Junts per Catalunya ja ha començat a nomenar alcaldables per a les eleccions municipals del maig del 2027. Un cop aprovat el reglament per elegir els candidats el passat consell nacional del 29 de novembre, el partit de Carles Puigdemont ja té els primers noms formalitzats com a alcaldables: Ramon Bacardit a Manresa, Meritxell Lluís a Terrassa o Arnau Torrillas a Granollers. Tot i això, hi ha altres alcaldables que queden pendents d'estar oficialitzats en els pròxims dies, com ara la gran sorpresa de la setmana passada: Eduard Pujol, portaveu de Junts al Senat, com a alcaldable a Vilafranca del Penedès. També l'exconsellera Gemma Geis serà ratificada com a alcaldable de Girona o Mònica Gallardo aquest mateix dilluns a Sitges. Qui en els pròxims dies també serà ratificat com a nou alcaldable de Junts a l'Hospitalet de Llobregat és Eliseu Estalrich, que en les anteriors eleccions anava de número dos.
Municipis que també canvien de candidat i que estan en procés de ratificar la seva candidatura són Palamós i Castelló d'Empúries. També estan en marxa Cassà de la Selva, Palafrugell, la Bisbal d'Empordà, Santa Coloma de Gramenet o Sant Adrià de Besòs. També el procediment està en marxa a la capital d'Osona, Vic, on Junts busca repetir un dels seus feus amb Albert Castells d'alcalde. En canvi, en altres ciutats com Reus, Tarragona, amb Jordi Sendra, o Lleida, amb Violant Cervera, la previsió de la direcció juntaire és formalitzar la candidatura entre el març i l'abril, tots ells respectant el procediment intern que marca el reglament.
D'altres alcaldables que es donen per fet i que seran formalitzats en les pròximes setmanes són Jordi Masquef, a Figueres; Agustí Arbós, a Olot; Arnau Rovira, a Manlleu; Natàlia Figueras, a Maçanet de la selva; Dolors Farré a Valls; Marc Buch, a Calella; Josep Maria Vallès, a Sant Cugat del Vallès; Gerard Figueras, a Vilanova i la Geltrú; Ferran Raigón, a Ripoll; Mollerussa, amb Raül Aguilar; Jaume Ars, a Guissona; o Xavier Lluch, a Font-Rubí.
Els pactes amb partits municipalistes, clau
Precisament, la setmana passada Junts per Catalunya i el partit municipalista, Impulsem Lleida, van reeditar l'acord de coalició per tornar a concórrer a les municipals. Amb la presència del secretari general de Junts, Jordi Turull, i el secretari general d'Impulsem Lleida, Manel Solé, els dos partits van signar el pacte subratllant l'objectiu de fer la vida "més fàcil". "L'altra vegada vam signar amb un interrogant i ara ho fem contents i convençuts per l'experiència d'aquests dos anys i mig", ha explicat Turull. Junts i Impulsem, que està format per càrrecs municipals provinents del PDeCAT, va ser la força més votada, amb més alcaldes, amb més consells comarcals a la demarcació de Lleida i amb una majoria a la Diputació. L’objectiu de les dues formacions és superar les 200 candidatures i superar les 130 que van presentar als comicis de 2023, davant les 190 d’ERC.
Un dels altres acords que està al caure per part de Junts és amb Impulsem Penedès, el partit de la vegueria del Penedès que ja va fer coalició amb Junts per Catalunya. Precisament, en aquest acord s'inclouria la coalició amb l'alcalde d'Igualada i vicepresident de la Diputació de Barcelona, Marc Castells. Els juntaires, d'altra banda, ja van oficialitzar la unió l'estiu passat entre Junts i Suma't a Matadepera, mentre que tot fa preveure que repetiran amb alcaldes com el de Martorell, Xavier Fonollosa, Tortosa, amb Meritxell Roigé, o Tàrrega, amb Rosa Maria Perelló.
"Combatre les esquerres populistes"
Ara mateix els juntaires tenen uns 335 alcaldes, mentre que en les anteriors eleccions ja es van presentar en 728 municipis, fet que va possibilitar que el 98% dels catalans els poguessin votar. L'objectiu dels juntaires és tenir tots els alcaldables formalitzats durant aquest any i tenir més pactes amb formacions polítiques (en els últims comicis en van tenir una vintena). La feina, de fet, ja la va començar l'exsecretari de política municipal juntaire, David Saldoni, i l'actual, Joan Ramon Casals, està fent una feina continuista. El tret de sortida als comicis per preparar els comicis va ser el passat mes de maig del 2025 en una convenció municipalista a Vic, on van aprovar una proposta per modificar la llei del padró per controlar-lo i prohibir-ho als ocupes, amb la qual molts alcaldes troben dificultats davant del creixement demogràfic de moltes poblacions. De fet, allà ja van donar una pista de com seria l'estratègia arreu del país per afrontar aquestes eleccions: parlar de la qüestió demogràfica i combatre les esquerres populistes. L'objectiu, amb independència municipalista, és centrar el xoc contra partits com els Comuns, però també mossegar a espais com el PSC o ERC.
Seccions locals juntaires també busquen aconseguir anar més enllà de les sigles de Junts per Catalunya, com ja va fer fa tres anys Xavier Trias en les eleccions municipals de Barcelona. Un exemple és Vilanova i la Geltrú, on Gerard Figueras ha muntat una plataforma amb el nom d'Estimem Vilanova, una marca, per cert, que comparteix amb la candidatura liderada per Gerard Valverde a Viladecans. També Ramon Bacardit, a Manresa, busca aglutinar partits i noms més enllà de Junts, comptant amb l'impuls d'Artur Mas. L'objectiu dels juntaires manresans és sumar a la candidatura Avenç Nacionalista, de Sergi Perramon, i Impulsem Manresa (res a veure amb les formacions penedesenques i lleidatanes). De fet, aquest mateix divendres l'executiva juntaire manresana va autoritzar a iniciar converses amb aquestes dues formacions, tenint en compte que en el municipi governat per ERC amb 7 regidors, Junts compta amb 6 regidors, Impulsem en té 2 i Avenç Nacionalista (aleshores, FNC), 2 més.
I Barcelona?
La candidatura de Junts a Barcelona serà un dels principals maldecaps en les pròximes setmanes per a la direcció juntaire. Malgrat que ara mateix el president Puigdemont es decanta pel portaveu del partit, Josep Rius, Jordi Martí Galbis també vol optar a la candidatura. Des de la Federació de Barcelona, de fet, es voldria decidir en les pròximes setmanes, però una de les possibilitats per presentar públicament el nom del nou alcaldable és amb el retorn del president Puigdemont amb l'objectiu d'aprofitar l'embranzida d'aquelles setmanes per part dels juntaires. La qüestió de l'alcaldia de Barcelona, de fet, es porta directament des de Waterloo, i es pretén evitar unes primàries amb més d'un aspirant.
Caldrà veure, però, què passa si la direcció s'acaba decantant per Josep Rius, ja que Jordi Martí Galbis, qui es va reunir amb el president Puigdemont fa unes setmanes, podria optar per presentar-se a les primàries, tenint en compte que ja ha obert una web personal. Abans de plantejar els noms del soroll de sabres entre Rius i Martí Galbis, l’executiva de Junts ja havia ofert encapçalar la candidatura a Artur Mas, Joaquim Forn i Tatxo Benet, que van rebutjar la proposta. Altres noms que han circulat internament són els de l'exconsellera Victòria Alsina, l'exconseller Jaume Giró, que ja es va autodescartar si no comptava amb l'aval de la direcció, o l'exconseller Josep Maria Argimon, que es va arribar a oferir.
Quin és el procediment a Junts per elegir el candidat a Catalunya?
La CMT (Comissió Municipal Territorial) està formada per la presidència local del municipi, la presidència comarcal, la presidència de la vegueria i el responsable de política del partit, Joan Ramon Casals. Com passa en el cas de Barcelona, és incompatible ser candidat i formar part de la CMT. A més, cal tenir en compte que per ser candidat no és necessari ser militant de Junts. Als municipis amb executiva local, la CMT obre el procés amb quinze dies d’antelació, i l’assemblea local recull i eleva propostes elaborades per militants, simpatitzants, l’executiva local, la comarcal o la mateixa CMT.
Posteriorment, la comissió formula una proposta de candidat que la militància ha de ratificar. Si l’assemblea la rebutja, el procés es torna a iniciar. Cal recordar que, en l’anterior reglament, als municipis de més de 50.000 habitants s’havien de celebrar primàries en cas que hi hagués més d’un candidat; tanmateix, actualment això ja no és així. Allà on no hi ha estructura local, la CMT nomena directament el cap de llista i ho comunica als militants del municipi. Es tracta d’un mecanisme centralitzat que busca garantir que no hi hagi territoris orfes.