Set minuts d’una aparició i intervenció èpica i 24 hores d’incertesa i neguit. És el record del 8 d’agost de just avui fa un any en què el president Carles Puigdemont va protagonitzar un retorn i marxa llampec a Barcelona, gairebé set anys després del seu exili a Brussel·les, malgrat que tenia en vigor l’ordre de detenció per l’1-O, dictada pel Tribunal Suprem, que recentment ha refermat la seva negativa aplicar-li la llei d’amnistia, amb la qual podria haver tornat a Catalunya el juny de 2024. Puigdemont va complir la seva paraula que vindria a Barcelona per participar en el ple d’investidura del primer secretari del PSC, Salvador Illa, i assumir l’acta de diputat per Junts. La segona part es va esquinçar. No va voler ser detingut en un parc de la Ciutadella ocupat per nombrosos agents de la policia catalana, amb un pla dissenyat per detenir-lo i dur-lo a Madrid. Fins i tot la direcció dels Mossos havia reservat un hotel per fer-hi nit, segons l'informe elaborat pel llavors responsable del cos, el comissari Eduard Sallent. La policia catalana va tancar tots els accessos de la Ciutadella perquè Puigdemont no se'ls escapés, i feia entrar els polítics per una estreta entrada. Els agents van picar i van ruixar amb gas pebre els manifestants que volien accedir-hi.
Un any després, quan podrà tornar el president a l’exili a Catalunya sense ser detingut? Hi ha qui apunta que aquesta tardor serà l'oportunitat més clara, i potser la definitiva, amb els pronunciaments pendents del Tribunal Constitucional (TC) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). A més, hi ha un precedent de l’empara concedit pel TC a Arnaldo Otegi (ATC 645/2021), que podria afavorir al retorn definitiu de Puigdemont a Catalunya, segons invoca l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, en el recurs a l’òrgan de garanties, presentat a finals de juliol.
24 hores d’infart
Eren les 8.58 del matí del 8 d’agost de 2024, quan —per a sorpresa de tothom— el líder de Junts, va aparèixer caminant pel passatge Sant Benet, i protegit per càrrecs com el president del Parlament, Josep Rull, i diputats juntaires —com Albert Batet i Antoni Castellà— es va enfilar a l’escenari, instal·lat a l’Arc de Triomf per l’acte polític, convocat per l’ANC, i es va dirigir a les 4.500 persones concentrades, segons indica l’informe dels Mossos d’Esquadra entregat al jutge Pablo Llarena, que es deleix per detenir Puigdemont i es va empipar per no assolir-ho.
Va ser una intervenció d'uns sis minuts que va fer vibrar l'independentisme. Passaven tres minuts de les 9 del matí quan Puigdemont baixava de l’escenari, agafat del bracet pel seu advocat, Gonzalo Boye, i va desaparèixer en un cotxe blanc amb el secretari general de Junts, Jordi Turull, i conduït per una dona. Només ho va veure un agent dels Mossos i va donar l'alerta, segons es va saber després. Alhora, polítics, responsables de Junts —com el president Artur Mas i l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs— i ciutadans van formar un cordó de seguretat fins al Parlament, on pensaven que el president a l’exili s’hi dirigia per assumir la seva acta de diputat.
Al final, Puigdemont es va escapolir de l’operatiu policial —amb uns 600 mossos desplegats—, que fins i tot va muntar un tancament de la ciutat, amb l’operació Gàbia, sense èxit. A les 9 i tres minuts del matí de l’endemà, 9 d’agost de 2024, Puigdemont piulava que tornava a ser a Waterloo. I tothom va respirar. A la Moncloa, també.
Proclama catalana
“Encara som aquí!”, va proclamar Puigdemont des de l’escenari d’Arc de Triomf, rememorant les paraules del president Josep Tarradellas, en el seu retorn de l'exili —aquest definitiu—, amb el: “Ja soc aquí!”, des del balcó de la Generalitat.
Puigdemont va afegir: "En els dies difícils ens hem de fer costat. Tindrem noves oportunitats. No sé quan ens tornarem a veure, amics i amigues. Però, passi el que passi, que quan ens tornem a veure puguem cridar: Visca Catalunya lliure!", va esperonar el president a l’exili als concentrats al passeig Lluís Companys.
Quin és el cas Otegi?
Ara, amb els nous recursos als tribunals, es torna a intentar el retorn de Puigdemont i els exconsellers a l’exili, Toni Comín i Lluís Puig.
En el recurs d’empara al TC, Boye invoca el cas Otegi per demanar la suspensió cautelar de la seva ordre de detenció a l'Estat espanyol, abans que resolgui el fons del cas. Es refereix a la sentència del ple del Tribunal Constitucional (TC), del 18 de gener de 2024, que va acordar que Arnaldo Otegi no tornés a ser jutjat pel cas Bateragune, procés judicial contra diversos membres de l’esquerra abertzale, acusats i condemnats d’organització terrorista. La majoria progressista del Tribunal Constitucional va revocar la decisió del Tribunal Suprem d'ordenar la repetició del judici contra el líder d'EH Bildu, després que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) dictaminés que no va tenir un judici just a l'Audiència Nacional el 2011.
Otegi i els altres tres condemnats demanaven que es declarés la nul·litat de la sentència, però el Tribunal Suprem —com a suposada reparació— davant la sentència del TJUE va ordenar repetir el judici amb altres jutges, en anul·lar la primera sentència i retrotraure les actuacions. El TC, però, va declarar nul·la la resolució del Suprem de 2020, tot afirmant que era “una desproporció manifesta”, ja que Otegi ja havia complert la condemna, de sis anys de presó, en rebre la resolució favorable del TJUE, malgrat que va mantenir la condemna imposada per l’Audiència Nacional i ja complerta. Davant aquesta resolució, el Suprem no ha fet res més. Ni la Fiscalia, que demanava tornar-lo a jutjar.
Fent paral·lelisme amb el cas Otegi, l’advocat Gonzalo Boye, en el recurs d'empara, exposa: “En el cas del president Puigdemont, l'afectació seria fins i tot més greu, ja que l'execució de l'ordre de detenció comprometria directament la seva llibertat física i els seus drets polítics, tot això sense haver mediat cap judici penal en territori nacional i tractant-se el present empara d'un tema relacionat, directament, amb la inaplicació de la Llei orgànica 1/2024 d'Amnistia. Per tant, la mesura cautelaríssima, subsidiàriament cautelar, no busca anticipar l'estimació del fons del recurs, sinó evitar la consumació d'un dany constitucional irreparable.”
El penalista exposa, a més, que en el cas de Puigdemont, a excepció dels quatre polítics condemnats per malversació de l’1-O, com el líder d’ERC, Oriol Junqueras, on el Suprem i el mateix fiscal s’oposen a aixecar-los la pena d’inhabilitació a càrrec públic, després de ser indultats “no s'està executant una pena privativa de drets ja imposada per sentència ferma, sinó una mesura de privació de llibertat dictada sense condemna prèvia, inaudita part i el compliment de la qual produiria efectes immediats, actuals i, sobretot, irreparables.”
Quan respondrà el TC?
Tot i l’anunci d’una petició d'urgència, cautelaríssima, el ple del TC del 22 de juliol va acordar, sense presses, que resoldrà les peticions d’empara de Puigdemont i l’exconseller Toni Comín al setembre. També inclou la mesura cautelar d’aixecar l’ordre de detenció, demanada per l’exconseller Lluís Puig, a través del seu advocat Jaume Alonso-Cuevillas. S’hi han afegit també els recursos d’empara fa mesos demanats pel secretari d’organització de Junts, Jordi Turull, el president d’ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Dolors Bassa i Raül Romeva.
Hi ha juristes que aclareixen que la llei orgànica del Tribunal Constitucional no preveu que pugui acordar cap mesura cautelar sense escoltar les altres parts, com ara el Ministeri Fiscal, tal com permet la mesura cautelaríssima en l’àmbit del contenciós administratiu. Així, que segurament el tribunal demanarà abans el parer del fiscal del TC Pedro Crespo, el qual ja es va posicionar que no calia aixecar cautelarment la inhabilitació als polítics condemnats perquè no hi ha eleccions a la vista, que els pugui afectar. Caldrà veure què argumenta sobre el manteniment de l’ordre de detenció del president a l'exili.
Retorn immediat
Si el TC accepta la mesura cautelar de suspendre l'ordre de detenció, el president Puigdemont i els exconsellers Comín i Puig poden tornar a Catalunya de forma immediata, fins que el tribunal resolgui el fons del recurs sobre la negativa del Suprem a aplicar-los la llei d’amnistia.
A més, en el recurs, Boye demana que el Suprem deixi la causa i l'enviï al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és el tribunal predeterminat per la llei, ja que assumeix els casos que afecten diputats del Parlament. És millor el TSJC que el Suprem? Inicialment, no. A més, el Suprem és qui marca la línia a seguir —amb jurisprudència— a la resta de tribunals, però la sala d’apel·lacions del TSJC es va pronunciar abans que el Suprem sobre l'amnistia i amb criteri propi va aplicar la norma de l'oblit penal a l’exconseller d’Interior Miquel Buch, entre altres.
En el cas de Puigdemont i els exconsellers a l'exili, la seva causa per l'1-O recauria a la sala civil i penal del TSJC (no la progressista sala d'apel·lacions del TSJC), que ara presideix Mercè Caso, en substitució de Jesús Maria Barrientos, que ha estat implacable amb les causes contra independentistes.
Inicialment, el TC vol enllestir aquest any la causa dels recursos dels condemnats i exiliats per l’1-O, i més quan el seu president, Cándido Conde Pumpido, ja ha alertat al Senat que cal renovar-lo abans que acabi l’any.
I el TJUE sobre l’amnistia?
A la tardor també s’espera la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les preguntes que van fer-los quatre tribunals sobre la legalitat de la llei d'amnistia del procés: el Tribunal de Comptes per la despesa de l’1-O; l’Audiència Nacional pels CDR acusats de terrorisme; el TSJC, en el cas dels excàrrecs d’ERC, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l’1-O, i un jutge de Vilanova per un ciutadà que no es va treure el llaç groc en una taula de votació.
Abans, l’advocat general del TJUE expressarà el seu posicionament, el qual en la vista dels CDR, al juliol, va preguntar a l’advocat de la Comissió Europea —crític amb el govern espanyol— perquè no feia referència a la sentència del TC que valida la llei d’amnistia. El TJUE dirà si la llei d’amnistia vulnera o no el dret de la Unió, i si és negativa, provocarà que, inicialment, cap tribunal li pugui fer més consultes. És a dir, tapona la intenció del Suprem d’anar a Europa per perdre més el temps, si el TC accepta que la malversació de l’1-O és amnistiable.
Paral·lelament, també s’espera que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) resolgui les demandes presentades pels líders polítics i socials condemnats, que al·leguen que el Suprem va vulnerar els seus drets perquè no va respectar que el seu cas fos atès pel jutge determinat per la llei, entre d’altres.
El Suprem mantindrà la seva rebel·lia?
La sala penal del Tribunal Suprem haurà de fer cas de la resolució del Tribunal Constitucional si li retira la competència del procediment contra el líder de Junts, un extrem difícil perquè ja va jutjar i condemnar els altres integrants del Govern de Puigdemont el 2017.
L'alt tribunal espanyol també pot fer-se l’orni quan el TC amnistiï la malversació de l’1-O. El Suprem ja ha resolt, amb una argumentació recargolada, que Puigdemont, Comín, Puig, Junqueras, Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva es van enriquir "per omissió" perquè no van gastar de la seva butxaca els diners per organitzar l’1-O, que els va afavorir políticament. Per tant, a parer seu, compleixen la llei que indica que no es pot aplicar la norma de l’oblit penal a qui s’ha enriquit. Junts i ERC han denunciat obertament que el Suprem actua, en el cas de l'independentisme, com un partit opositor contra la voluntat del legislador.
Davant aquesta tossuderia del Suprem, el retorn de Puigdemont podria quedar en un atzucac. En el dia de la marmota. I, els més pessimistes no veuen el retorn de Puigdemont fins que la causa contra ell prescrigui. I per aquest supòsit falten molts anys, ja que la malversació agreujada no prescriu fins passats 15 anys des que es comet el delicte. Per concedir-li l'indult per part del govern espanyol, com als presos polítics, primer hauria de ser jutjat i condemnat per malversació. El delicte de sedició va ser derogat, amb un acord del PSOE, els Comuns i els partits independentistes.
Seran castigats els tres mossos?
Paral·lelament, el retorn llampec del president a l’exili ha provocat que tres agents dels mossos d’Esquadra siguin investigats penalment per haver-lo ajudat el 8 d’agost, quan eren de vacances o de baixa laboral, i són acusats del delicte d’encobriment. S’han reincorporat a la feina i recentment s'ha anunciat que la policia catalana els ha suspès cautelarment l’expedient administratiu que tenien obert, a l’espera de la resolució de la via penal. L’actual director general de la policia, el major Josep Lluís Trapero, va criticar durament que ajudessin Puigdemont.
