Les Corts Valencianes han aprovat aquest dimecres els pressupostos de la Generalitat per al 2026, dotats amb 33.305 milions d’euros, gràcies als 53 vots del PP i Vox i amb el rebuig del PSPV-PSOE i Compromís. Els primers comptes de Juanfran Pérez Llorca com a president incorporen la "prioritat nacional", una de les principals condicions imposades per Vox per donar-hi suport. El País Valencià es converteix així en la cinquena autonomia on PP i Vox assumeixen aquest principi, després d’Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia, tot i que en aquests quatre territoris apareix en els acords de govern o investidura i encara no en una llei pressupostària.
De l’acord polític a les ajudes i l’habitatge
El text aprovat incorpora la "prioritat nacional" en partides destinades a facilitar l’accés dels joves a habitatges en zones rurals despoblades, a l’habitatge públic de compra o lloguer i a la renda valenciana d’inclusió. Les ajudes hauran de prioritzar les persones que acreditin un "arrelament real, durador i verificable" al País Valencià, mitjançant criteris com l’empadronament històric al territori i a Espanya, la trajectòria laboral i de cotització o els vincles familiars, socials i formatius. La redacció precisa que aquest principi s’haurà d’aplicar d’acord amb la legalitat vigent. Criteris semblants ja apareixen en els pactes d’altres autonomies: a Extremadura, per exemple, l’acord entre el PP i Vox preveu un mínim de deu anys d’empadronament per comprar un habitatge protegit i de cinc per accedir al lloguer social.
Vox ha celebrat l’aprovació com una victòria política després d’haver advertit durant mesos que no donaria suport als comptes sense una menció expressa al concepte. "Prioritat nacional per llei. Els primers pressupostos en què s’inclou el concepte. I ha arribat per quedar-se; més prompte que tard arribarà a la normativa nacional", ha proclamat el seu portaveu parlamentari, José María Llanos. El dirigent també ha defensat l’establiment de punts de control de l’empadronament com a «primera barrera» perquè, segons ha afirmat, "els diners dels valencians vagin abans que a ningú als valencians".
El Consell nega discriminacions
Pérez Llorca ha rebutjat que els populars s’hagin sotmès a Vox i ha defensat el pacte com un exercici de "diàleg i consens" que dona estabilitat a la legislatura. "El PP no es plega davant de ningú", ha assegurat el president, que ha situat l’arrelament, i no la nacionalitat o l’origen, al centre de la mesura. "Aquest pressupost no distingeix entre color de pell, entre immigrants i persones nascudes aquí. No ho toleraria mai", ha declarat després de la votació. Segons el cap del Consell, el nou criteri servirà per donar més pes a les persones que fa més temps que estan empadronades en un municipi, una condició que, ha remarcat, també utilitzen ajuntaments governats pel Partit Socialista.
L’oposició ha advertit, en canvi, que la seva aplicació pot provocar discriminacions en l’accés a les prestacions socials i a l’habitatge. La secretària general del PSPV-PSOE, Diana Morant, ha acusat Pérez Llorca d’haver "convertit l’apartheid en llei" i ha anunciat que el Govern espanyol estudiarà la norma per recórrer-la davant del Tribunal Constitucional si vulnera el principi d’igualtat. Compromís també ha carregat contra l’acord i el diputat Carles Esteve ha retret al PP que estigui "hipotecant el futur dels valencians". El desplegament de la mesura continuarà el 31 de juliol amb la votació de la llei d’acompanyament dels pressupostos, que concretarà la seva aplicació en les diferents polítiques del Consell.