La citació del president Carles Puigdemont davant de la Cort d'Apel·lacions de Sàsser, que ha quedat fixada per al dia 4 d'octubre, no obligarà el polític català a ser present a Sardenya, atès que es podrà fer també per videoconferència.

Així ho assegura la defensa de Puigdemont, que encapçala Gonzalo Boye. De fet, el president ja tenia previst aquest matí declarar per videoconferència des de la presó, on ha passat la nit després que la policia italiana el va detenir ahir quan viatjava des de Brussel·les cap a l'Alguer.

Aquest matí, Puigdemont ha quedat en llibertat sense mesures cautelars després que així ho ha dictat la Cort d'Apel·lacions de Sàsser. Segons aquesta resolució que signa la jutja Plinia Azzena, no hi ha cap impediment perquè el president abandoni el territori de l'Estat italià quan ho decideixi. Amb tot, des del seu entorn s'assegura que la intenció és mantenir el programa que tenia previst. A banda de participar a l'Aplec Internacional de l'Adifolk, tenia convocades reunions amb el president de la regió autònoma de Sardenya i amb el síndic de l'Alguer.

Arguments del TGUE

El text de la resolució de la Cort d'Apel·lació fa seves les consideracions del fiscal en el sentit que el Tribunal General de la UE ja va establir en la seva resolució del mes de juliol que les qüestions prejudicials que el jutge instructor Pablo Llarena va presentar a Luxemburg han deixat en suspens les euroordres. A més, recorda que el protocol número 7 de la UE, sobre privilegis i immunitats, en l'article 9.2 fixa que durant el període de sessions del Parlament Europeu "els diputats no podran ser detinguts ni processats en el territori de cap estat membre".

Per tant, la llibertat de moviment de Puigdemont no només no ha quedat restringida pel tribunal sard sinó que es ratifica allò que ja va assegurar el Tribunal General de la UE: que la seva immunitat es manté.

Això entra en contradicció amb la tesi del Tribunal Suprem, que assegura que l'euroordre contra Puigdemont continua vigent i que les qüestions prejudicials que va plantejar el jutge instructor Pablo Llarena només afecten al territori belga després que la justícia d'aquell país va les provocar arran de la decisió de rebutjar l'extradició del conseller Lluís Puig.

Amb aquest darrer moviment, la negativa italiana a l'extradició s'afegeix a les que prèviament van dictar tribunals d'Alemanya, Bèlgica i Escòcia. Però, a més, ratifica que l'aixecament de la immunitat de Puigdemont que el Suprem va demanar al Parlament Europeu no servirà per facilitar la persecució judicial contra ell atès que, com va fixar el TGUE, la seva llibertat de moviments es manté. Per tot plegat, la posició del Suprem en la seva persecució judicial de Puigdemont per Europa s'ha vist de nou seriosament afeblida.

 

A la imatge principal, el president Carles Puigdemont en el moment de sortir de la presó de Sàsser