Mentre la majoria de les mirades estaven pendents d'on era el president Puigdemont, Salvador Illa va ser investit com a nou president de la Generalitat després de guanyar les eleccions del 12 de maig del 2024 amb 42 diputats. El líder socialista, que havia sigut cap de l'oposició els darrers tres anys i que havia estat catapultat per Pedro Sánchez en el marc de l'agenda del 'reencuentro' a Catalunya, va rebre el suport dels 68 diputats del PSC, ERC i Comuns, després de setmanes d'intenses negociacions. Com a cap de l'oposició, Illa s'havia projectat com un home tranquil, negociador i que prioritzava el pacte i la gestió per sobre del conflicte i els elements polaritzadors. Un any després, la legislatura catalana i el president Illa estan pendents de la legislatura espanyola, amb un Sánchez assetjat pels casos de corrupció que envolten el PSOE i el seu entorn i perquè els acords principals amb Esquerra Republicana depenen exclusivament de la voluntat del govern espanyol, com el nou finançament o el traspàs de Rodalies.
Salvador Illa va pronunciar el seu discurs d'investidura fa un any. Era un 8 d'agost, però aquell matí no va despertar-se amb les mirades posades al Parlament de Catalunya, on s'havia de celebrar una investidura, sinó que estaven fixades cap a Arc de Triomf de Barcelona, on el president a l'exili, Carles Puigdemont, havia de reaparèixer després de set anys perseguit per la justícia en territori jurídicament espanyol. Puigdemont va aparèixer dalt d'un escenari per fer un discurs amb una frase clara i concisa: "Encara som aquí!". Immediatament, però, es va esfumar amb el secretari general de Junts, Jordi Turull. La gran majoria de membres juntaires desconeixien cap a on anava el líder de Junts, però la consigna era dirigir-se cap al ple del Parlament, on a les 9 h havia de començar el ple d'investidura de Salvador Illa.
Illa, entre la cerca de la normalització institucional i la demanda d'aplicar l'amnistia
Davant d'un desconcert total i amb la incògnita de si Puigdemont apareixia enmig del ple d'investidura, Salvador Illa va començar el seu discurs d'investidura precisament enviant un missatge sobre la situació dels exiliats. "Amb el compromís de treballar pel restabliment íntegre de la totalitat dels drets polítics de tots els ciutadans de Catalunya i de totes les formacions polítiques. És a dir, per l'aplicació de la vigent llei de la normalització política, social i institucional de Catalunya. La llei d'amnistia, aprovada fa uns mesos pel Congrés dels Diputats", deia Salvador Illa en el seu discurs d'investidura. Malgrat que aquest any de presidència d'Illa ha estat centrada en la buscada "normalització" institucional, encara hi ha dirigents independentistes, com Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig que són a l'exili per la negativa dels tribunals a aplicar la llei d'amnistia.
L'aplicació de la llei d'amnistia ha estat una petició que el president Illa ha anat reiterant durant el seu primer any de mandat. Tot i això, la intenció del líder socialista ha estat projectar una “normalització” institucional, que els partits independentistes han definit de “desnacionalització” i "d'espanyolització". Tant Junts, com ERC i la CUP consideren que les reunions amb el Rei Felip VI després d'anys, la seva assistència a la Conferència de Presidents, la presència de la bandera espanyola en actes, l'ús del castellà en actes o la incorporació de Guàrdia Civil i Policia Nacional en el sistema d'Emergències de la Generalitat demostren la "subordinació" del president socialista després d'anys de governs independentistes.
La relació amb Pedro Sánchez i la "normalització" envers Pujol
El cas és que Salvador Illa s'ha mostrat un dels homes més fidels cap a Pedro Sánchez, malgrat els casos de corrupció d'homes de confiança del president espanyol. De fet, Illa és un dels homes amb qui més confia Sánchez, fins al punt que es va reunir en solitari amb el president de la Generalitat el passat 20 de juny enmig d'una tempesta continua de casos de corrupció contra els socialistes. Un altre símptoma d'aquesta confiança és que, enguany, comparteixen vacances per segon any consecutiu a Lanzarote. Tot plegat li ha costat més d'una crítica, tant per part de l'independentisme, com per part de la dreta espanyolista.
Això sí, dins d'aquest impuls de "normalització institucional", el president Illa es va reunir amb el president Pujol al Palau de la Generalitat. Va ser el primer cop que Jordi Pujol tornava a Palau per ser rebut formalment com a expresident en una reunió amb el president des que es va fer pública l'existència de la deixa del seu pare, el juliol del 2014. Illa va definir Pujol com "una de les figures més rellevants de la història política de Catalunya". De fet, durant el seu discurs d'investidura i durant la seva presa de possessió avui fa just un any, va elogiar l'obra de Pujol, assegurant que el desplegament de les institucions d'autogovern impulsades per l'exlíder de Convergència va suposar la primera gran transformació de Catalunya. Així mateix, Illa també es va reunir amb la resta d'expresidents en actiu, exceptuant Carles Puigdemont, fet que li ha comportat dures crítiques per part de l'independentisme.
Si Illa considera l'obra de Pujol la primera gran transformació de Catalunya i la dels tripartits la situa com la segona, el president de la Generalitat busca que la seva obra de govern sigui la tercera. Així ho va traslladar durant el seu discurs d'investidura i durant la seva presa de possessió. I en aquest context és Illa on ha volgut projectar-se com a bon gestor, tot i alguns ensurts que han comportat reprovacions i peticions de cessaments per part del Parlament, com la de Paneque pel caos de Rodalies, o crisis al Departament d'Educació, com l'adjudicació de places als docents o els problemes d'assignació de places a Formació Professional. Una altra de les crisis que ha hagut de resoldre el Govern d'Illa és la crisi de la DGAIA al Departament de Drets Socials.
"Recuperar" el lideratge econòmic
Un dels objectius d'Illa també és "recuperar" el lideratge econòmic de Catalunya respecte a Madrid. Per fer-ho, ha volgut potenciar l'agenda internacional de la Generalitat arreu del món. Un exemple és com ha viatjat a la Xina, el Japó, Corea del Sud, el Regne Unit, França i Brussel·les, on s'ha reunit amb diversos comissaris europeus. En aquest programa de "recuperació del lideratge" de Catalunya, Illa ha impulsat un dels seus projectes estrella pel que fa en infraestructures: l'ampliació de 500 metres de la tercera pista de l'aeroport del Prat per tal de convertir-lo en un hub internacional i amb un pressupost de 3.200 milions d'euros amb la previsió de finalitzar-lo el 2033. Tanmateix, es tracta d'una carpeta delicada, que ha comportat crítiques dels seus socis prioritaris, ERC i Comuns, que rebutgen una ampliació. En aquest context d'impuls econòmic per part de la Generalitat, Illa també treu pit que la Fundació La Caixa i el Banc Sabadell hagin retornat la seu social a Catalunya, així com desenes d'empreses més. A més, l'executiu també treu pit de les dades econòmiques a l'alça que té Catalunya.
L'habitatge també s'ha convertit en una prioritat de l'executiu socialista, fins al punt que, durant el debat de política general de l'any passat, Illa va anunciar la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030 amb 4.400 milions d'euros d'inversió. El Govern, acordat amb les formacions d'esquerres, també ha acordat la regulació del lloguer de temporada, una nova taxa turística i ha defensat un topall per al lloguer. Això ha provocat crítiques dels empresaris i de Foment del Treball. Tot i que Illa va arribar a la presidència com un home amb bona relació amb la patronal, tot i que els acords amb ERC i els Comuns han comportat més d'una crítica contra el govern socialista, que també rebutja la rebaixa d'impostos. La reforma de l'administració és un altre dels puntals del full de ruta del Govern de Salvador Illa, i per a això ja treballen en el programa 'Catgirem' amb l'objectiu de transformar més de 170 tràmits i serveis amb major impacte entre els ciutadans a finals de juny de 2026.
Els socialistes, per això, governen amb minoria, un element que té molt en compte el president de la Generalitat. De fet, aquesta minoria de 42 diputats socialistes s'ha notat en el dia a dia de la política catalana. Un exemple és com no ha aconseguit aprovar els pressupostos de la Generalitat, tot i prometre tenir-los abans de l'1 de gener del 2025. I és que els republicans van rebutjar aprovar-los per la manca d'avenços dels acords d'investidura. Tot i això, el Govern s'ha anat sortint en la política parlamentària, exceptuant casos puntuals com pot ser Rodalies. Per una banda, pel que fa a polítiques sectorials, Illa ha aconseguit els seus objectius duent a terme acords amb ERC i els Comuns. En canvi, quan es tractava de polítiques que feien referència a la sobirania de Catalunya, en molts casos coincidia amb PP i Vox.
Finançament i Rodalies, pendents del govern espanyol
Un dels elements que ha caracteritzat el primer mandat d'Illa són els acords d'investidura. Sobretot, amb Esquerra Republicana. El moll de l'os dels pactes depenen sobretot del govern espanyol i de Pedro Sánchez, un element que s'ha notat a les negociacions per tirar endavant el nou finançament i el traspàs de Rodalies. Pel que fa al finançament, el passat 14 de juliol, en una reunió de la comissió bilateral, el govern espanyol i Generalitat van acordar les "bases" o "fonaments" del nou sistema de finançament. El nou model es basa en la definició d'una cistella d'impostos -un percentatge per a la Generalitat i un per a l'Estat- per finançar les competències homogènies de totes les autonomies, una aportació a la solidaritat i un finançament per part de l'Estat per a les competències específiques de Catalunya. L'acord no concreta xifres ni el calendari en què s'ha de concretar tot plegat, atès que tot quedarà pendent de les reformes legislatives imprescindibles.
El pacte d'investidura de PSC i ERC també preveia que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) comencés a recaptar l'IRPF a partir de 2026, però el pla director, encarregat a l'inici de l'any per la Generalitat a la consultora Minsait, del grup tecnològic Indra, preveu ara que la Hisenda catalana assumeixi determinades funcions en l'àmbit de l'IRPF a partir de 2028. Totes dues formacions també van acordar, en el marc de la convalidació del tercer suplement de crèdit, la creació de 200 noves places per a reforçar la plantilla de l'ATC, així com desplegar durant 2025 mesures administratives per a seleccionar una nova seu física de la Hisenda catalana, que pugui acollir el futur desplegament de l'administració tributària catalana. Tot plegat, però, ha despertat el malestar d'ERC, que considera "insuficients" els avenços.
Pel que fa a Rodalies, el govern espanyol i la Generalitat van anunciar la constitució el desembre passat d'una nova empresa Rodalies de Catalunya i l'inici del seu funcionament durant el 2026. Rodalies de Catalunya tindrà el domicili social a Catalunya i comptarà amb un capital inicial de dos milions d’euros. Estarà constituïda per la Generalitat en un 49,9% i per Renfe Viajeros en un 50,1% i el Consell d’Administració tindrà quatre membres proposats per l’Estat i cinc de proposats pel Govern, entre els quals es triarà la presidència, que tindrà vot de qualitat. Aquesta empresa estarà adscrita, de moment, a Renfe. Un dels elements que veuen amb mals ulls els més crítics d'aquest acord és que no es tracta un traspàs "100% integral".
Xocs constants amb Ayuso i Sílvia Orriols
Tot i que Salvador Illa ha volgut projectar-se com un home negociador i que busca el consens, també ha dut a terme una estratègia de confrontació contra el que considera que són els seus antagonistes: la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. En el primer cas, Illa ha anat repetint el mantra contra el 'dumping fiscal' madrileny i insisteix amb el fet que Ayuso impulsa polítiques "d'acumulació insolidària de recursos". Els dos presidents també s'han enfrontat sobre la qüestió del català, com es va veure durant la conferència de presidents a Barcelona, o el finançament singular. Pel que fa a Sílvia Orriols, és habitual que Illa pengi al seu compte d'X les respostes a la batllessa de Ripoll durant les sessions de control al Govern, ja sigui tractant qüestions com la immigració, la prohibició del burquini o els casos de corrupció que envolten el PSOE.