L'escàndol de la menor que estava sota la guarda de la Generalitat i que va ser agredida sexualment per una xarxa de pederastes ha estat protagonista en la compareixença de la consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, en comissió al Parlament de Catalunya. Ella mateixa va demanar la seva compareixença, però abans ja ho havien fet Junts per Catalunya i el PP, mesos enrere, perquè donés explicacions sobre la sobtada destitució de la cúpula de la DGAIA, ara refundada com a DGPPIA, pocs mesos després que ella mateixa la nomenés. Aquest tema, però, ha passat en un segon pla, entre les queixes de bona part dels grups, ja que la consellera ha centrat la seva intervenció a explicar el cas dels abusos en aquesta menor, que quan van començar estava a punt de fer 13 anys. Tal com ha explicat, la conselleria ha elaborat un expedient informatiu sobre les actuacions de la DGAIA en aquest cas, que apunten, segons ella "a diversos àmbits de millora", i que un cop aquest ha estat elaborat, el departament ha entrat en una "nova fase" per veure si les "actuacions analitzades, se'n poden derivar responsabilitats concretes".
Insistint que els fets es van produir abans de l'entrada del nou Govern, Martínez ha dit que no és la seva "intenció analitzar problemàtiques per buscar culpables", ja que el seu objectiu és analitzar "els àmbits de millora" per aconseguir que Catalunya tingui un sistema de protecció d'infància "d'excel·lència". Dit això i, partint de la base que la menor no estava sota la tutela de la Generalitat (sempre va ser dels seus pares) sinó que estava en situació de guarda, Martínez ha volgut destacar la feina dels treballadors de la DGAIA, però reconeixent que aquesta feina no va ser suficient i que el sistema va fallar la menor: "El sistema va protegir la menor com va poder, els professionals van ser clau, però suficients. Tot i l'acompanyament, el sistema va fallar a la menor i res no pot compensar el mal que va patir la menor", ha reflexionat. Entre les mesures que ha plantejat la consellera hi ha la creació d'una comissió integrada per la DGPPIA i els Mossos d'Esquadra per a poder fer front als reptes que plantegen els depredadors sexuals i pederastes a través d'Internet, com és el cas de la menor.
Retards en l'activació dels protocols
Durant la seva intervenció inicial, la consellera ha assegurat que, d'acord amb les conclusions preliminars de l'informe, s'han detectat quatre disfuncions en el servei. La primera, un retard en l'activació dels protocols d'abús sexual, "malgrat la diligència i la coordinació". Segons ha detallat la titular de Drets Socials, el protocol d'abús en aquest cas es va activar un any més tard de la primera sospita que la noia era víctima d'aquestes agressions. En segon cas, que no es va derivar a un recurs especialitzat, quan "s'haurien pogut valorar altres opcions de tuteles més especialitzades". En aquest sentit, la consellera ha deixat clar que s'ha de tenir molt en compte que aquesta és una situació molt delicada perquè "els centres no són presons ni els adolescents delinqüents" i, per tant, els processos de privació de llibertat són complicats. En tercer lloc, que si bé es va obrir un expedient d'estudi de desemparament, després que es posés una denúncia d'escapoliment de la menor, aquest no es va efectuar de "manera urgent". Finalment, la consellera també ha apuntat que el seu departament i la Generalitat no han tingut accés al procés penal, perquè no havia estat mai tutora legal de la menor.
Crítiques de l'oposició
Després de la consellera, ha arribat el torn dels partits de l'oposició, que en línies generals, han centrat les seves crítiques, especialment per part de Junts, pel fet que la consellera no hagi donat explicacions sobre la destitució de la cúpula de la DGAIA i tampoc sobre els informes de la Sindicatura de Comptes. Ex alts càrrecs de la DGAIA van donar la seva versió dels fets fa dues setmanes, que partits com el PP han criticat ja que, consideren, van menystenir la feina de la sindicatura. Aquest dimecres, però, el mateix ens ha publicat un nou informe més ampli (que abasta del 2016 al 2024) i ha xifrat en 167 milions els "pagaments indeguts" per prestacions de Drets Socials. En aquest sentit, la diputada de Junts, Ennatu Domingo, ha demanat al Govern que apliqui les recomanacions del nou informe, reclamant que el PSC no voti en contra d'aplicar-les.
Auditoria sobre les irregularitats
Davant d'aquestes crítiques de bona part de l'oposició, la consellera ha reiterat la versió dels fets sobre la destitució de la cúpula de la DGAIA que ha anat pronunciat d'ençà que es va produir el cessament: "Vam canviar la directora de la DGAIA, l'anterior havia estat sis anys al càrrec i era moment d'obrir una nova etapa. Va fer una feina molt sòlida i al cap d'uns mesos ens vam adonar que necessitàvem un lideratge diferent", ha resumit. Respecte de les "presumptes irregularitats", Martínez assegura que la seva voluntat és "donar màxima transparència" i que per aquest motiu han demanat una "auditoria interna per veure l'abast de les incidències".