Ja ha superat Felipe González. Mariano Rajoy ja és el polític que fa més temps que és al poder després de la mort de Franco, concretament 13 anys i 5 mesos o, el que és el mateix, 4.903 dies (un dia més que el temps que va estar l'expresident socialista), com recull El Español

El president espanyol bat un nou rècord a partir d'avui si se suma la seva etapa com a ministre de l'Executiu de José María Aznar amb els anys que fa que és al capdavant del govern espanyol i, si es calcula el temps total ocupant la primera línia política, encara en suma més: 22 anys.

Rajoy va entrar a la Moncloa el 1996 com a ministre d'Administracions Públiques i va ocupar diferents ministeris fins el 2003, com el d'Educació i Cultura, de la Presidència o d'Interior; va ser vicepresident del govern central del 2000 al 2003 i, després de ser escollit president del PP, va passar a ser cap de l'oposició al Congrés dels Diputats durant els dos governs de José Luis Rodríguez Zapatero, des del 2004 fins al 2011, quan va guanyar les eleccions espanyoles i va ser investit sisè president en democràcia de l'Estat espanyol fins avui.

La figura del president espanyol, però, ha estat marcada constantment per les diferents pífies durant els seus discursos, que ja han fet la volta al món i s'han convertit en tot un referent de la seva figura.

ETA, una gran nació

"Vull transmetre als espanyols un missatge d'esperança: ETA és una gran nació; Espanya, perdó, és una gran nació". No se sap si el missatge va sonar gaire esperançador, però el que és segur és que, després que l'organització terrorista trenqués l'alto el foc durant el govern de Zapatero el juny del 2007, la frase de Rajoy quedarà per la posteritat.

La sala de premsa es va inundar llavors de rialles pel lapsus linguae del llavors cap de l'oposició del govern socialista.

Els catalans fan coses

"M'agraden els catalans perquè fan coses". Aquesta frase ja s'ha fet famosa i s'utilitza a moltes manifestacions. Amb una cara visiblement impostada, i en un format similar a un anunci televisiu, Rajoy deixava anar l'octubre del 2012: "M'agrada Catalunya, m'agraden les seves gents, el seu caràcter obert, la seva curiositat, són emprenedors, fan coses, exporten".

El PP es va proposar llavors fer veure als catalans que els estimen i va fer una seguit de vídeos elogiant el territori sota el nom "Ens agrada Catalunya". El pa amb tomàquet, o pan tumaca com el bategen ells, i la "integració entre Catalunya i la resta d'Espanya" van ser només alguns dels temes que van tractar.

I l'europea?

Corria el 23 de setembre del 2012, només 12 dies més tard de la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa", quan Carlos Alsina entrevistava Rajoy a Onda Cero i li preguntava sobre el futur de la nacionalitat dels catalans. La conversa va anar així:

Rajoy: Un català avui és català, espanyol i europeu. El que alguns pretenen demanar a la gent és que deixin la condició d'espanyol i europeu, és un disbarat, i els seus drets com a espanyols i europeus, per què han de perdre'ls? Si és que això va contra el signes dels temps. Això és el que tractem de defensar nosaltres.

Alsina: Però la nacionalitat espanyola no la perdrien els ciutadans de Catalunya.

Rajoy: Ah, no ho sé. Per què no la perdrien?

Alsina: I l'europea tampoc perquè la llei diu que els ciutadans d'origen nascuts a Espanya no perden la nacionalitat, encara que resideixin en un país estranger, si manifesten la seva voluntat de conservar-la.

Rajoy: Doncs, eh... I l'europea?

Alsina: I l'europea la tenen perquè tenen la nacionalitat espanyola.

'Muy' i 'mucho españoles'

Parlava en un míting del PP a Sevilla el maig del 2015 quan el president espanyol va deixar anar que "Espanya és una gran nació i els espanyols 'muy españoles i mucho españoles'. Moltes gràcies", sentenciava. Una frase que també quedarà per la posteritat i que encara es continua sentint a molts llocs a l'hora de fer broma.

L'aigua del cel

"Això no és com l'aigua que cau del cel sense que se sàpiga exactament per què. Hi ha raons. Espanya té creixement econòmic". Aquesta va ser una de les altres mítiques frases de Rajoy quan ja era president del govern espanyol. Una frase que va pronunciar l'agost del 2015 en un míting a Pontevedra.

Molts van sortir a explicar-li el cicle de l'aigua per fer saber a Rajoy que, malgrat que fa 3.000 anys s'atribuïa als déus de la pluja, ara ja fa anys que hi ha una explicació científica que ho justifica. De fet, potser no n'hi ha tantes per parlar del creixement econòmic a Espanya...

L'alcalde i els veïns

"És el veí el que escull l'alcalde i és l'alcalde el que vol que siguin els veïns l'alcalde". Aquest és un dels altres mítics embolics que es va fer el president espanyol quan provava de denunciar a Benavente, un poble de Zamora en què el PP havia guanyat les eleccions però que, tot i així, no governaria. Va ser el desembre del 2015.

Per la carretera van els cotxes

El març del 2016, durant una convenció del PP sobre creixement i l'ocupació, Rajoy va evidenciar que "per les carreteres han d'anar cotxes i dels aeroports han de sortir avions", perquè "si no és evident que algun problema tenim". Una altra frase pel record que va ajudar-lo a demanar que es portés a terme una "avaluació de la rendibilitat econòmica i social".

Som sentiments i tenim éssers humans

Susanna Griso entrevistava Rajoy a finals de febrer del 2016 i li preguntava sobre com s'havia sentit en veure que el seu lloc de naixement, Pontevedra, el declarava persona non grata. "Què vol que li digui? És a dir, jo tinc sentiments. Alguns es creuen que els que ens dediquem a la política, per això no tenim sentiments, però som sentiments i tenim éssers humans, llavors a mi m'ha dolgut molt", li va respondre.

Enganyar la gent

"El que nosaltres hem fet, cosa que no va fer vostè, és enganyar la gent". Va dir-ho poc després de l'anterior, el març del 2016 al Congrés durant en el segon dia de debat de la seva pròpia investidura i en resposta al líder del PSOE, Pedro Sánchez. 

Tiquets d'avió

Aquesta és l'última pífia que només té 24 hores de vida. Aquest 22 de gener, després de la inauguració de l'AVE Madrid-Castelló, va deixar anar que "en només cinc dies ja s'han venut 4.700 tiquets d'avió. De tren". Ho va intentar arreglar amb un to irònic posant damunt la taula que "no sé quants se n'han venut dels altres, però... seria qüestió de veure-ho", entre desenes de rialles que inundaven la sala.

Aquestes són només algunes de les perles que ha anat protagonitzant al llarg d'aquests anys el president espanyol, entre moltíssimes altres com "després de l'any 14 ve l'any 15", "la ceràmica de Talavera no és cosa menor, dit d'una altra manera, és cosa major" o "hem de fabricar màquines que ens permetin continuar fabricant màquines perquè el que mai aconseguirà una màquina és fabricar màquines... aquesta batalla l'ha de guanyar l'humà!".

I és que Rajoy pot escriure un llarg llibre de les seves pífies que encara s'han incrementat més des que està al capdavant de l'executiu estatal. Va arribar, també, a confondre Jorge Luis Borges amb "José", va confondre el seu anglès i va dir que la investidura seria en una hora (one hour) en lloc de dir una setmana (one week) i va exigir a la Generalitat que fes el seu web en castellà quan ja era així.

"Fi de la cita", com diria Rajoy.