Des del Test de llengua parlem molt sovint dels castellanismes, perquè realment són com una plaga; de vegades costa saber si el que es parla és català o una mena d'híbrid entre les dues llengües. Fins i tot ens dediquem, un cop al mes, a repassar aquests calcs ordenats alfabèticament: els que comencen per a, els que comencen per b, els que comencen per c... Et sona l'abecedari dels castellanismes?
Però ep! No creguem pas que els barbarismes són un fenomen exclusiu del castellà respecte al català... Passa amb totes les llengües, sobretot quan hi ha un contacte tan estret! És natural. I els catalanoparlants, quan parlem castellà, també cometem alguns catalanismes, o catalanades. De fet, n'hi ha més del que ens pensem, i moltes segur que ni sabem que ho són.
Des de les més evidents, com és el cas de mots catalans que castellanitzem directament (enchegar, rachola, chafugor, tocho, monchetas, barrecha...) o de frases fetes que traduïm paraula per paraula (ser soplar y hacer ampollas; irse a esparcir la niebla; haber para alquilar sillas...), fins a d'altres de més subtils, d'aquelles que les deixem anar i ens quedem tan amples, sense sospitar que el nostre interlocutor (si no sap català) no ha entès res o, el que pot ser pitjor, ha entès el que no tocava.
Vegem una frase d'exemple, i així practiquem el que hauràs de fer en el test d'avui: "La canalla de tu hermana me hace venir mal de oreja con tanto rebomborio". Et sona bé? Creus que el missatge arribarà correctament a una persona castellanoparlant que no coneix el català? O potser se'ns ha escapat alguna catalanadeta? Si és així, quantes? Una? Dues? Tres? Més?
Doncs, en aquest cas concret, compte, perquè sí que n'hi ha, i unes quantes! Concretament, quatre. Per començar, si diem "la canalla de tu hermana", el primer que pensarà la persona a qui ens dirigim és que estem insultant la seva germana, tractant-la de miserable! Després, les expressions hacer venir i mal de oreja són calcs del català; perquè ens entenguin, hauríem de dir alguna cosa com dar/provocar i dolor de oído, respectivament. I per acabar, la paraula rebomborio, que ens pot semblar tan castissa, no figura en el lèxic de la llengua castellana; hauríem de dir follón, alboroto... Déu-n'hi-do, no?
Així que, si la pròxima vegada que, tot parlant en castellà amb algú que desconeix la nostra llengua, de sobte veiem que posa una cara estranya o que se li escapa un somriure sense que vingui al cas, preguntem-nos si estem triant les paraules o expressions més adequades o si se'ns està veient el llautó com a catalanoparlants (i amb molta honra!).
Vinga, comencem el test d'avui, a veure quantes catalanades caces!
Posa't a prova!