Per primer cop, sembla que es pot començar a fixar un calendari realista del retorn del president Carles Puigdemont a Catalunya. Tot i que els jutges no parlen en públic, ni fan declaracions, semblen haver trobat la manera per dir-hi la seva quan al migdia d'aquest dijous tots els mitjans de comunicació catalans i espanyols publicaven, amb els matisos de cadascun, una informació pròpia sobre quina era la posició del Tribunal Suprem i del jutge Pablo Llarena sobre l'ordre de detenció, que pesa sobre Puigdemont des del 2017, si travessa la frontera amb França i arriba a Catalunya. En síntesi, el missatge és clar: Hem llegit a fons la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i és contundent sobre l'amnistia i el seu pronunciament favorable. Segon: Ara falta que el Tribunal Constitucional remarqui la doctrina en el recurs d'empara de Jordi Turull i aclareixi qualsevol incertesa sobre la malversació. I, tercer: una vegada això succeeixi i marqui doctrina, el magistrat Pablo Llarena té la intenció d'aplicar immediatament l'amnistia a tots ells, sense que calgui que el president Puigdemont esperi la resolució del seu recurs d'empara davant el TC.
Tot i que alguns havíem escrit, des de feia temps, que després de la sentència del TJUE el problema raïa en el fet que el Constitucional fes bé els seus deures, amb un cert sarcasme del món socialista espanyol, ara el Tribunal Suprem ha aportat llum oficial a la seva posició. Se li acaben així, per tant, les excuses a Cándido Conde-Pumpido per administrar al seu gust el calendari, com ha fet durant el darrer any per intentar lligar de mans Junts, i també el Suprem li dibuixa el camí a seguir si vol que tot arribi a bon port. Es poden fer moltes lectures d'aquest sobtat moviment públic d'escacs de la cúpula judicial, que, òbviament, no és fruit de la improvisació, sinó més aviat de la sentència del TJUE i de la situació política a Espanya, que poc o molt sempre té la seva importància, per més que els jutges s'escudin en l'argument que ells no fan política i només fan sentències. Deu anys després de la primera ordre de detenció de Pablo Llarena, el carril que ha dibuixat el TJUE és tan estret que el Suprem no està disposat a continuar mantenint-se inflexible en les seves posicions i tampoc a plantejar una nova prejudicial a Europa.
Per primer cop, sembla que es pot començar a fixar un calendari realista del retorn del president Carles Puigdemont a Catalunya
Al contrari, acatar el Constitucional —per això li reclama contundència— i donar la partida per acabada. Una cosa que ells poden explicar perfectament: hem plantejat durant deu anys una batalla judicial a fons i sense quarter, però el TJUE ho canvia tot amb la seva sentència del mes de juliol i ara el TC ho ratifica. Girem full, que ja no hi ha res més a fer i ara la carpeta judicial és la de Pedro Sánchez i les seves diferents ramificacions familiars, polítiques i del govern. Mai no es reconeixerà així, però és obvi que alguna reflexió que, arribats a aquest punt, el problema (per a ells) d'aplicar l'amnistia tenia més sentit amb un govern socialista que no pas posar entrebancs a un futurible govern del PP i Vox a Espanya amb aquesta patata calenta en els seus primers mesos de govern. A més, ja van sentir perfectament el missatge d'Alberto Núñez Feijóo aquest juny passat al congrés del PP català, quan va afirmar que, com la majoria dels catalans, nosaltres [el PP] també volem girar full.
I quin és el nou i probable calendari? El 22 de setembre el ple del TC estudia el recurs de Jordi Turull. El ponent és José María Macías, del sector conservador i crític amb l'amnistia, cosa que fa, en principi, improbable que aquell dia hi hagi sentència definitiva. Si la proposta de Macías és rebutjada per la majoria, caldrà nomenar un nou ponent i s'assenyalarà un nou ple per al 6 d'octubre. Les dates sempre són, si més no, curioses: aquell dia del 1934, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Doncs bé, el 6 d'octubre del 2026 passa a ser una data potencialment decisiva per a Puigdemont, malgrat que encara no es pot assegurar que la sentència s'aprovi necessàriament aquell dia o els següents. A partir de la sentència del Constitucional, caldria esperar un parell de setmanes fins que es publiqués i aleshores seria quan el Suprem mouria fitxa. Estem parlant de finals d'octubre, si fa no fa. Aquest és el calendari amb què es treballa per a l'aixecament de l'ordre de detenció de Puigdemont. I, a diferència d'altres vegades, el calendari és el del Suprem.