Raquel Sans (Valls, 1980) és portaveu d'Esquerra Republicana -comparteix el càrrec amb la secretària general adjunta Marta Vilalta- des de mitjan juny d'aquest 2023, pocs dies després de la patacada electoral del seu partit a les eleccions municipals del 28-M i amb les eleccions generals del 23 de juliol acabades de convocar. Aquelles també van suposar un important daltabaix per a la formació republicana, que va passar de tenir 13 diputats a 7 i es va veure eclipsada pel sobtat protagonisme de Junts per Catalunya i Carles Puigdemont, que van acabar pactant, com ERC amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez.
Sans, que va ser cap de llista per la demarcació de Tarragona en les eleccions del 14 de febrer del 2021, ha estat la portaveu del partit durant tot el procés negociador i l'encarregada d'explicar els requisits del partit per arribar a un acord amb el PSOE. També és la vicesecretària general de Feminismes i LGTB, un càrrec que reivindica sovint i que porta amb orgull, destacant sempre que té oportunitat feina que s'ha fet en aquest sentit des del Govern de la Generalitat. Sans respon a les preguntes d'ElNacional.cat després de la reunió entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès al Palau de la Generalitat per fer un repàs d'aquest 2023 complicat electoralment a ERC però que es tanca amb una llei d'amnistia que porten anys reivindicant tramitant-se al Congrés dels Diputats.
Després de les eleccions del 23 de juliol ERC va deixar clar que per investir el PSOE s’havia de donar resposta a tres carpetes: l’amnistia, el benestar de la ciutadania de Catalunya, amb fites com el traspàs de Rodalies o posar punt final al dèficit fiscal, i avançar en l’autodeterminació. Sembla que aquesta qüestió és la que es troba més encallada. A quin espai dels múltiples espais de negociació s’ha de tractar?
Des d'Esquerra Republicana utilitzarem tots els espais dels quals disposem, sigui en la mesa de negociació entre partits, sigui entre governs, per parlar de l'autodeterminació del nostre país. Crec que hem estat molt clars en tot moment i és coherent amb tot allò que portem fent els últims anys. Les tres carpetes són imprescindibles: l'amnistia, que ens permet posar comptador de zero per poder abordar el conflicte de fons, que és l'autodeterminació del nostre poble; però sense oblidar aquesta gestió del mentrestant, el dia a dia de la gent. Allà on ens asseiem a parlar, hi portarem les tres qüestions. És evident que el president de la Generalitat ho ha fet a través del pacte de claredat que es va presentar, des d'ERC ho hem dit per activa i per passiva i en tots els espais on tinguem presència es tractarà el tema de l'autodeterminació.
Des de les eleccions generals aquests espais s'han multiplicat. Creu que la ciutadania entén que hi hagi tantes taules diferents per tractar els mateixos temes sense avenços en l'autodeterminació?
Nosaltres el que volem reivindicar són els resultats que sí que hi ha hagut fins ara per la negociació. I moltes vegades reivindiquem poc la feina feta. Els indults eren impossibles i va haver-hi indults. La derogació del delicte de sedició, que feia dos segles que estava al Codi Penal, també. Per tant, la utilització d'aquests espais de negociació ha estat útil i ha donat resultats. Fins ara, els hem ocupat exclusivament des d'Esquerra Republicana. En l'anterior legislatura, nosaltres vam apostar per la negociació quan existia una aritmètica parlamentària diferent i això tampoc ho hem d'oblidar perquè el PSOE tenia una majoria alternativa. Celebrem que els espais de negociació es multipliquin, perquè tots serveixen per avançar en allò que defensem. I com més espais de diàleg i de negociació hi hagi, més possibilitats tenim d'aconseguir l'objectiu compartit, que és l'autodeterminació del poble de Catalunya. La ciutadania el que ha d'entendre és que allà on es parla hi ha possibilitat d'arribar a acords. Si no es parla, els acords són impossibles, no apareixen per art de màgia. Els indults, la derogació de la sedició, l'amnistia són possibles gràcies a la negociació, si volem seguir fent avenços, necessitem aquests espais on poder confrontar idees.
Ens ha penalitzat prioritzar els resultats a la comunicació. Hi ha qui no ha entès la feina que hem estat fent
Fins a la campanya electoral per les generals, ERC no va reivindicar els indults com a mèrit seu. Va ser un error?
Esquerra ha prioritzat els resultats abans que la comunicació i per aconseguir-los calia una negociació discreta, allunyada dels focus mediàtics. I som conscients que això ens ha penalitzat, perquè hi ha hagut qui no ha entès tota la feina que s'estava fent. Però aquesta feina no s'hauria pogut fer si el nostre objectiu hagués estat posar-nos la medalla en lloc d'aconseguir el resultat. Què hem fet? Aconseguir primer resultats i després ja reivindicarem la feina feta. Ara es tracta d'aconseguir l'amnistia. Que això et penalitza després electoralment? Doncs assumim la responsabilitat. Però crec que la ciutadania ja està veient que els resultats s'obtenen amb una feina discreta i rigorosa.
També semblava impossible fa uns anys una reunió entre Oriol Junqueras i Pedro Sánchez. Quina importància li doneu a la trobada?
Són quatre anys de negociació setmanal amb el PSOE, que al final expliquen els resultats obtinguts. Que el president del partit es pugui trobar amb el president del govern espanyol sempre és positiu. Ens encantaria també que ho pogués fer la nostra secretària general amb la mateixa normalitat.
No hem posat el focus en poder vendre una reunió entre el president d'Esquerra Republicana i el president del govern espanyol, sinó en poder tenir resultats.
Des d'ERC havíeu intentat que tingués lloc abans?
És que per a nosaltres no és important qui s'asseu a la taula.Per nosaltres l'important són els resultats. Per això no hem posat el focus en poder vendre una reunió entre el president d'Esquerra Republicana i el president del govern espanyol, sinó en poder tenir resultats. Que hi hagi una reunió és una bona notícia, però la bona notícia de veritat serà la llei d'amnistia i avançar en la resolució del conflicte polític.
Hi ha data ja per la reunió?
No. Nosaltres ara estem treballant perquè la llei d'amnistia pugui prosperar. Al mes de gener tindrem el debat a la totalitat al Congrés. Som conscients que rebrà una ofensiva judicial brutal, ja ho hem vist amb els jutges manifestant-se o expressant-se contràries a la llei abans, fins i tot, de tenir el text. Estem treballant perquè la llei sigui aplicable, hi ha moltes persones encausades i ha de poder reparar a tothom que va participar en les consultes del 9-N, en l'organització de l'1-O i en les protestes posteriors. Més enllà de saber en quin moment es poden trobar el president d'ERC i Pedro Sánchez, la nostra feina se centra en la llei d'amnistia.
Això significa que esteu negociant esmenes amb altres partits per millorar la seva seguretat jurídica?
Nosaltres no descartem presentar esmenes fins al darrer moment, perquè els jutges se la miraran fins a l'última coma i volem ser molt rigoroses, no desaprofitar cap oportunitat per si hi ha possibilitats de millorar la llei, fer-ho. Però si no tenim la certesa que l'esmena pot prosperar no farem cap manifestació pública al respecte, no té sentit assenyalar possibles debilitats.
Quan diem que ens hem sentit molt sols, vol dir que hem optat per una estratègia que ha tingut costos polítics i que ha tingut un desgast, i en som conscients
Al principi de l'entrevista ja ha comentat que en els últims anys, ERC s'ha sentit sola negociat sola a Madrid. Ha canviat aquest sentiment des de l'acord de Junts amb el PSOE?
No és una qüestió de sentiments. És una qüestió que quan els vots de Junts per Catalunya han estat decisius, perquè la legislatura anterior no ho eren, l'estratègia per la qual ha optat ha estat la mateixa estratègia que defensem nosaltres. I celebrem que ja no som els únics que estem negociant. Quan dic que ens hem sentit molt sols, dic que hem optat per una estratègia que ha tingut costos polítics i que ha tingut un desgast. Se'ns han dit moltes coses en aquesta etapa negociadora i se'ns ha criticat l'estratègia. Nosaltres estàvem fent el que creiem que era el millor pel país. Veure que quan els vots dels altres també són decisius l'estratègia que se segueix és la que tu havies iniciat et reafirma en què és la bona. A més el nombre de crítiques disminueix.
Així ho heu notat?
Sí, clar. Des de la investidura de Pedro Sánchez la crítica ja no és per negociar, la crítica és per com negociem. Les crítiques, òbviament, entre diferents formacions existeixen, però el que sí que ha variat és que allò que abans era tan dolent que era la negociació política acaba sent el que fem de manera compartida.
A algú li pot semblar que, a priori, ho farà millor que els altres, però quan t'enfrontes a la realitat tens la força que tens
Creu que no hi ha cap diferència entre com negocia ERC i com negocia Junts?
Jo em remeto als resultats. I negociar amb el PSOE i el govern espanyol és molt difícil. En som conscients, ho hem patit i ho continuarem patint. Sempre ho diu Gabriel Rufián que el PSOE no fa, se l'obliga a fer. Ara ho estem veient amb el català a Europa. A algú li pot semblar que, a priori, ho farà millor que els altres, però quan t'enfrontes a la realitat tens la força que tens. El que no farem mai és errar-nos d'adversari, perquè sabem que l'adversari és el PSOE. I si el PSOE deixa de fer o incompleix, a qui atacarem o a qui criticarem és a ells, no als companys de viatge. Som plenament conscients de les dificultats que tenen, ja que les hem patit, les hem viscut.
Us veieu amb avantatge a l’hora de negociar amb el PSOE després dels acords de la passada legislatura?
Quatre anys d'experiència et donen per saber com és l'interlocutor, per saber com actua, per saber com negocia, per saber quins són els seus punts forts i els seus punts febles. Ara ja sabem les dificultats de negociar amb el PSOE, que estem negociant contra la fortalesa del govern d'un Estat. I també sabem que contra qui hem de combatre és contra el govern de l'estat i els seus incompliments.
Durant la passada legislatura tot i negociar amb el PSOE des d'ERC deixàveu clar que no confiàveu en Pedro Sánchez. Això ha canviat?
La desconfiança existeix perquè ho hem patit. Ara bé, nosaltres si tenim esperances que passin coses no és perquè sí, és per l'aritmètica parlamentària. Així de simple. En l'anterior legislatura existia una alternativa que era Ciutadans pel PSOE però ara Pedro Sánchez necessita els set vots d'ERC i el set vots de Junts. No tenim esperances que el PSOE faci, tenim esperances d'obligar-lo a fer, no per un interès altruista sinó perquè els interessa poder mantenir el govern de l'Estat.
No hi ha cap impediment perquè els diputats d'Esquerra al Congrés facin servir el castellà en algun moment puntual
Un dels altres canvis que s'han produït davant la necessitat de Sánchez és que ara es pot parlar en català al Congrés. Marta Rovira va assegurar que els diputats d'ERC sempre parlarien en llengua catalana, però de llavors ençà, el portaveu Gabriel Rufián, ha emprat les dues llengües en les seves intervencions. Han canviat les indicacions del partit en aquest sentit?
ERC ha lluitat molts anys per aconseguir parlar en català al Congrés, Joan Tardà va ser expulsat per fer-ho. Per nosaltres és prioritari, però fer servir el castellà en algun moment puntual no és cap mena d'impediment. Això sí, la indicació és que tots els diputats i diputades parlin en català, ja que és un dret que hem reivindicat, i el defensem al Congrés i esperem també a les institucions europees.
En els últims dies, des del Govern i des d'ERC heu emfatitzat molt la idea que el referèndum per la independència de Catalunya és el següent pas. El PSOE però, ha posat el límit en l'amnistia. En quines circumstàncies plantegeu que sigui possible que Pedro Sánchez accepti l'autodeterminació?
És que el PSOE ens deia a la legislatura anterior que els indults eren una cosa impossible i a l'hemeroteca em remeto. Passa el mateix amb la reforma del Codi Penal i ara amb l'amnistia. I quan ha calgut amnistia, aquesta s'està tramitant al Congrés. Nosaltres entenem que amb voluntat política tot és possible. Amb això i amb la necessitat que tingui el PSOE el que hi haurà són avenços en matèria de la resolució del conflicte polític, perquè l'amnistia no és el final de res. És el principi de tot.
No desaprofitarem cap oportunitat per defensar el nostre projecte polític, que és el referèndum
En quin sentit permet avançar l'amnistia cap al referèndum?
Suposa posar el comptador a zero, evitar que tinguem companys pendents de judici i permet treballar amb normalitat i poder abordar el problema de fons que és el conflicte de sobiranies entre Catalunya i l'Estat. El que ERC posa sobre la taula per solucionar-ho és un referèndum, que per nosaltres és l'eina més democràtica que existeix. La pregunta és quina és la proposta que hi ha a l'altra banda. Que els dos milions de persones que volem la independència desapareguem?
Aquesta proposta s'hauria de plantejar a un espai com la taula de diàleg?
Sí. No desaprofitarem cap oportunitat ni cap espai, siguin meses de negociació, sigui el Congrés dels Diputats, sigui el Parlament de Catalunya, sigui el Parlament Europeu, a tot arreu on hi hagi presència d'Esquerra Republicana, defensarem el nostre projecte polític que passa per l'autodeterminació del poble de Catalunya. Sempre sense oblidar els avenços socials en el nostre país, perquè per a nosaltres són dues coses indissociables.
El 2023 ha estat un any complicat electoralment per ERC, tant a les municipals com a les generals, on es van perdre 400.000 vots. Després d'aquesta derrota vau encetar un procés participatiu per escoltar la militància. Encara segueix obert?
Sí. Ha estat una consulta, una conversa profunda amb la militància per evitar quedar-nos amb una resposta simplista dels resultats electorals, que crèiem que s'havien d'analitzar a fons.
Em sembla que a Esquerra fem molta feina i que l'expliquem massa poc
N'heu pogut extreure conclusions?
Que els resultats moltes vegades també són fruit del moment, de la situació, i que assumir responsabilitats en la resolució del conflicte polític, ha tingut uns costos per nosaltres, que acceptem perquè creiem que són en benefici del país. El president Aragonès sempre diu que el que obre camí en un bosc és el qui s'endú les esgarrinxades. Nosaltres hem decidit obrir camí políticament, un camí que creiem que ens apropa als nostres objectius polítics. Ara sabem que hi ha feina a fer en molts àmbits, que passen també per explicar-nos millor. Em sembla que fem molta feina i que l'expliquem massa poc i potser estaria bé explicar-la millor.
Creu que això ha arribat a la militància?
Quan tu estàs governant un país, negociant a Madrid, treballant en l'àmbit europeu d'aliances internacionals, al Parlament per avançar en drets socials i polítics... costa que tot això arribi a la gent. M'he trobat una militància activa, participativa i amb ganes de ser capaços de transmetre a la societat allò que estem fent per convicció.
En els últims dies Ernest Maragall s'ha acomiadat del ple de l'Ajuntament de Barcelona i ho fa apostant per un relleu generacional i donant pas a noves cares dins el partit. La direcció del partit se sent interpel·lada per aquesta idea de Maragall després de gairebé 13 anys?
ERC està ja fent un procés de regeneració i el passat mes de gener any vam tenir un congrés nacional. Les renovacions es poden fer de diferent manera i en el nostre cas hi ha una presó, un exili i una repressió que tenim latents. Ara, si analitzem el global del partit, després del congrés del gener, han vingut els congressos regionals, els comarcals, ara els locals, i ja està havent-hi una renovació del partit en l'àmbit orgànic important, a les diferents federacions. És un procés que ja està en marxa.
Si la llei d'amnistia acaba aprovant-se, això podria provocar que el president del partit, Oriol Junqueras, es pogués presentar a la presidència de la Generalitat. Temeu que això provoqui un debat intern?
Aquesta possibilitat no ens genera cap mena de preocupació. No és un debat que estigui obert perquè ni tan sols sabem quan serà aplicable l'amnistia. Ara no tindria sentit entrar en futuribles. Tenim un president de la Generalitat i tenim un president del partit i crec que hi ha més interès extern que no pas intern per fer aparèixer el debat.
El 2024 serà el darrer de legislatura. Quina valoració fa el partit de la presidència republicana de la Generalitat?
Molt positiva. Realment costa molt canviar dinàmiques i veníem d'una alternança en el govern de la Generalitat, entre el PSC i l'espai que ara ocupa Junts per Catalunya. ERC arriba per primera vegada a la presidència del Govern després de molts anys i, per tant, hi ha molta feina i moltes transformacions a fer. El model de país que defensa Esquerra Republicana necessita trobar aliances, perquè som molt conscients que som 33 diputats. I la valoració és positiva en el sentit que s'han revertit les retallades en matèria d'educació o en matèria de salut, malgrat ara les manifestacions dels últims dies, s'està equiparant els convenis laborals de l'ICS amb els del SISCAT. En matèria de l'audiovisual també s'ha fet una gran aposta, de la mateixa manera que en les polítiques feministes. Hi ha reptes, moltes coses a millorar, i res no és perfecte, és evident. Però qui no fa res no s'equivoca mai.
Quina nota li posaria al Govern? Un notable, avança però té limitacions i dificultats
En l'últim CEO, els catalans van posar un 5 al Govern, que va aprovar per primer cop aquesta legislatura. Quina nota li posa ERC?
Jo li posaria un notable al Govern, perquè avança, però lògicament té unes limitacions i unes dificultats. Sempre es pot millorar i evidentment també hi ha hagut errors. Quan et mous, quan intentes transformar, quan intentes canviar, perquè també hi ha coses que no funcionen i s'ha d'assumir.
La meitat de la legislatura ERC ha governat amb Junts i l'altra en solitari després de la seva sortida i amb el suport de 33 diputats. Què ha estat més complicat?
Són dues situacions molt diferents. En un govern de coalició les dificultats les tens abans de portar una llei al Parlament. Apareixen quan has de prendre un acord de Govern i les has de superar dins el Consell de Govern. Això passa en tots els executius de coalició on conviuen dues formacions amb ideologies diferents. En el nostre cas uns defensem un model de fiscalitat justa, verda i sostenible i els altres apostaven per abaixar impostos. No passa res, cadascú defensa el seu model i és lícit en qualsevol coalició. Quan es trenca i part del Govern passa a l'oposició les dificultats es noten al Parlament, que és on s'ha de negociar.
En les últimes setmanes, les negociacions han girat al voltant dels pressupostos de l'any 2024. El Govern ha obert converses amb PSC, Junts, la CUP i els comuns, partits que, en alguns casos són, incompatibles entre ells. Tenen algun soci preferent?
Per nosaltres el soci preferent és la ciutadania del país i les necessitats de la gent del país. L'objectiu és tenir uns pressupostos per donar resposta a les seves necessitats. A partir d'aquí apel·lem a la responsabilitat de tothom i per arribar a acords a vegades has de fer renúncies. Evidentment, no seran els pressupostos d'Esquerra Republicana, perquè si ho fossin els podríem aprovar nosaltres sols, però som 33 i necessitem com a mínim dues formacions més. I aquestes formacions, com ha passat en les legislatures anteriors, també s'han d'esforçar per trobar punts d'acord.
Enguany la CUP s'ha sumat a les converses. Una de les seves crítiques més habituals al Govern és que no han fet el gir a l'esquerra que se li pressuposava a un executiu liderat per ERC. Entenen aquesta sensació?
Hem d'aplicar el principi de realisme i l'aritmètica parlamentaria. Evidentment, hi ha determinades qüestions que faríem encantats de la mà de la CUP i dels comuns, amb qui compartim moltes coses, però resulta que no sumem i que per poder tirar endavant determinades qüestions necessitem alguna altra formació política que probablement no estan tant a l'esquerra com nosaltres. A vegades necessites o al PSC o a Junts per Catalunya. Si Esquerra Republicana tingués la força de poder governar en solitari amb un suport majoritari del Parlament, doncs segurament impulsarien més polítiques d'esquerres, però la realitat és la que és.