La justícia belga ha rebutjat de nou l'extradició del conseller a l'exili Lluís Puig a Espanya. Així s'ha pronunciat el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les, després que la Fiscalia espanyola presentés recurs a la sentència del 7 d’agost que determinava que el Tribunal Suprem espanyol no era competent per al judici.

Es tracta de la sentència de la tercera euroordre emesa per Espanya, acusat d'haver participat en l'organització del referèndum de l'1-O d'ara fa tres anys. El mateix jutge emissor va retirar les dues euroordres de detenció anteriors. La primera, el desembre del 2017, i, la segona (que van haver de refer diverses vegades per múltiples defectes de forma), el juliol del 2018, quan Alemanya va denegar-la perquè els delictes de rebel·lió i sedició no encaixaven amb els tipus de delictes alemanys. Puig està pendent del delicte de malversació. 

Ara, les parts encara podran presentar recurs al tribunal de cassació. Tenen un dia per fer-ho, però el recurs no entraria en el fons de la qüestió, sinó que tractaria possibles defectes de forma.

"Què cal més, Espanya?"

Segons la defensa de Puig, els magistrats belgues han denegat l'extradició per "falta de competència del Suprem" i "risc de violació de la presumpció d'innocència" per les declaracions de jutges, fiscals i autoritats polítiques espanyoles. "Es tracta d'una decisió molt bona per a la resta d'acusats pel procés, perquè demostra que no han estat sotmesos a processos justos", ha explicat l'advocat Gonzalo Boye en una roda de premsa.

Per la seva banda, Lluís Puig, visiblement emocionat, ha celebrat la decisió. Al seu entendre, la sentència reafirma la utilitat de "la lluita des de l'exili" i constata que els presos polítics i els acusats pel procés no han tingut un judici imparcial a Espanya.

L'acusació

El Tribunal Suprem demanava l'extradició del conseller Puig per presumpta malversació de cabals públics en la causa de l'1-O. L'euroordre contra Puig va ser reactivada pel magistrat del Suprem Pablo Llarena juntament amb la del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín, després de la sentència del procés, que va condemnar dotze líders independentistes per la seva participació en el referèndum.

Lluís Puig extradició Brussel·les ACN

Imatge: Lluís Puig, en la darrera ocasió que un jutge belga va rebutjar la seva extradició / ACN

Després que Bèlgica denegués l'extradició de Puig, un dels fiscals del judici al procés, Javier Zaragoza, va assegurar que aquella sentència era completament "arbitrària i infundada", i que s'hauria d'haver extradit el conseller.  Zaragoza va assegurar que la sentència és "insostenible jurídicament" perquè inclou raonaments "insòlits" i "inassumibles", i demostra que "sense cap mena de dubte" l'espai de cooperació judicial europeu "ha fracassat".

Suport internacional

De fet, aquesta mateixa setmana una cinquantena de personalitats internacionals han signat un manifest impulsat per Òmnium Civil Rights Europe, la delegació d’Òmnium Cultural a Brussel·les, en què es reclama l’amnistia per als presos polítics, els exiliats i totes aquelles persones que s’han vist afectades pels procediments judicials de l’estat espanyol contra el procés sobiranista.

“Els sotasignats demanen a les autoritats espanyoles i catalanes entaular un diàleg sense condicions per trobar una solució política que permeti la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític. Perquè el diàleg sigui un èxit, la repressió ha d’acabar i és necessària una amnistia per a les persones represaliades”, reclama el manifest que, sota el títol Dialogue for Catalonia, es va publicar a The Washington Post i The Guardian.

Entre els signants figuren l’expresidenta del Brasil, Dilma Rousseff; el polític irlandès i impulsor dels acords de pau d’Irlanda del Nord, Gerry Adams; l’artista conceptual i activista Yoko Ono, i l’artista i activista xinès exiliat a Alemanya Ai Weiwei. També hi figuren cinc premis Nobel, quatre dels quals guardonats amb el Nobel de la Pau: l’advocada iraniana Shirin Ebadi, el pacifista argentí Adolfo Pérez Esquivel, l’activista nord-americana pels drets humans Jody Williams i l’activista d’Irlanda del Nord Mairead Corrigan, a més de la Premi Nobel de Literatura Elfriede Jelinek.