Benvolguts lectors, us desitjo una bona Diada Nacional de Catalunya. Mira que he fet coses al llarg de la meva vida el dia 11 de setembre. Avui en faré una que no havia fet mai: començar el dia a la ràdio. La novetat em fa gràcia; a veure com va. Tinc present que alguna vegada, mentre anava cap a alguna ofrena matinal, havia pensat: aquests que de bon matí són a la ràdio, què? Segur que no vaig dir: "jo no ho faré mai", perquè ni considerava aquesta possibilitat. Doncs vinga!
Aquest fet em condicionarà bastant el matí de l’onze i, per què no dir-ho, la nit del 10 de setembre. I això farà que enguany no participi en alguns actes, trobades o ofrenes als quals acostumo a assistir durant la Diada Nacional de Catalunya. Tampoc no podré anar a la missa que organitza la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat a la basílica de Santa Maria del Mar. Sabeu que és l’únic acte religiós en memòria dels herois del 1714 i que s’organitza des del 1886? Si hagués anat a tots aquests llocs, tinc molt clar quina seria la conversa tipus amb la gent que et vas trobant. I ja em perdonareu la gosadia a l’hora d’escriure l’article d’aquesta manera, però em permet explicar algunes coses que costen de lligar.
Els de l’Esquerra Independentista sempre regalen a Aliança Catalana espots publicitaris
Què, com ho veus? En general, bé. La depressió col·lectiva va afluixant i, tot i que encara hi ha força mostres d’enuig que no acabo d’entendre, veig que al país hi ha ambient. No a nivell polític, però la gent s’està activant un altre cop. Bé, a nivell polític, els d’Aliança van forts. Sí, van forts. Ja veurem si estan forts; encara queda molt de temps per a les eleccions. Mira ahir al Fossar. Calla, que estic ben emprenyat. Per què? Ara em sortiràs que no hi havien de ser? Que fotin el que vulguin, al final em va semblar que eren pocs. Propi d’un partit de comarques que encara no ha arrelat a Barcelona. Doncs, per què estàs emprenyat? Perquè els de l’Esquerra Independentista els regalen espots publicitaris sempre. Vols dir que no els va bé, també, a aquests? És clar que els va bé, els extrems es retroalimenten. Res de nou, a mi molts anys també m’havien dit feixista aquests de la CUP quan anàvem al Fossar amb la JNC; quan no són uns són els altres. Què vols dir? Doncs que els d’Aliança també em diuen de tot. Es veu que són éssers de llum i no pots criticar-los. I això que de vegades dic coses i m’aplaudeixen fort, eh: contra els cordons sanitaris, si demano duresa contra la delinqüència, etc. Ara, si dic que la seva estratègia em sembla un error greu de país, llavors em diuen de tot. Però no seràs d’aquells que els diu nazis, oi? No, tot i que felicitar efusivament AfD i fer un tuit des d’un perfil oficial dient "ja hem passat" no els ajuda. Sí, això i l’endoll a la filla són errors; però, són feixistes? No conec els qui ho porten; em transmeten molt de ressentiment i altivesa. Conec altra gent de base i alguns que hi simpatitzen i dir-los feixistes em sembla impossible. L'actitud dels líders no és bona: victimisme, assenyalament de col·lectius, assenyalament de gent de la cultura —en Llach, per exemple—, assenyalament de periodistes —aquesta setmana l’Ustrell—; em sembla deplorable i poc liberal. I això és el que m’agradaria confrontar, però al país no s’hi acaben d’atrevir: a l’esquerra els interessa com a mirall, sobretot al PSC —no ens enganyem— i l’independentisme va amb l’esmena a la totalitat, quan el que cal és combatre les idees. Així que aquest curs anirà d’Aliança. No ho crec. Aquest curs anirà de Puigdemont, com han anat tots els cursos d'ençà del 2017. El mèrit del seu exili algun dia serà reconegut. I el mèrit de l’u d’octubre. I el del seu retorn. Però per a això cal serenitat.