de l'origen de la pandèmia", que afectava a la manifestació feminista del 8 de març

La sentència que dictaminava que el cessament de Marlaska era il·legal va afectar el govern espanyol i l'oposició va demanar que plegués, però finalment no ho va fer. Ara, sembla ser que Marlaska li hauria dit a Pedro Sánchez que la sala contenciosa acabarà assumint la posició del ministeri sobre el cas de Pérez de los Cobos, fet que farà que es revoqui la sentència que va donar la raó a l'excoronel de la Guàrdia Civil. 

El cas de Pérez de los Cobos

A finals del mes de maig, el jutjat contenciós número 8 de l'Audiència Nacional va rebutjar la petició de De los Cobos de reincorporar-se immediatament a la seva plaça com a cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid, després que el tribunal anul·lés el seu cessament. El jutge va entendre que executar provisionalment la sentència provocaria perjudicis d'impossible reparació.

De los Cobos, responsable de l'operatiu policial de l'1-O, va ser destituït tot just fa un any pel ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per pèrdua de confiança després dels polèmics informes sobre el 8-M i la covid-19 a la capital espanyola. El coronel va recórrer la decisió davant l'Audiència Nacional, i el titular del jutjat contenciós número 8, Celestino Salgado, va deixar sense efecte el cessament el març passat. Davant d'aquest pronunciament, De los Cobos va demanar la reincorporació immediata. Entre altres arguments va adduir que la menor acumulació de punts en el lloc que actualment ocupa posa en perill la seva expectativa d'ascendir a general de brigada.

 

Foto principal: El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska / EFE