La sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) que avala l'aplicació de l'amnistia ha representat un triomf per al responsable de la defensa del president Carles Puigdemont, l'advocat Gonzalo Boye (Viña del Mar —Xile—, 1965), que els últims anys ha protagonitzat un pols legal amb el Suprem. El TJUE va concloure aquest dijous que aquesta llei és conforme amb el dret de la Unió i que no s'han afectat fons de la UE amb el referèndum de l'1-O, la qual cosa desmenteix l'argument utilitzat pel Suprem per no aplicar l'amnistia al president i els membres del Govern. A més, el Tribunal de Luxemburg va deixar clar que "no s'oposa a una llei nacional d'amnistia per reduir tensions institucionals i polítiques i facilitar un escenari de reconciliació". Boye assegura que aquesta sentència marca un punt d'inflexió; nega que el Suprem tingui encara marge per dilatar el procediment amb noves qüestions prejudicials; i adverteix sobre el rerefons polític del pronunciament que haurà de fer el Tribunal Constitucional i el Suprem en relació amb els recursos d'empara presentats pels líders del procés.
Quan es va saber la decisió del TJUE, va dir que aquesta sentència era un aval a tota la feina que havia fet per defensar l'amnistia. Sembla com si es tragués l'espina de totes les crítiques que havia rebut aquests anys…
Jo crec que sí. A part de les crítiques i els atacs que he rebut tots aquests anys per defensar el president, els exiliats i una sèrie més de líders polítics, respecte a la llei d'amnistia, em van atacar per tots els costats. Hi havia un interès molt particular d'un grup de gent que no volia la llei i un altre que necessitava la llei i li era igual quina llei fos. I després hi havia Junts, que volia una bona llei, una llei que inclogués a tothom. Llavors, quan ens vam plantar [davant el primer text tramitat] i ens vam posar ferms en què aquella no era la llei d'amnistia que es necessitava, van venir atacs per tots costats i atacs molt furibunds i molt fora de lloc.
Estic convençut que en un breu temps, el Tribunal de Comptes i l'Audiència elaboraran la resolució de fi del procediment
Una vegada feta pública la resolució del TJUE, l'Audiència i el Tribunal de Comptes l'haurien d'aplicar ja?
De forma immediata. Quan diem immediata, després de dos anys, és clar que pot trigar unes setmanes, uns dies, però això no trigarà gaire més. El Tribunal de Comptes no es pot girar; l'Audiència Nacional no ho farà. Estic convençut que en un breu espai de temps, una vegada que hagin llegit la sentència, elaboraran la seva resolució de posar fi al procediment; i ja està.
El TJUE diu que els estats són lliures per a determinar les condicions de l'amnistia i que davant d'aquesta llei els òrgans jurisdiccionals han de dictar una resolució d'extinció de responsabilitat. Però al mateix temps també diu que abans d'aplicar la llei s'ha de determinar si les conductes en qüestió estan compreses dins de l'àmbit d'aplicació d'amnistia...
…i afegeix que sense entrar a valorar les al·legacions i les proves de descàrrega o de càrrega.
[Si el Suprem persisteix] caldria preguntar-se quina és la intenció darrere de mantenir viu un procediment que està mort.
Per tant, considera que el Suprem no tindrà marge per actuar en un altre sentit que l'aval de la llei que marca el TJUE?
El que diu el TJUE és que, si l'acció concreta entra dins de l'àmbit objectiu, ha d'aplicar l'amnistia i ja està; i no ha de discutir ni amb acusacions ni amb defenses o sobre això o allò. El que està fent el Tribunal Suprem, el que ha fet fins ara, és construir un concepte, a parer meu bastant perillós, de malversació, en el qual diu que hi ha un benefici patrimonial. Però això significa que haurien d'acreditar que hi havia intenció. Per fer l'acreditació que hi havia intenció, haurien de practicar proves, i el TJUE els ha dit que no poden.
Per tant, aquest pronunciament també talla la via utilitzada pel Suprem per no aplicar l'amnistia, en el sentit que el procés hauria representat benefici patrimonial per als líders independentistes?
Jo n'estic convençut, i crec que una altra cosa seria anar ja per un pendent totalment diferent, i caldria preguntar-se quina és la intenció darrere de mantenir viu un procediment que està mort.
Per dignitat professional i responsabilitat institucional, el TC hauria de reunir-se la setmana que ve i resoldre ja
El Tribunal Constitucional, que ha de resoldre els recursos d'empara dels líders del procés als quals no s'ha aplicat l'amnistia, ha deixat clar que abans de la tardor no té previst pronunciar-se. Creu que la contundència de la sentència del TJUE hauria d'obligar el TC a moure peça abans?
Jo crec que, per dignitat professional i, sobretot, responsabilitat institucional, el Constitucional hauria de reunir-se la setmana que ve i resoldre ja. Com ho va fer amb l'1 d'Octubre, que es van reunir dissabtes i diumenges. És a dir, si per construir un escenari determinat es va poder fer en dissabte i diumenge, per desconstruir aquest escenari, crec que cal fer-ho els mateixos dies de la setmana. Ara, em costa imaginar que aquesta sentència no estigui ja acabada després de tot aquest temps. Això és un procés que un jurista pot resoldre en 24 o 48 hores. De fet, jo ja m'he mirat el tema i tinc clar per on pot venir un, per on pot venir un altre i per on hauria d'anar jo.
I per on creu que anirà el Constitucional? Creu que la sentència del TJUE és tan contundent per marcar clarament quina ha de ser la sentència?
El TC, entre altres coses, té la funció constitucional, constitucional, d'emparar els qui acudeixin amb justa causa davant seu, per situacions com la que estem parlant en aquests moments. És a dir, aquí hi caben dues coses: el Constitucional o fa la feina bé i la fa fins al final, és a dir, tanca ja aquest tema; o deixa obert el debat i llavors, per a què serveix el Tribunal Constitucional? No hi ha un punt intermedi en matèria de drets fonamentals: o protegeixo el dret fonamental o el vulnero, però no el puc mig protegir.
Les decisions del TJUE són tan clares que fins i tot algú com Rufián les va entendre
I la decisió del TJUE, juntament amb la que apunta que hauria de sortir del Constitucional, deixaria ja definitivament el Suprem sense marge?
La decisió del TJUE, les dues decisions de dijous, són tan clares que fins i tot algú com [el portaveu d'ERC al Congrés] Rufián les va entendre. És a dir, a partir d'aquí em costa pensar que el Constitucional no ho té tot per resoldre.
Però al Suprem encara li queda una última carta, que és la possibilitat de presentar una qüestió prejudicial...
Això és fals.
Una qüestió prejudicial del Suprem al TJUE seria una presa de pèl al TJUE i la resposta estaria a l'altura.
Ells han deixat oberta aquesta porta...
No, no. I sap per què no? Nosaltres li vam plantejar al [jutge instructor] senyor Llarena una sèrie de qüestions prejudicials respecte a la llei d'amnistia. Va dir que el dret de la Unió no presentava cap dubte respecte a la llei d'amnistia i que era contrària al dret de la Unió. Les vam portar en apel·lació a la sala, i la sala presidida pel jutge Marchena també va descartar les qüestions prejudicials i va anar més enllà, deixant absolutament clar que això contravenia el dret de la Unió. Les sentències del TJUE sobre les prejudicials del Tribunal de Comptes i de l'Audiència Nacional diuen una altra cosa totalment diferent. És clar que hi havia qüestions de dubtes en matèria de dret de la Unió i per això les han contestat. I ara les han aclarit i han generat un acte clar. El que no té cabuda dos anys després és dir: "Bé, ara em sorgeixen dubtes". Li sorgeixen dubtes respecte què? Amb la llei d'amnistia està tot aclarit. O li sorgeixen dubtes respecte a una sentència del TJUE? Perquè el TJUE no té per què aclarir les seves sentències. O sigui, seria una presa de pèl al TJUE i la resposta del TJUE estaria a l'altura.
Per tant, descarta aquesta possibilitat? S'ha assenyalat com una manera d'allargar el procés judicial...
Seria una manera d'allargar-lo, però seria la més nociva per als mateixos jutges pretendre ara tornar-hi. Perquè la sentència el que ve a dir és: "Això ja està aclarit, aquí queda aclarit". I de fet ha passat molt desapercebut que diverses de les qüestions prejudicials el TJUE les inadmet sobre una base que no té res a veure amb el dret de la Unió. I fa anys que sentim que tot això afectava el dret de la Unió.
Hi ha hagut moltes previsions que no s'han acomplert sobre el retorn del president Puigdemont. Creu que ara es pot plantejar un horitzó de quan podria tornar?
En aquests moments, la pilota la té el Tribunal Constitucional, que el que ha de fer és dictar d'una vegada per totes una resolució prou clara i contundent perquè s'apliqui l'amnistia a tots, i això inclou el president Puigdemont i, a partir d'aquí, que el president torni el dia que consideri.
Puente ha de preguntar-se si Puigdemont agafa AVE o Rodalies, quants anys trigarà a tornar. Aquest senyor està bé a Twitter i malament en un ministeri
El ministre Óscar Puente ha dit que, si fos Puigdemont, tornaria ja, encara que fos detingut...
El ministre Óscar Puente el que hauria de fer és preguntar-se què passa si el president Puigdemont agafa un AVE o unes Rodalies per tornar, quants anys trigarà a tornar aleshores. Jo crec que sabater a les teves sabates, aquest senyor està bé a Twitter i està molt malament en un ministeri. Entrar a debatre amb ell és rebaixar un debat jurídic molt bonic.
Hi ha molta gent que considera que aquesta sentència pot facilitar la recuperació de les relacions entre Junts i Pedro Sánchez i que pot facilitar l'últim tram de legislatura...
Jo no em fico en política i no en tinc ni idea, però, si he entès bé el que ha dit Junts, el que hi ha hagut és una pèrdua de confiança. La confiança no es restitueix per un acte d'un tercer, no?
El retorn del president és una mesura obligada de salut democràtica
Però si aquest pols judicial es tanqués amb el retorn del president, no seria una manera de facilitar les relacions amb el Govern?
El retorn del president és una mesura obligada de salut democràtica, perquè ell pugui ocupar en la política el rol que li correspon i el rol que els ciutadans li han encomanat. I a partir d'aquí, ell haurà de veure amb qui negocia, què negocia i com ho negocia. En aquests moments hi ha una activitat política tant a Catalunya com a l'Estat que està en gran manera segrestada respecte a uns estàndards democràtics europeus. Per què? Perquè hi ha un actor principal que està privat de la participació política directa, com és el president Puigdemont.
I veu el president Puigdemont tornant i reprenent l'activitat política de primera línia?
Jo veig el president en la posició en la qual ell vulgui posar-se. De fet, ell compta amb un suport important.
Vostè assegurava dilluns en un article en aquest diari que el president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ha administrat el calendari del Tribunal amb la mirada posada a la Moncloa i al Palau de la Generalitat, i l'acusava d'haver dilatat la resposta davant els recursos d'empara usant com a pretext el TJUE...
I em baso per a això en diverses coses. Una, en primer lloc, hi ha una llei orgànica del Tribunal Constitucional que estableix el procediment d'empara. Quan els terminis que fixa aquest procediment s'han esgotat amb escreix, amb escreix, ja només m'hi cap una explicació extrajurídica. Ha d'existir una raó i només la trobo llegint la premsa i veient que el senyor Conde-Pumpido es reunia habitualment amb el senyor José Luis Rodríguez Zapatero en un hotel de Madrid. En un moment donat van decidir instal·lar el relat que el Constitucional estava esperant el TJUE. I jo em faig una pregunta: a què esperava? Perquè si realment tenia dubtes de dret europeu, és el mateix Constitucional el que havia d'haver plantejat la qüestió prejudicial. Mai s'ha plantejat el Constitucional aquesta possibilitat, per tant, no té dubtes.
El retorn del president és un problema per a qui estigui en el poder i afecta Illa i Sánchez o afectarà Feijóo
De fet, en aquell article vostè parla clarament que existeix un rerefons polític en les decisions de Cándido Conde-Pumpido, i que intentava que el retorn de Puigdemont no li plantegi un problema a Pedro Sánchez ni debiliti Salvador Illa...
A veure, el retorn del president és un problema per a qui estigui en el poder, perquè és la imatge viva d'una activitat política a la qual han perseguit. I això afecta el president Illa, afecta el president Sánchez o afectarà el dia de demà Feijóo o qui el Partit Popular designi com a candidat a la Moncloa. Per tant, és una qüestió de saber qui es menjarà un gripau, dit ras i curt, del retorn del president Puigdemont, si ho farà Pedro Sánchez o ho farà Feijóo. Aquesta és una decisió que en realitat té conseqüències polítiques, però en aquests moments està a les mans d'uns jutges i jo entenc que el senyor Conde-Pumpido, el seu interès sigui que arribi el més tard possible, per qüestió fins i tot d'afinitat. És a dir, el senyor Conde-Pumpido va ser fiscal general de l'Estat en l'època de Zapatero. És el que hi ha, no?
Les decisions del Tribunal Constitucional en relació amb aquest tema formaven part de les converses de Ginebra.
Jo no he estat en aquestes converses.
El jurista Javier Pérez Royo assegurava el passat cap de setmana en una entrevista a El Nacional que Sánchez no podia fer més amb el tema de l'amnistia i que Junts no ha jugat net i és responsable dels problemes que hi ha hagut...
Bé, jo el Javier el respecto com a jurista, però està donant opinions polítiques i crec que de vegades poc meditades i poc informades.
El que passa amb el PSOE no és lawfare. Dir-ho és banalitzar, fins i tot prostituir el terme. El que veiem és una corrupció rampant
La denúncia sobre el lawfare es va posar sobre la taula arran del procés, però ara està a l'ordre del dia en la política espanyola. Obeeix a una judicialització de la política els diferents casos que assetgen el PSOE als tribunals?
Vejam, el que ha passat aquests anys amb l'independentisme català, a parer meu, era i és lawfare. El que està passant amb el Partit Socialista no és lawfare, és una banalització, fins i tot jo diria una prostitució del terme, perquè el que veiem és una corrupció rampant per tots costats. És a dir, això és corrupció. A cap de nosaltres ens han trobat un collaret d'un milió i escaig d'euros a les nostres caixes fortes. És més, jo crec que la major part de nosaltres ni tan sols té una caixa forta. El que vull dir és que veiem, un rere l'altre, casos de corrupció que és molt fàcil intentar encobrir políticament sota el terme lawfare. Però fer-li lawfare a qui està en el poder és complicat, eh? Perquè la Fiscalia ja sabem de qui depèn, no?
No obstant això, s'assenyala l'inici de tota aquesta ofensiva judicial precisament en el moment en què el PSOE admet que hi ha hagut lawfare contra els independentistes...
A veure, hi ha causes que han començat abans, però li posaré un exemple. Acaben de condemnar el germà de Pedro Sánchez. Aquesta causa es va iniciar per una denúncia de Podemos. Llavors, és clar, comencem a veure que les coses no són com ens les expliquen. Ha estat Podemos qui va tirar aquesta pedra i aquesta pedra va generar unes onades. Això ha passat per múltiples jutges i després una sala sencera de l'Audiència Provincial ha dictat una sentència molt prolixa condemnant-lo per prevaricació. Jo puc entendre que hi hagi discrepàncies amb els criteris del jutge Peinado, perquè crec que no és un jurista gaire fi, més aviat és un jurista bastant maldestre en la forma en què actua i les coses que fa. Però en l'essencial, l'Audiència Provincial de Madrid ha dit dues coses: una, les mesures cautelars cal retirar-les. Quin risc de fuga té la senyora Begoña Gómez? Cap, és evident, aquesta mesura era desproporcionada. Ara, ells diuen: "Compte, que aquí hi ha uns delictes i a més són competència del tribunal del jurat". I l'envien a judici amb jurat. Això no és lawfare, això és la persecució de la corrupció. L'altre seria la banalització del terme i, sobretot, la generació d'espai d'impunitat respecte a la corrupció.
Canviant de tema, l'Audiència Provincial ha deixat a un pas de judici els mossos que van acompanyar Puigdemont l'agost del 2024, quan va tornar a Barcelona. Què n'opina? Quina previsió tenen en relació amb aquest cas?
Jo soc un dels advocats d'aquests mossos i crec que l'Audiència Provincial s'ha equivocat i s'ha equivocat perquè la jutgessa, amb la proximitat que permet la investigació que va fer, que va ser profusa i exhaustiva, va dictar un acte de sobreseïment tremendament ben ajustat al dret; i discrepo d'aquesta resolució, però contra la mateixa no hi cap recurs, per tant, anirem a judici.