Tot i que els nens i adolescents estan de vacances, l'escola catalana està a l'ull de l'huracà després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya propinés un altre cop a la llengua a les aules, ordenant l'execució de la sentència que trinxa el decret aprovat el 2022 per intentar blindar el català i el model d'immersió lingüística. El Govern, a través del president Salvador Illa, i els consellers Albert Dalmau i Francesc Xavier Vila, ja va sortir ahir a anunciar que recorrerien a aquesta decisió i per manifestar el seu ple suport a la llengua a l'escola. Després de la reunió del Consell Executiu d'aquest dimarts, la consellera de Territori i portaveu, Sílvia Paneque, ha continuat insistint en la mateixa idea. Anant més enllà, i també ha descartat possibles pactes en el Pacte Nacional per la Llengua, que es va aprovar la primavera passada, després que l'enquesta d'usos lingüístics de la població certifiqués un retrocés greu del català, per fer front a aquesta nova estocada, tal com reclamen algunes veus.
"No es preveu una modificació, però sí que pugui ampliar el seu suport polític", ha afegit la consellera, en referència a partits com Junts o la CUP que van optar per no signar el document de la Conselleria de Política Lingüística. "Sempre hem buscat que el Pacte Nacional per la Llengua compti amb una majoria parlamentària al més aviat possible. Sabem que el 100% no podrà ser, però veient aquestes situacions, convindria valorar-lo i ampliar la majoria". A més, la portaveu de l'Executiu ha avançat que el conseller del ram compareixerà en comissió parlamentària a "petició pròpia" per a explicar la posició del Govern en tot aquest conflicte, sempre subratllant que "a la pràctica, la sentència no modifica res del que s'està fent fins ara". Aquest dilluns, després que es conegués la decisió del TSJC, Junts per Catalunya va registrar una petició de compareixença del mateix Vila, però també del president Illa i del conseller de Presidència, Albert Dalmau, que està assumint les funcions de la consellera Esther Niubó, de baixa mèdica. Paneque, però, ha assegurat que l'única compareixença prevista és la del conseller Vila.
"Cap autonomia tindrà més competències que Catalunya"
En la mateixa roda de premsa, Sílvia Paneque ha estat preguntada pel pacte entre el govern espanyol i el basc per a la cogestió dels aeroports de Bilbao, Hondarribia (Guipúscoa) i Foronda (Àlaba). Un acord que no va agradar gens ni mica a AENA, que analitzarà mesures jurídiques i ha volgut recordar que l'Estat té "competència exclusiva sobre els aeroports d'interès general" i que el titular dels mateixos i l'encarregat de la seva gestió és aquesta empresa pública. Davant la creació d'aquest organisme de cogestió, Paneque ha assegurat que, si bé la realitat aeroportuària del país és més "complexa" que la del País Basc, amb especial atenció sobre l'aeroport del Prat, pendent d'ampliar-se, "no hi haurà cap autonomia amb més competències que Catalunya".
Preguntada per si aquest tema forma part de les converses per la negociació dels pressupostos amb Esquerra Republicana, la consellera de Territori ha recordat que aquest és un tema que va més enllà i que ja s'incloïa en l'acord d'investidura que va permetre l'arribada de Salvador Illa al Palau de la Generalitat. En aquell text, PSC i ERC resolien que era "imprescindible que la Generalitat pugui incidir en els aspectes clau i estratègics de les infraestructures aeroportuàries. La Generalitat ha de ser el garant de vetllar pels interessos públics i territorials i articular-los institucionalment en un nou model de gestió i de governança".