El sistema de contribució del País Basc i Navarra al finançament de l'Estat espanyol sempre ha estat en el punt de mira, amb acusacions d'insolidaritat o de manca de transparència. Ara, amb el debat encès sobre el model territorial a Espanya i el procés d'integració europea, s'han revifat. Tant les intencions d'alguns d'homogeneïtzar les hisendes públiques com el procés d'harmonització fiscal a la Unió Europea (UE) podrien posar en perill la singularitat fiscal basconavarresa, que és, a la vegada, la clau de volta del seu autogovern. La quota basca (o navarresa) és molt més que un percentatge. Canviar el model requeriria tocar el moll de l'os del sistema de finançament d'aquests territoris –el Concert Econòmic basc i el Conveni Navarrès– tots dos d'arrel foral, establerts al segle XIX i que, en el cas d'Àlaba i Navarra es va mantenir fins i tot durant el franquisme. No és gens fàcil. Si el País Basc, o Navarra no hi estan d’acord, el sistema no es pot revisar, ja que és un acord bilateral amb l’Estat, al contrari que la resta d'autonomies de l'anomenat "règim comú", que és una llei ordinària. Aquesta peculiaritat és un dels fonaments del pacte constitucional entre aquests territoris i la resta de l'Estat. D'aquí que, fins ara, tots els partits bascos i navarresos sense excepció, també els més centralistes PP i PSOE, hagin defensat el concert.

1. Concert, Conveni i 'quota' o 'cupo'

Són tres conceptes que cal diferenciar. El concert –el conveni, en el cas de Navarra–, és el sistema de finançament diferencial per als territoris forals, anomenats a la Constitució "Territoris Històrics". Està blindat constitucionalment a la disposició addicional primera. Aquests territoris tenen potestat de recaptar tots els impostos estatals via les Diputacions Forals. Disposen també de competències per aprovar normativa fiscal a gairebé tots els tributs, com ara l'IRPF, societats, patrimoni o transmissions. Només se n'escapen l'IVA i els impostos especials, que es legislen des de l'Estat. Se n'escapen… però no gaire, ja que estan cedits en part a totes les autonomies. El cupo o quota, en canvi, és la forma com el concert concreta la quantitat de diners en percentatge de la recaptació fiscal que aquests territoris aporten a l'Estat. Així contribueixen al finançament de les càrregues que no assumeixen, com ara Defensa, Casa Reial, Congrés, Senat, ministeris, diplomàcia... Aquesta quantitat es negocia cada cinc anys de forma bilateral amb l'Estat. El País Basc fa la seva aportació a la Hisenda estatal cada quatre mesos. Navarra ho fa trimestralment.

2. Origen 'carlí'

Històricament, el País Basc i Navarra han tingut un sistema tributari propi derivat dels seus 'furs', abolits després de la primera (1839) i tercera carlinades (1876). Navarra va pactar amb l'Estat espanyol el 1839 a canvi de retenir el sistema del concert. A les províncies basques, en canvi, atès que la Hisenda espanyola hi tenia poca presència, el president del Govern Cánovas del Castillo va arbitrar un sistema perquè paguessin els seus impostos: les Diputacions Provincials (els responsables de les quals eren nomenats pel Govern central) els recaptarien i abonarien després a la Hisenda central una quantitat pactada. Franco va abolir el règim especial a Guipúscoa i Biscaia, declarades "províncies traïdores" per la seva fidelitat a la República. Àlaba i Navarra, en canvi, van ser premiades i van mantenir-lo. La Constitució del 1978, en paral·lel a la implantació de l'Estat autonòmic, va significar la recuperació i el blindatge d'aquest sistema singular de finançament per al conjunt d'Euskadi i la millora del navarrès.

3. Quantitat i transparència

Des de la seva implantació, la quota gairebé no ha variat. Coincideix, en línies generals, amb el pes que el 1981 tenien totes dues economies en el conjunt del PIB espanyol: el 6,25% dels ingressos totals en el cas basc, i l'1,6% en el navarrès. Atès que no hi ha hagut acord entre Estat i País Basc per fixar una nova quota, aquesta quantitat s'ha anat prorrogant al llarg dels anys. Això ha generat polèmica, ja que l'economia i la població espanyola, basca i navarresa han variat. És difícil calcular exactament què correspon pagar a cada hisenda foral. Si el càlcul de les anomenades balances fiscals –la diferència entre el que una comunitat aporta a l'Estat i el que aquest li retorna– és sempre font de controvèrsia i es duu a terme en comunitats on l'Estat exerceix més control, el càlcul de la quota basca i navarresa és encara més enrevessat.

4. És insolidari?

No, en principi. La quota dels concerts inclou les quantitats assignades al Fons de Compensació Interterritorial. La contribució foral podria ser més elevada? Potser sí. Ara bé, de nou, es tracta d'un pacte bilateral que només es modificable per acord de totes dues parts. La que se sent menys beneficiada o la que se'n vol beneficiar més sempre tibarà el càlcul de la quota cap a la seva banda amb raons de solidaritat o de sobirania pròpia. És un debat semblant al del dèficit fiscal de Catalunya o de València, amb la diferència que les autonomies de règim comú s'han de sotmetre a una llei central on és l'Estat qui decideix.

5. Qui hi està en contra?

En general, ningú no qüestiona el sistema diferencial de finançament, sinó la quantitat que han d'aportar bascos i navarresos a l'Estat (la quota o cupo). Al PSOE i també al PSC hi ha diversitat d'opinions o, millor dit, certa confusió. Només Pere Navarro, el 2013, va expressar que una reforma de la Constitució havia d'eliminar "el privilegi" dels concerts. El candidat socialista a la presidència del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va defensar que no s'havia de modificar "l'essència" del càlcul, tot i que es podia "modernitzar" i "actualitzar". La presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, va ser més contundent i es va mostrar partidària de "modular-lo" perquè "la solidaritat sigui la mateixa per a tothom". Carme Chacón, candidata del PSC a les generals, ha defensat, ambiguament, una reforma constitucional que ha de ser un "pacte entre molts i no un pacte unilateral". Miquel Iceta, líder del PSC, també ha dit que caldria revisar-ne el càlcul. El Partit Popular s'ha mostrat poc amic de canvis, especialment a Navarra. Menys encara ara que els seus exsocis d'Unió del Poble Navarrès han perdut el govern foral i gairebé totes les capitals. El català Xavier García Albiol, tot i mostrar-se partidari fa poc de millorar el sistema de finançament de Catalunya, ha dit que es pot fer sense "ficar el dit a l'ull" a bascos i navarresos. El Govern de Rajoy també ha sortit en defensa del concert, al·legant que "no estan en qüestió" i que és "una tradició històrica recollida a la Constitució".  El Congrés i el Senat van aprovar el blindatge del sistema tributari basc el 2010, quan el PSOE manava al Govern central. Ara, però, es donen variables que anys enrere no es donaven. Pedro Sánchez, es mostra decidit a abordar el conflicte d'encaix entre Catalunya i Espanya per via d'una reforma constitucional que clarifiqui competències. Per assolir-la pot necessitar el suport de Ciutadans, que és l'únic partit que s'ha pronunciat obertament en contra dels concerts. Al seu programa, el partit taronja porta l'harmonització fiscal de tots els territoris de l'Estat en una Hisenda única consorciada. Juan Carlos Girauta, cap de llista de C's a les generals per Barcelona, reconeix que el seu programa els penalitza al País Basc i Navarra, on van tenir uns molt mals resultats a les municipals (dos regidors de 2.628 possibles i un de 153 diputats a Juntes). Afirma, però, que "no es pot caure bé a tothom", que vol "poder emetre el mateix discurs a tot arreu" i que hauran de fer pedagogia. A més, es mostra convençut que "a la UE no té cap futur aquesta antigalla", ha dit a El Nacional.

6. Es pot eliminar?

Sí. Però s'hauria de fer via reforma constitucional pel procediment ordinari contemplat a l'article 167: mitjançant una majoria de 3/5 parts tant al Congrés com al Senat. Si no es posessin d'acord les dues Cambres, s'intentaria arribar a un acord en una comissió paritària de diputats i senadors, que presentaria un text a les dues Cambres. Si així tampoc no passés, es podria aprovar la reforma per majoria de 2/3 del Congrés sempre que el text de la comissió paritària hagués estat aprovat per majoria absoluta al Senat. A més, si una desena part de qualsevol de les cambres així ho sol·licités, s'hauria de ratificar via referèndum a tot l'Estat. Amb una majoria absoluta de PP o PSOE i el suport de Ciutadans, si tingués un pes equivalent a les enquestes d'aquesta setmana, i una composició equivalent al Senat, n'hi hauria prou per eliminar el concert basc, tot i que es tracta d'un escenari molt improbable.

7. És manté només per diners?

En la pràctica es pot dir que sí. El blindatge constitucional del concert contradiu els principis d'igualtat dels espanyols expressats a la Carta Magna. Significa que, de fet, el País Basc i Navarra funcionen dins d'Espanya com a subjectes gairebé independents o confederats pel que fa a la fiscalitat, només lligats a l'Estat per poc més que el pagament d'una transferència periòdica de diners –i un passaport–. El PNB qualifica el concert d'"últim nexe" del País Basc amb Espanya, com va fer a l'agost el portaveu del Grup Basc al Congrés, Aitor Esteban, o el secretari de l'executiva penebista, Koldo Mediavilla, fa uns dies. Tot plegat explica el suport del partit al pacte del 78 i també el seu paper tradicional de crossa parlamentària dels governs en minoria de PP i PSOE.

8. Té futur a la UE?

És una incògnita. Fins ara, el Tribunal de Justícia de la UE ha reconegut l'autonomia basca per fixar un impost de societats diferent al que s'aplica a la resta d'Espanya, per exemple, el que repercuteix en unes condicions millors per atreure inversions. Però l'eventual unificació fiscal a tota la UE posaria fi, segons alguns especialistes, a l'excepcionalitat fiscal basca i navarresa.

9. Catalunya l'ha pogut tenir?

Sí. Xavier García Albiol, candidat del PP a la Generalitat, ha posat el dit a la nafra recordant-ho. Durant el procés constituent, el 1977, es va plantejar aquesta opció als polítics catalans de la comissió negociadora, però no van arribar a un acord.

Miquel Roca, ponent constitucional per CiU, ha culpat en alguna ocasió al PSC i al PSUC, que tenien majoria quan es va pactar l'Estatut de Sau de 1979. Segons Roca, aquests dos consideraven el concert "anacrònic, reaccionari, medieval, insolidari, que no era modern". Entre els integrants del PSUC, en canvi, s'assenyala CiU perquè, asseguren, la gestió completa dels serveis públics era una responsabilitat que no volien assumir.