El president a l’exili i líder de Junts, Carles Puigdemont, ha carregat amb duresa contra el Govern i el Pacte Nacional per la Llengua subscrit per PSC, ERC i Comuns, tot assenyalant directament Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua per la seva posició. En una piulada a X, Puigdemont qualifica la situació d’“insòlita i deplorable” i rebutja que es pugui equiparar l’actuació de tots els governs catalans en matèria lingüística. “Prou de banalitzar i justificar el greu retrocés que representa per al català el pacte PSC, ERC i Comuns”, afirma.
El líder de Junts considera que l’actual executiu no està compromès amb la llengua i el defineix com “el col·laborador necessari perquè la reculada del català es faci amb anestèsia”. En aquest sentit, posa en dubte la credibilitat del Pacte Nacional per la Llengua impulsat pel Govern i es pregunta si es pot confiar aquest acord “al govern que ha de vigilar que la llengua pròpia del país sigui mínimament respectada pels seus membres”. Puigdemont també interpel·la directament les principals entitats de defensa del català: “De debò que tota aquesta vergonya no us interpel·la, Òmnium Cultura i Plataforma per la Llengua?”, escriu, evidenciant el malestar amb el seu posicionament davant l’acord.
Les declaracions del líder de Junts arriben després de la polèmica generada per una intervenció a X de la diputada de Junts Carme Renedo, que criticava l’ús del castellà dins del Govern. “L’alegria amb l’ús del castellà del president, de molts dels consellers i alts càrrecs és insòlita”, denunciava, tot afegint que és “deplorable que els membres del Govern no s’expressin en la llengua pròpia del país”.
El Govern treballa en una orientació per als alts càrrecs
Aquestes crítiques han coincidit amb la resposta del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, a una pregunta parlamentària de la mateixa Renedo. En el document, el conseller admet que no consta que governs anteriors hagin establert instruccions formals o protocols específics sobre els usos lingüístics dels alts càrrecs. Tot i això, Vila explica que l’actual executiu està treballant en l’elaboració d’un recurs amb orientacions per garantir l’ús del català en l’activitat institucional. L’objectiu és fixar “criteris homogenis” perquè el català sigui la llengua d’ús normal en l’àmbit corporatiu, administratiu i institucional.
El document també preveu assegurar que el català sigui la llengua de comunicació interna i externa de l’administració, tant en les comunicacions orals com escrites i en tots els canals, presencials i digitals. Aquestes mesures s’emmarquen en la normativa vigent i en els objectius del Pacte Nacional per la Llengua, signat pel Govern amb sindicats, patronals i diverses entitats, però rebutjat per la resta de formacions polítiques.