Mentre la possibilitat d'un debat entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy al Senat emergia dimarts al matí com la darrera oportunitat d'apropar els dos dirigents –i evitar un tràgic desenllaç– el govern espanyol cremava les naus per la tarda Congrés advertint la Generalitat que una convocatòria electoral no paralitzaria ja l'article 155. L'escalada de la Moncloa per a la rendició forçava Puigdemont a rebutjar la proposta dimecres, un guant que l'equip de Rajoy recollia àvidament en la línia d'una estratègia per farcir el relat de la intervenció a l'autogovern.

"Està clar que el senyor Puigdemont no vol dialogar" denunciava el portaveu Íñigo Méndez de Vigo, després que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, notifiqués als grups que el president no compareixeria dijous a la tarda a la cambra alta. De Vigo s'hi tornava que era ja la tendència del mandatari català: primer, quan no va assistir a la conferència de presidents autonòmics al gener; segon, quan va ser convidat al Congrés a l'estiu per buscar suports pel referèndum; i tercer, quan no va oferir una resposta binària al requeriment la setmana anterior.

La negativa de Puigdemont oferia així munició a la Moncloa per atribuir-li una voluntat de no "desinstal·lar-se de la desobediència". És el mantra que hauria motivat de fons l'aplicació de l'article 155, com també, el fet que segons l'executiu central, s'hagués "silenciat" l'oposició al Parlament els dies 6 i 7 de setembre amb les lleis de desconnexió. Per tant, la intervenció de l'autogovern tenia números de mantenir-se, després d'observar que el Govern no acudia a la cambra alta, sinó que es reunia per decidir si DUI o eleccions constituents.

Així les coses, un membre de la direcció del Partit Popular posava sobre avís entre bastidors dels perills de la compareixença de Puigdemont per al govern espanyol. La font denunciava que el senador Pedro Sanz s'hauria extralimitat, ja que semblava com si "dos Estats s'anessin a enfrontar entre ells", quan no era així, sinó que el català era cridat a fer al·legacions i l'executiu central decidia si intervenir. Tanmateix, serà la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría qui intervingui en nom de la Moncloa aquest dijous a les 17h al Senat.  

La comissió conjunta estarà formada per 27 membres: 15 representants del grup parlamentari Popular, 6 del grup Socialista, 2 d'Unidos Podemos i confluències, un únic d'ERC, el PNB i el PDeCAT, a més d'un altre del grup Mixt. Aquest òrgan fixarà posició en els torns d'intervenció i elaboraran una proposta a partir del pla de la Moncloa, que serà remesa a Puigdemont per a al·legacions. El ple votarà la decisió de la comissió, que ha de ser aprovada per majoria absoluta divendres 27 d'octubre i entrarà en vigor a través de la seva elevació al Consell de Ministres.

El fet és que l'estratègia de coordinació entre PP i PSOE per al 155 podria saltar pels aires, després de l'anunci de l'equip de Rajoy sobre que no era suficient amb la convocatòria d'eleccions per part de Puigdemont per deixar en escac la mesura. Els socialistes mantenen que uns comicis si suposarien tornar a la legalitat, com així ho haurien pactat amb l'executiu central. Aquí fonts de Ciutadans argumenten les "dificultats" per a uns comicis "neutrals i amb seguretat" convocats pel govern català, per bé que en cas de ser així, s'aproparien més a les tesis de Ferraz.

Tanmateix, el president haurà de triar si mantenir la unitat dels constitucionalises fins al final, o fer-la saltar pels aires després del darrer 'no' de Puigdemont, amb la mirada posada al Palau de la Generalitat i al Parlament, en paral·lel al Senat.