"Cal una reconstrucció sencera d’un projecte molt potent per disposar d’una alternativa sòlida". Així defensava el president Artur Mas fa unes setmanes el que defineix com a "operació de reagrupament" dins de Junts per Catalunya de tot l'espai que en el seu dia va representar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Gairebé deu anys després de la dissolució del partit fundat per Jordi Pujol, la direcció de Junts per Catalunya busca sumar sensibilitats de tot el que representa encara l'espai de cara a les eleccions municipals del maig del 2027. L'objectiu del partit és "enviar un missatge de suma", malgrat l'aparició d'Aliança Catalana.
En les darreres eleccions municipals del maig del 2023, els juntaires van notar la fragmentació del que representava l'espai convergent. A tall d'exemple, a Sant Cugat del Vallès es van presentar fins a cinc partits que podien representar aquest espai (Junts, PDeCAT, l'FNC, Independents Sant Cugat i Convergents). Tot i que només va treure representació Junts per Catalunya, guanyant les eleccions i convertint-se en l'alcaldia més rellevant que té el partit de Puigdemont, la sensació és que la fragmentació va fer perdre vots. Uns altres exemples són Manresa, amb els sis regidors de Junts, els dos d'Impulsem i els dos d'Avenç Nacionalista; Vic, on Junts va passar d'onze regidors a vuit, mentre que la marca del PDeCAT en va treure dos; o Puigcerdà, on Junts va passar de 9 regidors a 4, amb l'aparició de Futur per Puigcerdà.
Amb la desaparició del PDeCAT, els principals encarregats per preparar les eleccions municipals de Junts, el secretari general, Jordi Turull, i el secretari de política municipal, Joan Ramon Casals, ja fa mesos que treballen a sumar i evitar la fragmentació (amb la feina prèvia de David Saldoni). Això també ha servit per calmar algunes veus crítiques de fa uns mesos dins del món municipal, juntament amb l'aprovació de la llei contra la multireincidència o un discurs més centrat en les classes mitjanes i rebaixa d'impostos.
Més enllà d'això, el congrés de Calella de l'octubre del 2024 ja va ser un primer pas en aquesta direcció. Com va dir el president de Junts, Carles Puigdemont, Junts està "en un procés d'obertura". "Avui la comencem. El partit ha d'encabir cada dia més gent", deia Puigdemont des del municipi maresmenc, també fent referència a incorporar perfils d'esquerres. De fet, aleshores els juntaires ja van absorbir el partit hereu d'Unió Democràtica, Demòcrates, i van fer el seu líder, Antoni Castellà, vicepresident. També es va permetre la doble militància, fent una clicada d'ullet als partits municipalistes. Però qui forma part d'aquesta operació de reagrupament convergent que està preparant Junts dins les municipals més enllà de la cúpula juntaire i del president Mas?
Impulsem Penedès
Impulsem Penedès va validar el passat 16 de març el seu acord amb Junts per Catalunya per concórrer plegats de cara a les eleccions municipals del maig del 2027, tal com va avançar El Nacional.cat. Es tracta de les segones eleccions municipals en les quals concorren plegats, malgrat les tensions que hi ha hagut entre les dues formacions en el passat. Impulsem va néixer el desembre del 2021, encapçalats pel seu president, Jaume Casañas, i el seu secretari general, Sergi Vallés, després de la desfeta del PDeCAT en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2021, en les quals no van treure representació. De fet, l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, forma part d'Impulsem Penedès i va ser el número tres a les llistes del PDeCAT per la demarcació de Barcelona en aquelles eleccions. L'objectiu d'Impulsem és donar veu a la vegueria penedesenca, formada per les comarques del Garraf, Baix Penedès, Alt Penedès i part de l'Anoia, i amb la dificultat d'estar segmentada pel mig en dues províncies. Amb aquesta eina, els regidors i la vintena d'alcaldes que tenen poden mantenir la seva autonomia sense dependre de Junts per Catalunya.
Precisament, això va provocar un fort xoc en les passades eleccions municipals, quan la direcció de Junts va decidir no entrar a formar part del govern de la Diputació de Barcelona, mentre que els dos diputats provincials penedesencs, Marc Castells i Sergi Vallés, van optar per entrar-hi seguint el conveni establert entre els dos partits. De fet, l'actual conveni que en les pròximes setmanes rubricaran a la pràctica també dona llibertat a Impulsem, tenint en compte que tenen més càrrecs territorials que Junts a la vegueria. Gran part dels membres d'Impulsem Penedès són militants de Junts, com el mateix Jaume Casañas, que forma part de l'executiva i, de fet, va presentar Turull aquesta setmana al Nuevo Economía Fórum. Un dels municipis penedesencs en el qual Junts no va poder fitxar l'alcaldessa del PDeCAT va ser la Bisbal del Penedès, amb Agnès Farré. Aquest cop, però, aniran plegats, fins al punt que pràcticament durant tot el mandat han operat conjuntament.
Impulsem Lleida
El passat mes de gener Junts i Impulsem Lleida també van reeditar el seu acord de coalició per concórrer plegats en les següents eleccions. La seva història, de fet, és pràcticament calcada als seus homòlegs penedesencs, amb qui, per cert, el pròxim dilluns fan una cimera de càrrecs electes a la Panadella per donar resposta al "centralisme barceloní". Un cop el PDeCAT es queda sense representació al Parlament, càrrecs electes de Ponent d'aquest espai opten per fer un partit propi per donar veu a les comarques lleidatanes i mantenir una autonomia. Alguns d'ells tenen la doble militància amb Junts, mentre que d'altres només formen part d'Impulsem.
Amb la presència del secretari general de Junts, Jordi Turull, i el secretari general d'Impulsem Lleida, Manel Solé, els dos partits van signar el pacte subratllant l'objectiu de fer la vida "més fàcil". "L'altra vegada vam signar amb un interrogant i ara ho fem contents i convençuts per l'experiència d'aquests dos anys i mig", va explicar Turull. Junts i Impulsem van ser la força més votada, amb més alcaldes, amb més consells comarcals a la demarcació de Lleida i amb una majoria a la Diputació, malgrat que no governen a causa de l'únic diputat provincial del PDeCAT —gran part gràcies a l'alcaldia de Marc Solsona a Mollerussa—. L’objectiu de les dues formacions és superar les 200 candidatures i superar les 130 que van presentar als comicis de 2023, davant les 190 d’ERC.
Convergents
El partit Convergents, vinculat a l’exconseller Germà Gordó, té pràcticament tancat un acord amb Junts per Catalunya per presentar-se conjuntament a les eleccions municipals del maig del 2027, tal com va avançar El Naiconal.cat. Més del 90% de les aproximadament setanta candidatures que impulsa Convergents es presentaran sota l’aixopluc de la formació liderada per Carles Puigdemont. Entre els casos destacats hi ha les dues alcaldies que ja gestionen, com Prat de Comte, on ja van concórrer conjuntament en les últimes eleccions, o Sant Jaume dels Domenys, on anteriorment s’havien presentat per separat.
Actualment, ja hi ha una sisena de municipis amb l’acord tancat, i la previsió és acabar d’estendre’l a la resta en els pròxims dies. Un exemple és Vilanova i la Geltrú, on ja es va formalitzar l’entesa el passat mes d’agost. A les últimes municipals, la majoria d’aquestes candidatures es van integrar amb el PDeCAT, una formació que va acabar desapareixent després de perdre representació institucional. El seu espai polític s’ha reagrupat en la marca municipalista Ara Pacte Local. De cara als pròxims comicis, però, hi ha algunes excepcions, com a Móra d'Ebre, on Convergents es presentarà de nou juntament amb Esquerra Republicana de Catalunya.
Avenç Nacionalista
Avenç Nacionalista també és un dels partits que ha entrat a escena. Fundat pel manresà i exmembre de l'FNC, Sergi Perramon, té com a objectiu aglutinar tot el nacionalisme català en un sol espai. De fet, ja han arribat a un acord amb Junts per Catalunya per presentar-se conjuntament a les pròximes eleccions municipals de Manresa sota el lideratge de Ramon Bacardit. A més, aquesta setmana tots dos s'han reunit amb el president Mas, amb qui han parlat de "la casa gran del manresanisme" on "hi té cabuda tothom qui posi per davant la ciutat". "Heu fet el pas en la línia que crec que és el que s'ha de fer, que és anar reagrupant gent, d'anar sumant. Però amb l'objectiu de guanyar les eleccions", els deia el president Mas. De fet, la seva intenció també és sumar els dos regidors d'Impulsem Manresa (PDeCAT), tot i que a l'estar dins del govern d'ERC i PSC no seria imminent.
Un altre municipi on està incidint Avenç Nacionalista és Sant Cugat del Vallès. El precandidat a les eleccions a la presidència del Barça, Lluís Fernández Alà, és la cara visible d'Avenç com a plataforma per sumar sensibilitats conservadores, liberals i demòcrates cristianes nacionalistes. Alà ja es va presentar en les passades eleccions municipals i té l'objectiu d'anar aglutinant gent. De fet, Jordi Ysamat, número dos de Convergents en les anteriors eleccions, també va formar part de la presentació. "Cal tenir en compte que en les darreres eleccions fins a quatre o cinc partits del mateix espai van concórrer a les eleccions sense tenir representació. Estem parlant de milers de vots tirats a la brossa. Tindrem una governança més còmoda si haguéssim anat junts", va dir Perramon en una entrevista en aquest mitjà, que no descarta tampoc que tots aquests partits se sumin a Junts com a Manresa.
Gràcies president Mas pel teu compromís, ajuda i suport. A Junts estem impulsant la "casa gran del manresisme", on hi té cabuda tothom qui posi per davant la ciutat, l'ordre i la qualitat de vida dels manresans i manresanes. #Manresa pic.twitter.com/JkPlUwSgcL
— Ramon Bacardit (@ramonbacardit) April 8, 2026
Ex del PDeCAT
L'any passat també es va tancar un acord a Lloret de Mar. Els juntaires van perdre l'alcaldia en favor dels socialistes. El motiu? Es van partir en dos. I és que si l'any 2019, Junts va obtenir sis regidors, guanyant les eleccions, quatre anys després el partit de Puigdemont va aconseguir-ne quatre, mentre que Tots per Lloret (PDeCAT), tres. En els següents comicis, tots dos partits concorreran plegats sota la marca TotsJunts.
Un altre exemple és Puigcerdà. Si el 2019 els juntaires van assolir la majoria absoluta de nou regidors, en les passades eleccions ERC va guanyar-les per la fragmentació de l'espai convergent. Junts va treure quatre regidors, mentre que Fets per Puigcerdà en va obtenir uns altres quatre. Tot i que van aconseguir fer govern, les crisis internes dins de Junts, amb regidors no adscrits, una gestora a l'executiva municipal i l'exalcalde convergent Albert Piñeira com a representant de la Generalitat a la Catalunya Nord han provocat que ERC assumeixi l'alcaldia a través d'una moció de censura. Per això, en les pròximes eleccions, Junts i Fets per Perpinyà aniran plegats. A Girona hi ha converses amb el candidat de 2023, Carles Riba, que havia estat vinculat a Convergència i que havia liderat Ara Girona. Els juntaires, a més, també han arribat a un acord amb Suma't Matadepera.
Exmembres del PDeCAT que tornaran a presentar-se amb Junts, però que no formen part del partit, són Xavier Fonollosa a Martorell o Meritxell Roigé a Tortosa. En aquests casos, però, no van tenir divisió de l'espai en els seus respectius municipis, fins al punt que tots dos van guanyar, tot i que Roigé no és alcaldessa fruit d'un acord de les esquerres.
Els candidats nomenats ja per Junts
Els juntaires van arrencar a principis d'any la proclamació dels alcaldables amb Ramon Bacardit, a Manresa; Meritxell Lluís, a Terrassa; i Arnau Torrillas, a Granollers. També Eduard Pujol, Gemma Geis i Gerard Figueras han estat ratificats com a alcaldables de Vilafranca del Penedès, Girona i Vilanova i la Geltrú, respectivament. Altres noms ratificats també han sigut Mònica Gallardo, a Sitges; Eliseu Estalrich, a l'Hospitalet de Llobregat; Dani Mauriz, a Sant Vicenç de Castellet; Òscar Fernàndez, a Cabrera de Mar; Albert Castells, a Vic;Raül Núñez, a Palamós; Ariadna Mateu, a Salt; Robert Mundet, a Cassà de la Selva; David Martín, a Palafurgell; Esther Alòs, a Santa Coloma de Gramenet; Àngel Gil, a Sant Adrià del Besòs; Xavier Suàrez, a Torredembarra; Ramon Figuerola, a Sant Just Desvern; Raquel Domínguez, a Castelló d'Empúries; Eva Rovira, a la Bisbal d'Empordà; Esther Lligadas, a Viladecans; Míriam Casaramona, a Sant Quirze del Vallès; Esteve Garcia, a Alella; Marta Gómez, a Cabrils; Xavier Masgrau, a Òrrius; Anna Casamián, a Rubí; Joan Sánchez, a Cerdanyola del Vallès; Albert Garcia, a Santa Perpètua de Mogoda; Joan Juni, a Castellar del Vallès; Alfons Canela, a Mataró; Laia Sala, a Sant Iscle de Vallalta; Isa Vico, a Sant Cebrià de Vallalta; Elisabeth Megias, a Tordera; Esther Egea, a Sant Fost de Campsentelles; Raül Garcia, a Sant Celoni; Marta Pujol, a la Roca del Vallès; Susanna Martori, a Sant Pere de Vilamajor; Jordi Madaula, a Vallromanes; Isidre Casas, a Gavà; Iban Salvador, a Esplugues de Llobregat; Joan Parra, a Vilassar de Dalt; Laura Martínez, a Vilassar de Mar; Mercè Listosella, a Vallgorguina; i Ferran Ballestà, a Lliça de Vall. Finalment, aquesta setmana l'alcalde juntaire de Sant Cugat del Vallès, Josep Maria Vallès, ha anunciat que optarà a la reelecció.