Carmen Calvo ha activat la incapacitació de María Teresa Fernández de la Vega en el Consell d'Estat, òrgan consultiu del govern espanyol. Calvo (69 anys), exvicepresidenta del govern de Pedro Sánchez, n'és l'actual presidenta. Per la seva banda, Fernández de la Vega (77), exvicepresidenta del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, n'és consellera permanent i presidenta de la secció setena, encarregada d'emetre dictàmens sobre matèries com Educació, Formació Professional, Esports i Cultura. Segons publiquen aquest dimarts l'ABC i El Economista, la decisió s'ha pres després que Fernández de la Vega acumuli més d'un any de baixa mèdica per problemes de salut. Uns problemes de salut que no presenten indicis de millora a curt o mitjà termini.
Cal tenir en compte que les places de conseller permanent tenen caràcter vitalici i inamovible per llei, i que es tracta d'un procés d'inhabilitació absolutament excepcional: és la primera vegada en els 500 anys d'història del Consell d'Estat que s'activa aquesta via. La decisió d'obrir l'expedient d'incapacitació es va comunicar formalment dijous passat, 17 de setembre, durant la reunió setmanal de la comissió permanent de l'organisme. La proposta de Calvo va rebre el suport unànime dels assistents i, de manera immediata, la presidència va encarregar una ponència conjunta a dos consellers permanents: Enrique Alonso, responsable de la secció vuitena, i María Luisa Carcedo, presidenta de la secció novena. A l'equip s'ha sumat un lletrat assignat per elaborar l'expedient i redactar el dictamen, que posteriorment s'haurà de sotmetre a la deliberació del ple.
L'estat de salut de Fernández de la Vega
El moviment va anar precedit d'un contacte d'alt nivell polític. L'11 de setembre, deu dies abans que la decisió es fes pública a la seu de la institució, Calvo es va desplaçar fins a la Moncloa per entrevistar-se amb el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños. En la trobada, la presidenta del Consell d'Estat hauria traslladat al ministre la intenció d'iniciar el procediment per incapacitar Fernández de la Vega, una notificació prèvia indispensable, tenint en compte que l'última paraula la tindrà el Consell de Ministres.
El marc jurídic que regeix aquesta mesura està estipulat en l'article 11.3 de la Llei orgànica 3/1980 del Consell d'Estat, que fixa una seqüència detallada de garanties per procedir a la destitució d'un membre inamovible, un camí fins ara sense precedents. El primer tràmit preceptiu és concedir el dret d'audiència a la persona afectada, però fonts de l'organisme consideren altament improbable que Fernández de la Vega pugui comparèixer per mor del seu estat de salut delicat. Això no aturarà el procediment, que continuarà amb l'elevació de la proposta al ple de la institució, format tant pels consellers nats com pels electius. La primera sessió està convocada per a l'1 d'octubre, tot i que en el primer ordre del dia remès als integrants només s'inclou l'avantprojecte de llei sobre el règim sancionador dels productes paneuropeus de pensions individuals. Un cop el ple aprovi el dictamen, la competència passarà al govern espanyol: el Consell de Ministres haurà de ratificar formalment el cessament per incapacitat permanent de la consellera, mitjançant un reial decret que es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
Què hi ha rere el moviment?
Tanmateix, dins del mateix Consell d'Estat s'interpreta el tràmit com una fórmula de pressió perquè l'entorn de Fernández de la Vega gestioni una renúncia voluntària abans d'arribar a l'extrem de la inhabilitació forçosa. Tal cosa evitaria un desenllaç incòmode per a la institució, en un moment especialment simbòlic, coincidint amb la commemoració del seu cinquè centenari —el Consell d'Estat va ser fundat l'any 1526 pel rei Carles I a Granada. D'altra banda, la iniciativa de Calvo ha despertat controvèrsia entre altres membres de la comissió permanent, que interpreten el moviment com una maniobra personal per assegurar-se una cadira fixa a la institució. Al respecte, cal saber que el mandat de la presidenta està lligat directament a la continuïtat del govern de Sánchez, motiu pel qual hi ha qui sospita que Calvo busca aixopluc en una plaça de caràcter vitalici davant d'un eventual avançament de les eleccions generals i d'un possible canvi de cicle polític.
El sector més desconfiat recorda el precedent recent de Magdalena Valerio, exministra de Treball. Valerio va assumir la presidència del Consell d'Estat l'octubre del 2022, arran de la renúncia de la mateixa Fernández de la Vega, però el seu nomenament va ser anul·lat pel Tribunal Suprem el novembre del 2023 en determinar que no complia el requisit legal de ser una "jurista de prestigi reconegut". El govern espanyol va intentar recórrer contra la sentència, però Valerio va dimitir el febrer del 2024. Posteriorment, el març del 2025, l'executiu estatal va forçar la renúncia del prestigiós jurista Miguel Rodríguez-Piñero, que havia encapçalat la secció segona durant gairebé tres dècades, i va col·locar Valerio com a consellera permanent. Així, si la plaça de Fernández de la Vega queda finalment lliure, Calvo podria tenir via lliure per seguir una estratègia semblant i garantir-se una plaça vitalícia al Consell d'Estat.