El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous de forma definitiva la llei de multireincidència impulsada per Junts per Catalunya. La norma ja es va aprovar fa setmanes en aquesta cambra, va viatjar al Senat, allà s’hi van fer algunes modificacions, i ara ha tornat al Congrés per a la seva aprovació definitiva. Entrarà en vigor en els pròxims dies, quan el text es publiqui al BOE. Ha tirat endavant amb una àmplia majoria parlamentària. Hi han votat a favor Junts, el PSOE, el PP, i el PNB. Esquerra Republicana s'ha abstingut. Aquesta vegada Vox hi ha votat en contra, juntament a Sumar, Podemos i Bildu La norma castiga l’acumulació de delictes i imposa penes d’un a tres anys de presó pel furt de mòbils i ordinadors. El govern espanyol ha vetat unes esmenes del PP que endurien els criteris per a la regularització d’immigrants.
De totes les esmenes que han arribat aquest dijous al Congrés provinents del Senat, n’hi havia dues que estaven vetades i que, per tant, no s’han pogut votar. Una prerrogativa de la Constitució atorga al govern espanyol el dret de veto a una llei quan considera que aquesta afectaria els pressupostos generals de l’Estat. L’executiu de Pedro Sánchez va fer ús d’aquesta prerrogativa per a dues esmenes del PP que endurien els controls per a la regularització d’immigrants a través d’una modificació de la llei d’estrangeria. Els populars modificaven els criteris per donar papers a aquestes persones i exigien que presentessin un document que acredités que no tenien antecedents penals; actualment, en cas de no poder-ho acreditar per obstacles administratius del país d'origen, l’immigrant es regularitza a canvi d’una “declaració responsable d’inexistència d’antecedents penals”. Junts per Catalunya hi hauria votat a favor.
El govern espanyol veta les esmenes que endurien la regularització d’immigrants
El PP també va incloure una altra esmena que obligava, en el termini màxim de dos anys, a ampliar amb almenys un fiscal per cada cent mil habitants les fiscalies d'àrea, provincials i de comunitat autònoma. L’excusa del govern espanyol per vetar les dues iniciatives va ser que tirar-ho endavant suposaria la creació de 400 places de funcionaris en les brigades provincials d'estrangeria que comportaria un cost addicional de 17 milions d'euros. I la creació de 491 places de fiscals implicaria un cost de 54 milions d'euros.
El Congrés sí que s’ha pronunciat sobre la resta d’esmenes. Una del PSOE, que s'ha aprovat, incloïa un subtipus agreujat de defraudació de fluid elèctric per exigir càstig penal més gran (amb penes de presó de 6 a 18 mesos o multes de 12 a 24 mesos) per als delictes vinculats amb els cultius indoor de marihuana, on sovint es comet frau de subministrament d’electricitat.
La llei de multireincidència, al detall
La llei de multireincidència impulsada per Junts i aprovada aquest dijous de forma definitiva al Congrés imposa una multa d’un a tres mesos si la quantia del que s'ha robat no excedeix els 400 euros. Però el càstig pot ampliar-se a una pena de presó d’un a tres anys si l’infractor ja ha sigut condemnat executòriament per altres tres delictes menys greus. La norma també modifica l'article 235 del Codi Penal per imposar penes d'un a tres anys de presó pel furt de mòbils i ordinadors. El text recorda que aquests dispositius no només tenen valor econòmic, sinó també personal, per la informació delicada que contenen. De fet, aquest agreujant no s’aplica si el robatori és d’un mòbil nou en una botiga.
La norma també entén la previsió del càstig per multireincidència en els casos d'estafa. Per fixar la pena es tindrà en compte l'import del que s'ha defraudat, la pèrdua econòmica causada a la persona perjudicada, les relacions entre la víctima i el defraudador, així com qualsevol altra circumstància que serveixi per valorar la gravetat de la infracció.
També es podrà imposar cautelarment al delinqüent "la prohibició d'acudir a determinats llocs, barris, municipis, províncies o altres entitats locals, o comunitats autònomes, o d'aproximar-se o comunicar-se, amb la graduació que sigui precisa, a determinades persones". La reforma també reconeix legitimació a les entitats locals per exercir l’acció penal en delictes de furt, amb l’objectiu de reforçar la implicació dels ajuntaments davant la multireincidència.
Així mateix, s’estableix una pena de presó d'un a cinc anys per l'anomenat petaqueo, una mesura contra les narcollanxes. Es castigarà "l'adquisició, tinença, dipòsit, emmagatzematge, transport, o subministrament, amb temeritat manifesta, de qualsevol forma de combustibles líquids" contravenint les lleis o altres disposicions de caràcter general.