En una legislatura diabòlica des del primer moment, amb unes urnes que el 23-J van deixar un Congrés endimoniat per a Pedro Sánchez, les relacions amb Junts per Catalunya sempre han sigut les més complicades. Va ser l'últim soci a firmar l'acord d'investidura, a canvi d'una llei d'amnistia que ara —més de dos anys després de ser aprovada— el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat. El mandat s'ha complicat encara més amb els múltiples casos de corrupció i amb uns incompliments dels acords de principi de legislatura que van provocar que Junts trenqués relacions amb el PSOE. Com qui travessa un desert, el president del govern espanyol ha tingut sempre el miratge que un pronunciament favorable del TJUE provocaria un efecte dominó que el deixés governar en pau: aval del Constitucional, aval del Suprem i un retorn de Carles Puigdemont per revifar les relacions amb els independentistes. Però les fonts juntaires consultades per aquest diari denuncien que això és un deliri, res més que una fantasia dels socialistes que no es complirà.
Fins ara, la Moncloa ha sostingut que l'executiu del PSOE i Sumar "ja va fer la seva feina" aprovant la llei i que ara la pilota es trobava a les teulades dels tribunals. El govern espanyol ha situat sempre el pronunciament del TJUE com el capítol gairebé final de la llei d'amnistia; la decisió que permetria el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya. El passat Nadal, en conversa informal amb periodistes, el mateix Pedro Sánchez situava aquesta qüestió com una de les grans fites polítiques del 2026. Assumia que la normalització política no serà completa fins que el president a l'exili pugui tornar al seu país. Tant ell com María Jesús Montero —que ha sigut la seva vicepresidenta primera fins fa poc i també número dos del PSOE— s'han mostrat convençuts que aquest pas afavorirà una nova etapa en la relació amb Junts per Catalunya i contribuirà a rebaixar la tensió política.
Així, a la Moncloa també han volgut creure tot aquest temps que un retorn de Puigdemont donaria estabilitat a la legislatura i proporcionaria una mica d'oxigen parlamentari a l'executiu per esgotar el mandat fins al 2027. De fet, Sánchez ha expressat durant aquesta legislatura la seva disposició a reunir-se amb Carles Puigdemont —amb Oriol Junqueras ja ho ha fet més d'una vegada— quan fos el moment adient. Un moment que no ha arribat mai però que, segons el líder socialista, seria "coherent" amb les mesures preses aquests anys i útil per "girar full" del conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
Tanmateix, ara que el retorn de Puigdemont és més a prop —però no sembla que imminent; a l'espera dels moviments que facin el Constitucional i el Suprem— les opinions dins la sala de màquines de la Moncloa són múltiples. Diverses veus difereixen sobre l'efecte que pot tenir el retorn de Puigdemont a Catalunya i la imatge del president a l'exili passejant-se pels carrers del seu país, ara que queda menys d'un any per a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques, un màxim d'un any per a les pròximes generals i mig mandat a Catalunya: l'amnistia ja està superada o un tour de Puigdemont pel seu país mobilitzarà el votant espanyolista?
Puigdemont refreda el seu retorn a Catalunya
Sigui com sigui, Puigdemont va refredar aquest dijous el seu retorn a Catalunya. "El partit ara ja no es jugarà a Europa sinó al Bernabéu, amb els àrbitres i el públic decantats cap a un costat", va manifestar el president a l'exili. El Suprem continua amb diverses cartes sobre la taula. Quina tirarà? Seguirà la línia aznarista que crida a desobeir el TJUE? Serà del parer del PP d'Alberto Núñez Feijóo que —malgrat criticar Sánchez, l'independentisme i el fons de la llei d'amnistia— arriba ja a pactes amb Junts al Congrés i admet que acata la sentència europea? Amnistiarà Puigdemont a les portes d'unes eleccions per enrabiar l'electorat espanyolista i mobilitzar-lo? I si això és així, aconseguirà Junts remuntar la demoscòpia que el situa ara per darrere d'ERC i Aliança? En un sentit o en un altre, i sigui quin sigui el moment, el retorn de Puigdemont a Catalunya serà un sotrac pel tauler de la política catalana i espanyola.
Junts manté que la relació amb el PSOE continuarà igual
El que Junts assegura que no patirà cap moviment brusc serà la seva relació amb el PSOE, que ara mateix està truncada. El secretari general dels independentistes, Jordi Turull, manifestava dijous en roda de premsa que els socialistes no podran comptar amb els puigdemontistes mentre no compleixin els compromisos assolits al principi de la legislatura a canvi de la presidència del Congrés en mans de la socialista Francina Armengol i de la investidura de Pedro Sánchez. Advertia, a més, que el PSOE s'equivocaria si ara intentava penjar-se la medalla del pronunciament del TJUE.
De fet, els independentistes capitanejats a Madrid per Míriam Nogueras no fan res més que escanyar Sánchez al Congrés dels Diputats. Fa unes setmanes votaven a favor d'uns punts del PP que exigien la dimissió a Sánchez o bé que se sotmetés a una qüestió de confiança. I aquesta mateixa setmana el diputat Josep Maria Cruset advertia el ministre d'Hisenda que no aconseguirà aprovar els pròxims pressupostos generals de l'Estat, malgrat que des de l'executiu i alguns líders socialistes com Salvador Illa manifestin que sí que veuen marge per convèncer Junts.