Hi ha un concepte que s'utilitza sovint en política i que dins la sala de màquines de la Moncloa s'ha convertit en tot un lema: facta non verba (fets, no paraules). Però hi ha un tema que ha sobrevolat sempre l'actual legislatura i en el qual Pedro Sánchez només s'ha quedat en les paraules, sense dur-ho a terme. En incomptables ocasions ha estat preguntat si estaria disposat a reunir-se amb Carles Puigdemont. I la resposta ha sigut generalment que sí, sense mai acabar de fer el pas; admetent que seria coherent amb les polítiques que ha aplicat en els darrers anys per desescalar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. El PP, per la seva banda, no amaga que manté converses amb Junts per Catalunya. I Alberto Núñez Feijóo demana girar full del procés i fins i tot convida els juntaires a sumar-se a una moció de censura per tombar Sánchez. Però ni parlar-ne de visitar el president a l'exili a Waterloo. Ara, de retruc, s'especula més amb el retorn de Puigdemont perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha avalat la llei d'amnistia, i això fa ballar el cap a banda i banda.
El punt de partida de Sánchez va ser un no rotund. L'octubre de 2023, quan Felip VI li encarregà sotmetre's a un debat d'investidura, Sánchez descartava reunir-se amb Puigdemont; només ho faria amb qui tingués un escó al Congrés, com és habitual. Dos mesos més tard, el secretari general de Junts, Jordi Turull, assegurava tenir el vistiplau de Santos Cerdán —llavors secretari d'Organització del PSOE— per anunciar una reunió entre els dos, mentre la Moncloa ho refredava al·legant que no figurava a l'agenda. Poc després, el mateix Sánchez acabava confirmant que es reuniria "diverses vegades" amb Puigdemont un cop s'hagués aprovat la llei d'amnistia. L'amnistia es va aprovar, però la reunió no es va produir mai. El Nadal de 2024, Sánchez veia "coherent" la reunió i s'obria a fer-la fins i tot abans que Puigdemont fos amnistiat; una amnistia política més enllà de la judicial.
El setembre de 2025, arran de la trobada de Salvador Illa amb Puigdemont a Brussel·les, la Moncloa aclaria que Sánchez no tenia previst reunir-se amb ell a curt termini, tot i que alguns dels seus ministres defensaven que el compromís de celebrar-la continuava ferm i que s'acabaria fent. Sánchez es limitava a reiterar que la reunió "es produirà quan toqui". I el Nadal del 2025, amb les relacions entre tots dos ja trencades, reconeixia que llavors "no era el moment", tot i seguir mostrant-se disposat a fer-ho en un futur. El passat Nadal, el president espanyol va reconèixer en conversa informal amb periodistes que l'aplicació plena de l'amnistia era una de les grans "fites de l'any 2026", i confiava que el retorn de Puigdemont servís per "normalitzar les relacions" entre el PSOE i Junts i obtenir així "un bri d'oxigen" per a la legislatura. Però els juntaires asseguren que ja és massa tard, i que el problema dels socialistes ha estat incomplir bona part dels acords d'investidura segellats al principi de la legislatura; el retorn de Puigdemont, diuen, no ha d'afectar a les relacions amb el PSOE.
L'últim cop que a Sánchez se li ha preguntat per aquesta qüestió ha sigut aquest passat dimarts. Però aquest cop no va voler respondre a la pregunta; almenys en el seu cas. Va disparar amb ironia contra el cap de l'oposició. En la seva resposta, va celebrar els efectes positius de la llei d'amnistia, els quals permeten un "retrobament" entre el PP i Junts per Catalunya. "Fins i tot Alberto Núñez Feijóo es vol reunir amb Carles Puigdemont; i al darrere hi va Vox", va manifestar el president del govern espanyol.
Feijóo, ni voler sentir a parlar de Waterloo
Que Alberto Núñez Feijóo es vulgui reunir amb Puigdemont no és del tot cert. El líder del PP, per la seva banda, ha situat Waterloo fora del seu mapa des del primer moment. El novembre de 2023, enmig de les crítiques del PSOE pels intents de temptejar la seva investidura amb Junts, Feijóo tancava la porta etzibant: "A mi no em fa president Puigdemont". Asseverava que, si es trobava a l'oposició, era per no haver assumit les exigències dels independentistes, especialment pel rebuig a l'amnistia.
Gairebé tres anys després, ja a la recta final de la legislatura, el líder del PP ha ofert una moció de censura instrumental amb el compromís de convocar eleccions de manera immediata. Davant d'això, Turull el va reptar directament a viatjar a Waterloo per asseure's a negociar-la amb Puigdemont. Feijóo va rebutjar ràpidament la invitació enverinada: "No farem allò que hem criticat; no som com el PSOE; parlem de coses serioses". Ara bé, el que sí que assegura el líder popular ara és que vol continuar votant del bracet de Junts més vegades en el que queda de legislatura.
I si torna Puigdemont, què?
De Sánchez i de Feijóo depèn que hi hagi una fotografia d'ells amb Puigdemont. Però la que no està tant a les seves mans és la del president tornant de l'exili i passejant-se pels carrers de Catalunya. Això no ha de passar encara, però tot dependrà també del que digui el setembre el Tribunal Constitucional i si, després, el Suprem es digna a obeir la llei i aplicar-li l'amnistia.
El seu advocat, Gonzalo Boye, deia en una entrevista a ElNacional.cat fa un parell de setmanes que "la qüestió, en mans de jutges, és qui es menja el gripau del retorn de Puigdemont, Sánchez o Feijóo". Malgrat que Junts digui que no, el PSOE sosté que el retorn pot ajudar a millorar les relacions entre les dues formacions. Però, i demoscòpicament? Dins la sala de màquines de la Moncloa hi ha opinions de tota mena; des que el president espanyol quedaria com un gran demòcrata, a qui creu que l'amnistia ja està amortitzada i que no tindria efectes electorals. Però s'imposa la que considera que serà un desgast; que el PP pot utilitzar novament aquesta munició per burxar el PSOE.
En cas de ser així, a Sánchez li convé que torni el més aviat, o que torni més tard corrent el risc que es produeixi a les proximitats de les eleccions generals? I si la demoscòpia l'encerta i Puigdemont torna amb un govern espanyol presidit per Feijóo? El líder del PP voldrà en algun moment negociar amb el líder polític que van perseguir el 2017? Són les preguntes que han circulat pels passadissos del Congrés, el Senat i la Moncloa en els darrers anys, i que en els pròxims mesos poden començar a tenir resposta.