El president Artur Mas ha defensat aquest dimarts una “operació de reagrupament” dins de Junts per Catalunya de tot l’espai que en el seu dia va representar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, Mas ha assegurat que cal “una reconstrucció sencera d’un projecte molt potent” per disposar d’una alternativa sòlida en un context polític i internacional que ha qualificat de “tremendament convuls”. Mas ha insistit que no es tracta de “tornar a fer exactament el que era Convergència”, sinó d’integrar totes aquelles persones i sensibilitats que formaven part del projecte i que encara no són dins de Junts. “Cal un reagrupament general per tenir tota la massa crítica i possibilitats d’èxit”, ha afirmat.
El president ha destacat el paper de Carles Puigdemont, de qui ha dit que “té totes les eines, instruments i capacitat per decidir el que cregui millor per aquest projecte”. “No és un president feble ni anecdòtic”, ha remarcat, tot assegurant que el que decideixi Puigdemont “és el que passarà”. Mas també ha denunciat una “rebel·lió d’estaments judicials” per dilatar l’aplicació de la llei d’amnistia i ha advertit d’un deteriorament de la qualitat democràtica. L’expresident ha explicat que no s’ha afiliat a Junts perquè, després de l’etapa de CDC i del PDeCAT, va voler preservar el seu paper institucional i mantenir-se al marge de la dinàmica de partit. “Em sento més lliure en aquesta situació”, ha assegurat.
Mas, tal com ja va explicar ell mateix fa unes setmanes al Nuevo Economia Fórum, ha confirmat que fa pocs mesos va rebre l’oferta formal per ser candidat de Junts a l’alcaldia de Barcelona per part del secretari general del partit, Jordi Turull, però la va rebutjar. “La meva resposta va ser molt ràpida”, ha dit. L'expresident ha dit que Turull el va anar a veure de part de Carles Puigdemont i de tota la cúpula de Junts per transmetre-li que "probablement" tindria el consens del partit per encapçalar la candidatura a Barcelona. També ha explicat que, abans que ell, també havia rebutjat l'oferta l'exprimer tinent d'alcalde Quim Forn, amb qui es va parlar "intensament".
Mas aposta per combatre Aliança: "Són enamoraments que no són sòlids"
En referència al creixement d’Aliança Catalana, Mas ha advertit que es tracta d’un fenomen que s’emmarca en una onada europea, com la que ha portat Giorgia Meloni al govern d’Itàlia. Amb tot, ha avisat que aquestes dinàmiques sovint responen a “modes” polítiques. “El 2006 vam tenir el fenomen Ciutadans, que va guanyar les eleccions el 2017, i no en queda res. Podemos també neix del 15-M, arriba a tenir 60 diputats al Congrés i ara en queden quatre”, ha recordat. “Atenció amb aquests enamoraments perquè no són sòlids. Fan molt soroll, aconsegueixen adhesions, entren en decadència, acaben en res i, en el transcurs, han fet molt mal”, ha sentenciat.
Tot i reconèixer que Aliança pot restar suports a Junts, Mas ha subratllat que també pot afectar altres formacions com el PSC o ERC. En aquest sentit, ha defensat que no es pot deixar determinats debats sense resposta. “L’espai mai queda buit”, ha avisat, posant com a exemple la immigració. Segons ha explicat, ignorar-ne l’impacte social obre la porta que altres forces capitalitzin el malestar. Per això, ha defensat que cal “combatre” aquestes formacions per minimitzar-ne el creixement i ha reivindicat que Junts ja ha mogut fitxa a Madrid per reclamar la delegació de competències en immigració.
Mas responsabilitza a Illa, ERC i Comuns la qüestió dels pressupostos
En clau catalana, Mas ha carregat contra la normalització de la pròrroga pressupostària. “No ens podem acostumar, ni hem d’acceptar, que la normalitat sigui anar tirant”, ha advertit, tot recordant que els darrers pressupostos aprovats a Catalunya són els del 2023 i que a l’Estat passa exactament el mateix. Sense esmentar-lo directament, ha situat la responsabilitat principal en el Govern que encapçala Salvador Illa. “La principal responsabilitat que un Govern funcioni i s’aprovin els pressupostos és sempre del Govern”, ha afirmat. Ara bé, també ha assenyalat Esquerra Republicana de Catalunya i els Comuns, que van facilitar la investidura d’Illa l’estiu del 2024.
Mas ha qüestionat que ERC utilitzi ara els comptes com a element de pressió quan, segons ha dit, en el moment de la investidura no van negociar el suport pressupostari sinó l’elecció del president. També ha posat en dubte el compliment d’acords com el traspàs “integral” de Rodalies o el finançament singular. En aquest context, ha remarcat que Junts no té la responsabilitat d’aprovar els pressupostos perquè no forma part de l’equació de la investidura. “No podem traslladar la responsabilitat d’aprovar els pressupostos a un partit que des d’un inici està a l’oposició”, ha defensat.