Ni una. Cap de les propostes independentistes relacionades amb el conflicte català que abordaven qüestions relacionades amb el dret a l'autodeterminació, l'amnistia, investigació del CatalanGate o la reforma del delicte de sedició han estat aprovades al Congrés dels Diputats. Després de tres dies de ple en el marc del debat de l'estat de la nació espanyola, que no se celebrava des de l'any 2015, aquest és el balanç final per la part catalana. Ha estat a última hora del dijous quan s'han votat un total de 138 propostes de resolució presentades per tots els grups. ERC, Junts, la CUP i el PDeCAT han presentat iniciatives de caràcter general i altres centrades en el conflicte català, i aquestes han rebut el rebuig frontal del PSOE, quan només falten unes hores perquè el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, es reuneixin a Madrid per portar a terme una represa del diàleg.

Les propostes presentades pels grups independentistes han rebut vots a favor d'altres grups com ara Bildu o el BNG, però no s'han aprovat després que el PSOE hagi tancat la porta a totes elles. A més, els socialistes han ignorat en totes les seves propostes el conflicte de Catalunya, i tampoc no han entrat a negociar amb els grups independentistes possibles esmenes per poder aprovar algun dels textos presentats pels catalans independentistes. En canvi, els socialistes sí que han acceptat esmenes d'ERC a propostes de resolucions seves en qüestions relacionades amb el tercer sector, l'ampliació de l'habitatge o per fer efectiu el traspàs a la Generalitat de la gestió i els recursos de les beques de l'educació superior.

Els tres partits independentistes no han presentat conjuntament cap proposta, malgrat que han coincidit amb bastants, com per exemple la investigació del CatalanGate que han demanat ERC, Junts, la CUP i el PDeCAT. No han prosperat. Sí que hi ha hagut propostes conjuntes, però, per part d'independentistes de l'estat espanyol amb ERC: els republicans han presentat una proposta conjunta amb Bildu i BNG sobre la plurinacionalitat de l'estat, el dret a decidir i el diàleg, que, en canvi, sí que ha rebut el suport d'Unides Podem.

Pel que fa a altres propostes d'ERC, també el PSOE ha vetat aquelles on demanava reformar la rebel·lió i sedició, reconèixer que al referèndum de l'1-O no hi va haver violència per part de la ciutadania, indultar plenament els presos polítics catalans i retirar els procediments d'extradició contra els polítics a l'exili. Per la seva banda, Junts havia demanat respectar la voluntat d'autodeterminació expressada pel poble català en el referèndum de l'1-O, decretar l'amnistia total pels condemnats per organitzar el referèndum i pels encausats per participar en protestes relacionades amb el procés, investigar les vinculacions del CNI amb el 17-A i reprovar el TC per perseguir els líders independentistes. També el PDeCAT havia proposat convocar la taula de diàleg i que en ella s'acordi una votació pels ciutadans de Catalunya i investigar el CatalanGate, però de nou no ha rebut el suport del partit del president espanyol, Pedro Sánchez. Tampoc les propostes de la formació anticapitalista per reconèixer el dret a l'autodeterminació, l'abolició de la monarquia i la derogació de la llei Mordassa han prosperat.

Catalunya, oblidada en el debat

Aquests són els números de les propostes de les resolucions però més enllà de les votacions, el debat ha seguit una tònica similar durant els tres dies: el conflicte de Catalunya no ha estat una prioritat pel president del govern espanyol, a qui els partits independentistes han hagut de recordar que el procés és viu i que prova d'això és la majoria independentista que existeix al Parlament de Catalunya. Tot el que es va limitar a dir Sánchez en la seva primera intervenció el dimarts va ser que a Catalunya existeix una "bretxa emocional" entre independentistes i espanyols que calia corregir. No va ser fins que es va sentir interpel·lat pels partits independentistes que hi va entrar més a fons, centrant el seu discurs a reivindicar la taula de diàleg, aconseguir concrecions en ella, i exigir que Junts s'hi sumi perquè la representació del Govern català sigui completa. 

S'acaben amb aquest balanç tres jornades del debat de l'estat de la nació on el focus polític s'ha traslladat a Madrid, i on s'ha escenificat un canvi de rumb en les polítiques de Pedro Sánchez que ha servit principalment per consolidar la relació amb els socis, Unides Podem, després que el cap de l'Executiu decidís anunciar mesures com la gratuïtat de Rodalies, impostos contra energètiques o entitats bancàries. També s'ha abordat la reforma exprés per desbloquejar la renovació del Tribunal Constitucional, en un intent també per acostar de nou els socis habituals, ERC: els republicans s'han abstingut en la llei de memòria democràtica, però han votat a favor del decret anticrisi per la guerra i la reforma del Poder Judicial.